Brussel·les vol multar les grans empreses que tinguin proveïdors que no respecten el medi ambient o els drets humans

Brussel·lesLes empreses amb més de 500 treballadors i 150 milions d'euros de facturació global que utilitzin proveïdors que treballen amb criatures o no compleixen els estàndards mínims mediambientals haurien de ser sancionades. Aquesta és l'última proposta que la Comissió Europea ha presentat aquest dimecres per fixar criteris comuns d'exigència social i ecològica en les empreses europees, en el que s'anomena la "deguda diligència". "No podem continuar tancant els ulls davant el que passa a les nostres cadenes de valor. Necessitem un canvi en el nostre model econòmic", ha dit el comissari europeu de Justícia, Didier Reynders.

Per ara es tracta d'una proposta de directiva que ha de fer tot el camí legislatiu a Brussel·les. És a dir, ha de ser negociada tant amb els estats de la Unió com amb el Parlament Europeu, en un procés que pot allargar-se durant anys. Una vegada s'aprovi, a més, els governs tenen fins a dos anys de temps per transposar la directiva a la seva legislació. Però d'entrada, el que l'executiu comunitari posa sobre la taula és una directiva europea que forci les empreses de més de 500 treballadors i una facturació global de 150 milions d'euros a garantir que en tota la seva cadena de valor (subministrament i distribució) es respecten els drets humans, amb especial èmfasi en l'explotació laboral i infantil, però també mediambiental.

També quedarien emmarcades en aquesta normativa les companyies amb més de 250 treballadors i 40 milions de facturació que operen en sectors considerats "d'alt impacte". Un clar exemple és el tèxtil, però també el cuir, el calçat, l'agricultura, la ramaderia o la mineria. Les pimes en quedarien excloses, un escenari que les organitzacions del sector civil critiquen perquè suposen el gruix del sector empresarial europeu. Concretament, la Comissió calcula que hi ha unes 9.400 empreses dins la UE i unes 2.600 fora del bloc que quedarien directament regulades per aquesta directiva si entra en vigor tal com està plantejada actualment.

La supervisió per fixar el compliment d'aquests criteris seria a càrrec de cada govern estatal i les seves autoritats competents, que també s'encarregarien de fixar les sancions, que Brussel·les no detalla en la seva proposta. El que es planteja és, de fet, que els governs designin una autoritat de supervisió que s'encarregui de les sancions. A la pràctica, tots aquests requisits ja formen part dels estàndards que fixen organitzacions com l'OCDE o les Nacions Unides, però no són obligacions. La idea de la Comissió, pressionada per l'Eurocambra i pel sector civil, és fixar normes vinculants i, per tant, obligacions.

Però per a organitzacions com Oxfam Intermón, no n'hi ha prou. "Aquesta proposta llargament esperada està lluny de ser el que necessitem per protegir la gent i el planeta de pràctiques empresarials irresponsables", ha dit el responsable de política econòmica justa d'aquesta ONG, Marc-Olivier Herman, que ha afegit que "la proposta és massa feble per garantir que els consellers miraran més enllà dels rendiments financers immediats i tindran en compte els drets humans, el medi ambient i el clima a l'hora de prendre decisions estratègiques". Herman fa referència així a la part de la proposta que té en compte l'opció que els complements salarials d'alts càrrecs tinguin a veure amb la seva contribució a alinear la companyia amb aquests estàndards de treball digne i sostenibilitat.