Brussel·les aprova els pressupostos de Sánchez però l'avisa per l'excés de deute públic

Brussel·lesEl projecte de pressupostos que el govern de Pedro Sánchez va enviar a la Comissió Europea ha passat l'examen, però amb un apunt a peu de pàgina en forma d'alerta. Brussel·les reitera que cal seguir posant llenya al foc de les economies en standby per culpa de la pandèmia i, per això, veu l'esborrany "en línia" amb les seves recomanacions. Això sí, cal anar amb compte perquè Espanya arrossega un deute públic superior al seu producte interior brut (PIB), cosa que pot passar-li factura a mitjà termini. En conclusió: la crisi del coronavirus agreuja els desequilibris de l'economia espanyola.

Dades d'aquest dimarts del Banc d'Espanya situen el deute en un 114,1% del total del PIB al mes de setembre. I l'última actualització de les previsions econòmiques de Brussel·les augura que el passiu de la Hisenda espanyola s'elevarà fins al 123,9% del PIB el 2022.

L'informe avala els pressupostos espanyols, com ho fa amb tota la resta, perquè, de fet, les normes pressupostàries estan suspeses temporalment per la pandèmia. Però tot seguit afegeix: "Atès el nivell de deute del govern espanyol i els grans reptes pel que fa a la sostenibilitat a mitjà termini ja abans de la pandèmia de covid, és important que Espanya s'asseguri que, al mateix temps que pren mesures per empènyer l'economia, es preservi la sostenibilitat fiscal a mitjà termini".

Vigilància especial

Brussel·les avisa que, malgrat la bona direcció de les mesures dissenyades per l'executiu espanyol, han augmentat els riscos per al sector financer i l'economia real. Per això, convida Sánchez a revisar regularment l'efectivitat de les mesures i a "estar a punt" per adaptar-les si cal. Tot plegat fa que Espanya quedi dins el paquet de nou països sota una lupa més exigent pels seus desequilibris macroeconòmics, juntament amb Croàcia, Alemanya, Àustria, França, els Països Baixos, Portugal, Romania i Suècia. Xipre, Itàlia i Grècia requereixen encara més vigilància.

La Comissió ja anticipava fa unes setmanes que Espanya serà el país més colpejat per la crisi del coronavirus perquè les seves vulnerabilitats estructurals s'agreugen amb la pandèmia. Per exemple, la seva dependència de sectors com els serveis i el turisme, cosa que comparteix amb Xipre, Grècia i Portugal. "En poques paraules –diu la Comissió–, la crisi del covid sembla reforçar els patrons existents a la zona euro pel que fa a les divergències econòmiques i l'endeutament nacional i exterior".

Només un 1% del PIB contra la pandèmia

Així, l'actual crisi agreuja les desigualtats ja existents a l'eurozona i engreixa l'endeutament dels països ja excessivament endeutats. Itàlia i Grècia superen de llarg el nivell de passiu en proporció al seu PIB (137% i 180%, respectivament, el 2020), però l'aniran reduint (segons Brussel·les) molt lentament un cop la situació comenci a reflotar. En canvi, Espanya, l'incrementarà fins al 2022.

També per això el govern espanyol té poca munició per actuar contra la pandèmia. Segons les xifres de la Comissió, malgrat l'increment de la despesa i el deute públic i la recepció d'ajudes europees, Espanya destinarà menys d'un 1% del seu PIB a mesures d'urgència d'impacte directe antipandèmia el 2021, mentre que Alemanya, França i Itàlia hi podran destinar fins a un 3% del seu PIB. Els pressupostos de Sánchez no recullen el finançament d'ERTOs com passa actualment, i d'aquí la caiguda de la despesa prevista en mesures d'aquest tipus.

Menys recaptació d'impostos

Tampoc tindrà tan espai fiscal perquè la Comissió rebaixa considerablement les previsions de recaptació d'impostos. Brussel·les retalla a la meitat els 850 milions que Espanya preveu recaptar gràcies a la taxa Tobin, rebaixa de 968 a 800 milions els ingressos per via de la taxa Google i de 828 milions a 425 milions els recaptats per la lluita contra el frau. S'apunta, però, que la despesa prevista és clarament superior al creixement potencial de l'economia espanyola i, per això, "cal vigilar de prop mesures com ara l'augment de les pensions amb la inflació i l'augment del salari dels funcionaris".

Tot i l'aprovat a Espanya, però, si els pressupostos canvien gaire en la tramitació parlamentària s'haurà de tornar a enviar un document a Brussel·les. Cal afegir que la Comissió dona per fet que els plans pressupostaris tenen en compte el 10% d'avançament dels fons europeus antipandèmia, que en el cas d'Espanya són 6.400 milions d'euros per al 2021. Tot i això, Sánchez ja n'ha pressupostat 27.000 milions dels 140.0000 milions als quals pot aspirar i pensa cobrir-ho precisament amb endeutament si els diners no arriben a temps pel bloqueig institucional en la negociació.