La Comissió Europea dona carta blanca als estats perquè gastin contra el coronavirus

Brussel·lesA falta d'un pressupost comú per a la zona euro i de mesures coordinades, Brussel·les ha decidit donar carta blanca als estats per augmentar la despesa pública per lluitar contra el coronavirus. Així ho ha anunciat aquest divendres el vicepresident econòmic de la Comissió Europea, Valdis Dombrovskis, en una roda de premsa que volia escenificar la resposta de la Unió Europea davant la crisi econòmica que ja es comença a notar arran de la pandèmia del Covid-19. "Estem preparats per activar la clàusula d'excepció per acomodar una política fiscal de suport més general", ha dit Dombrovskis. L'activació de la clàusula implicaria suspendre els compromisos d'ajust fiscal pactats amb Brussel·les dels estats que ho sol·licitin, sempre que sigui per respondre a la crisi causada pel coronavirus.

Brussel·les ja feia dies que tenia aquesta mesura damunt la taula. Fins ara s'havia parlat de flexibilitzar les normes de dèficit, ara queda clar que es dona carta blanca als estats perquè augmentin la despesa per atacar el coronavirus. La clàusula d'excepció implica que els estats de la Unió Europea es podrien saltar les normes del pacte d'estabilitat en cas "d'esdeveniments inusuals", com seria aquesta crisi. Així doncs, es podrien saltar la norma de no sobrepassar el 3% del PIB en dèficit públic, per exemple, un llindar que Espanya no va aconseguir rebaixar fins al final del 2019.

L'anunci és una proposta de la Comissió Europea que es plantejarà als Vint-i-set al principi de la setmana que ve, quan es reuneixin els ministres d'Economia i Finances per abordar mesures. La Comissió, doncs, proposa als governs "aplicar tota la flexibilitat que preveu el marc fiscal de la UE perquè puguin implementar les mesures necessàries per contenir el brot de coronavirus i mitigar-ne els efectes socioeconòmics".

Mitigar la recessió econòmica

De fet, els serveis econòmics de la Comissió i també experts i el mateix Banc Central Europeu (BCE) ja han deixat clar que la resposta en forma d'inversió pública que puguin fer els estats serà clau per reduir el sotrac. De fet, des de Brussel·les, que aquest divendres ja admetien que el coronavirus deixarà en recessió l'economia europea, explicaven que la recuperació del creixement el 2021 dependrà en gran mesura de la dimensió de les polítiques que es prenguin per impulsar-lo. "Si la resposta és massa tímida, les possibilitats de tenir una segona ronda d'efectes és simplement elevada", ha avisat un tècnic econòmic de la Comissió Europea, que ha remarcat la importància d'actuar amb celeritat.

A banda de la màniga ampla amb els estats, la Comissió ha aprovat un paquet de mesures amb la intenció d'actuar directament sobre els sectors més afectats a escala econòmica. D'una banda, es facilitaran les ajudes d'estat per a sectors afectats. En aquest sentit, la comissària de Competència i Agenda Digital, Margrethe Vestager, ha posat d'exemple la ràpida aprovació que ha fet la Comissió de la petició de Dinamarca de poder concedir ajudes a les empreses que han hagut de cancel·lar esdeveniments per tenir una afluència de més de mil persones. Els estats, doncs, poden dissenyar esquemes de suport en aquest sentit per concedir, per exemple, subsidis salarials o donar suport financer directament a serveis cancel·lats o bitllets. "El tractat de la UE permet que els estats puguin compensar empreses que han patit danys en circumstàncies excepcionals, incloent-hi l'aviació i el turisme", recorda l'executiu comunitari. A més, Brussel·les també ha explicat que Espanya i França han acordat suspendre les mesures unilaterals de restricció d'exportació de material com havien anunciat i ha fet una crida a la solidaritat.

Finalment, la Comissió ha elevat a 37.000 milions d'euros els diners possibles per mobilitzar per injectar liquiditat al mercat. Al principi s'havien previst 25.000 milions. D'aquests diners, uns 8.000 milions seran de disposició immediata i la resta es poden mobilitzar més endavant en funció de les necessitats. A Espanya n'hi pertoquen uns 1.100 milions d'entrada, escalables a 4.500 milions. Això sí, com ha dit la presidenta Ursula von der Leyen, són "diners dorments", provinents dels fons estructurals que ja existien però que fins ara no es podien gastar per aquestes contingències. "Estem disposats a fer el que calgui i a anar més enllà", ha conclòs Von der Leyen.