El coronavirus deixa una Europa encara més desigual

Brussel·lesLa pandèmia del coronavirus és global però ha colpejat més a uns que a d’altres, i ha agreujat un problema que la Unió Europea i l’eurozona ja portaven de casa: la desigualtat. El primer trimestre del 2020, les economies d’Itàlia, Espanya i França van caure al voltant d’un 5%, més del doble del que va patir el PIB alemany o l’holandès. I sense un pla de recuperació europeu llest per als països més maltractats per la pandèmia, les previsions per al conjunt de l’any són avui pitjors que fa tres mesos. Ahir la Comissió Europea va revisar els pronòstics de caiguda del PIB dels diferents països europeus, i va deixar Itàlia, Espanya i França en caigudes que volten l’11% del PIB, mentre que per a les economies alemanya i holandesa és del voltant del 6%.

“Les diferències entre països es poden atribuir àmpliament als diferents moments i intensitat de les mesures de confinament, però també a les seves estructures econòmiques, particularment al nivell d’exposició al turisme i als serveis que depenen del contacte personal”, apunta la Comissió Europea. Per això, ahir el comissari d’Economia, Paolo Gentiloni, va tornar a reivindicar la necessitat d’un pla europeu comú de recuperació econòmica, el pla que la Comissió va proposar al maig i que els governs europeus encara no han aconseguit pactar, profundament dividits entre nord i sud.

“Els riscos s’estan materialitzant i els arguments a favor del pla de recuperació són més forts que mai”, va etzibar Gentiloni. Els líders europeus es reuneixen d’aquí una setmana amb l’objectiu de tancar un paquet que, a proposta de la Comissió, ha d’ascendir a 750.000 milions d’euros (la majoria en subsidis) per als més colpejats. Espanya confia poder aconseguir aquests fons europeus per detallar el seu pressupost tenint en compte que la resposta que ha donat fins ara (molt inferior a la d’Alemanya malgrat haver estat molt més colpejada) ja ha disparat el dèficit públic. Els països més tocats per la pandèmia són també els més endeutats (Itàlia, Grècia i França, per exemple), i per això depenen amb força dels fons europeus, escarmentats també per l’època de l’austeritat.

El maldecap del dèficit, per al 2022

Justament fonts europees expliquen que és hora de començar a discutir sobre com i quan tornar a preocupar-se pel dèficit. Demà en parlaran els ministres de Finances de l’eurozona, però per ara hi ha consens que no hauria de ser abans del 2022 i encara menys si el 2021 hi ha una segona onada, per exemple. Però sense marge per gastar no hi ha possibilitats de pal·liar la crisi, i encara menys per als més tocats. Tot i això, com ha admès Alemanya, si Espanya i Itàlia no avancen també se’n veuran ressentides les economies del nord europeu i, per això, una de les prioritats de la presidència alemanya de la UE és aconseguir que aquest juliol s’arribi a un acord sobre el pla de recuperació europeu.