Brussel·les també investiga avantatges fiscals a Bèlgica

Brussel·lesL’ofensiva de la Comissió Europea contra les multinacionals que aconsegueixen pagar menys impostos a Europa -i contra els països que ho permeten- s’estén a Bèlgica. Brussel·les va anunciar ahir que ha obert una investigació en profunditat sobre una normativa fiscal belga que permet a algunes multinacionals pagar un impost de societats reduït.

L’executiu comunitari considera que la disposició fiscal pot ser il·legal perquè ofereix avantatges selectius a determinades empreses en detriment de les altres. “Si els nostres temors es confirmen, aquest sistema generalitzat constituiria una distorsió greu de la competència perquè afavoriria indegudament un nombre limitat d’empreses multinacionals”, va assegurar ahir la comissària de Competència, Margrethe Vestager.

Des de l’escàndol conegut com a Luxleaks, que afecta centenars de grans multinacionals que pagaven impostos inferiors al 2% gràcies a una enginyeria fiscal que aplicava el govern de Luxemburg, la Comissió Europea està decidida a acabar amb aquestes pràctiques arreu de la Unió Europea i a obligar les grans empreses a pagar els impostos que els corresponen.

L’any passat Brussel·les va demanar a totes les capitals comunitàries informació sobre els acords i la política fiscal que s’apliquen a empreses multinacionals. Ara examina amb lupa aquestes polítiques i obrirà un expedient per a cada normativa que consideri que viola la normativa comunitària en la matèria. L’executiu comunitari creu que més de la meitat dels socis europeus apliquen algun tipus de benefici fiscal per a grans companyies. La qüestió és determinar quins tipus d’avantatges són legals i quins no.

Les empreses belgues, excloses

En el cas de Bèlgica, Brussel·les recela de l’avantatge fiscal que permet a les multinacionals reduir els impostos que paguen gràcies al fet que poden deduir de l’impost de societats els anomenats “beneficis excessius”, que són els que resulten dels avantatges de formar part d’un grup multinacional. Les empreses que només operen a Bèlgica estan excloses d’aquest règim fiscal i, per tant, no obtenen reduccions fiscals. “L’esquema sembla beneficiar només grups multinacionals, mentre que empreses belgues no poden reclamar avantatges similars”, assegurava la comissària de Competència.

Segons Brussel·les les deduccions que aplica Bèlgica als grups multinacionals són molt elevades. Les empreses que es poden acollir a la norma s’estalvien almenys un 50% dels impostos dels “beneficis excessius”, i en alguns casos el percentatge pot arribar fins al 90%. La Comissió, a més, rebutja l’argument de les autoritats belgues de justificar les deduccions “amb l’objectiu de prevenir la doble imposició”.

Més investigacions en curs

Brussel·les no va apuntar ahir el nom de cap multinacional que es podria haver beneficiat de la normativa belga, com sí que ha fet en altres casos. El cas de Bèlgica se suma al de Luxemburg, que afecta grans multinacionals com Amazon i Fiat, i al d’altres països, com ara Irlanda i Holanda. De fet, Brussel·les ja va obrir una investigació per un acord concret d’Irlanda amb el gegant tecnològic Apple, i per un altre acord de les cafeteries nord-americanes Starbucks amb el govern holandès.

Luxleaks, un precedent escandalós

L’expedient a Bèlgica arriba pocs mesos després de l’esclat de l’escàndol de Luxleaks. El cas de Luxemburg és el més greu perquè afecta el nombre més elevat d’empreses -més de 300- i l’esquema d’enginyeria fiscal que aplica el país permet a les multinacionals pagar uns impostos pràcticament inexistents. També perquè els acords fiscals secrets que el govern de Luxemburg va signar amb les empreses es van posar en marxa quan l’actual president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, era el primer ministre luxemburguès.

La Comissió, presidida ara per Juncker, s’ha compromès a lluitar contra el frau fiscal i l’evasió d’impostos. El primer pas ha sigut investigar els acords fiscals que apliquen a les empreses tots els governs de la Unió Europea.