Brussel·les valida el pla fiscal de Sánchez per mantenir a ratlla dèficit i deute

MadridEl pla d'ajust del govern espanyol per complir amb les regles fiscals en els pròxims set anys ha convençut Brussel·les. La Comissió Europea ha validat aquest dimarts la projecció de l'executiu de Pedro Sánchez enviada a mitjan octubre per complir amb els objectius de reducció del dèficit i del deute públic fixats per les institucions comunitàries. En el Pla Fiscal i Estructural, l'Estat es compromet a fer caure el dèficit a la meitat en els pròxims quatre anys. Del 2,5% del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura el volum d'una economia) l'any 2025 a un 1,6% el 2028 (el 2031 se situaria en un 0,8% del PIB). Brussel·les exigeix que es mantingui per sota del 3% del PIB, considerat el màxim segons les regles fiscals si els estats membres de la Unió Europea no es volen exposar a un expedient sancionador.

Pel que fa al deute públic, anirà descendint del 102,5% del PIB l'any 2025 fins al 98,2% el 2028 i caurà entorn del 90% el 2031. A parer de la Comissió Europea, el govern espanyol "fixa una senda fiscal creïble per assegurar la sostenibilitat fiscal a mitjà termini". És el primer cop que Brussel·les analitza aquests plans d'ajust sota les noves regles fiscals aprovades fa uns mesos després d'un període d'excepcionalitat i permissivitat per la covid-19. A partir del 2025, acabarà l'època de fer els ulls grossos i, segons destaca el govern espanyol, la perspectiva de compliment de l'Estat amb Brussel·les és favorable.

"La Comissió ha tornat a situar Espanya en el grup de bons alumnes, és a dir, dels estats membres que compleixen amb les noves regles fiscals europees, i dona suport així al full de ruta d'inversions i reformes que sustenta el nostre model de creixement equilibrat, sostenible i just", ha afirmat el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, en un comunicat. Cuerpo també reivindica que "Espanya liderarà el creixement entre les grans economies europees" i ho farà "de manera equilibrada".

En el pla fiscal l'Estat preveu que l'economia espanyola mantingui el pols i que creixi un 2,4% el 2025 i un 2,2% el 2026, xifres molt superiors a les que registren actualment la majoria dels països de la zona euro. Finalment, la Comissió Europea avala la senda de creixement de la despesa primària neta –cosa que no inclou la despesa vinculada als interessos o als fons europeus, entre altres qüestions– i que el govern espanyol situa en un 3% de mitjana durant el període 2025-2031 (un 3,4% fins al 2027).

Previsió d'ingressos

Segons remarca el govern espanyol, en el Pla Fiscal i Estructural hi figuren "reformes i inversions" aprovades en el pla de recuperació el desplegament del qual "incrementarà el PIB potencial al llarg del període d'ajustament". Entre elles, "figura la recent reforma fiscal aprovada pel Congrés" dijous de la setmana passada, que va acabar aigualida, però que Sánchez va aconseguir salvar i que inclou compromisos amb la Unió Europea com el nou tipus mínim del 15% per als beneficis de les multinacionals i amb el qual l'Estat preveu ingressar 2.600 milions d'euros a l'any.

La previsió detallada pel que fa als ingressos, però, no se sabrà fins que el govern espanyol presenti un pla pressupostari (és el document que ha d'acompanyar anualment el Pla Fiscal i Estructural, però que no estarà preparat fins que hi hagi uns pressupostos generals de l'Estat). El govern espanyol continua negociant la senda d'estabilitat (objectius de dèficit i deute) amb Junts després que el partit de Carles Puigdemont hi votés en contra al Congrés, un tràmit que és imprescindible per a l'elaboració dels comptes públics.