Brussel·les urgeix Espanya a aprovar la reforma laboral abans que s'acabi l'any

Brussel·les / BarcelonaEl govern espanyol fa dies que presumeix de ser el primer soci europeu a rebre els fons antipandèmia després que la Comissió Europea donés la setmana passada la primera llum verda a la remesa de 10.000 milions d'euros. Aquests diners han sigut senzills de desencallar perquè estan vinculats a reformes i objectius retroactius, majoritàriament de l'any anterior, però Pedro Sánchez no ho està tenint tan fàcil amb els objectius que han de desbloquejar la següent remesa, que en realitat és la més abundant. La reforma laboral és un dels compromisos que ha d'obrir l'aixeta a fins a 12.000 milions d'euros la primavera que ve, però el calendari pactat amb la Comissió Europea preveu que s'ha d'haver tancat abans que s'acabi aquest any. A de 10 de desembre no s'ha aconseguit, i l'executiu comunitari ha fet una crida aquest divendres perquè el govern espanyol compleixi les dates pactades.

"Urgim les autoritats espanyoles a complir les dates límit fixades per entregar el pacte de la reforma del mercat de treball abans que s'acabi l'any, tal com es va anunciar", ha dit aquest divendres una portaveu de la Comissió Europea. Les dates, ha dit, "són indicatives", però l'expectativa de la Comissió és que els governs "facin tot el possible per assegurar que es compleixen els plans als quals s'han compromès".

El fons de recuperació antipandèmia és un colós de 800.000 milions d'euros, una xifra que Brussel·les ha d'anar aconseguint a través d'emissions de deute i que activen un engranatge burocràtic complex que s'ha creat des de zero per respondre a la patacada econòmica provocada pel coronavirus. Centenars de funcionaris de la Comissió han treballat i treballen des de fa mesos amb els governs per pactar els plans de reformes i els seus calendaris, i per controlar les entregues de diners, amb la lupa especialment posada en l'àmbit de la competència. Brussel·les no vol que es produeixin distorsions en el mercat europeu a causa d'injeccions de diner públic desproporcionades en certs sectors i per això es mira amb molta cura gairebé cada ajut d'estat concedit en el marc d'aquests plans. Un exemple és el PERTE elèctric, que Brussel·les tot just ha aprovat aquest dijous malgrat que la Moncloa hauria volgut més celeritat.

De les negociacions per tancar la reforma del mercat de treball, doncs, en depèn que els 12.000 milions d'ajuts europeus arribin a la primavera tal com està previst o que s'endarrereixin. Per això el govern espanyol, amb la vicepresidenta Yolanda Díaz al capdavant, ho està intentant fins a l'últim moment. El govern espanyol i els agents socials han continuat aquest divendres la negociació per poder tancar un acord abans que s'acabi l’any. De fet, per accelerar-ho, aquestes trobades setmanals han passat de dues a tres i la setmana que ve tot apunta que seran a diari. Des del ministeri de Treball estan absolutament convençuts que la reforma arribarà dins el termini i en la forma escaient, és a dir, abans del 31 de desembre. A més, des de la Moncloa confien que l’acord sigui “tripartit”, és a dir, que confien a comptar amb la patronal malgrat que s’hagi despenjat els últims mesos de l’augment del salari mínim i de les cotitzacions per poder pagar les pensions. Tanmateix, l'optimisme no és compartit. Fonts sindicals i de la patronal rebaixen les expectatives. “No hem avançat gaire”, explicava una font sindical dimecres a la sortida de l’última reunió.

Fonts del ministeri de Treball expliquen que "les línies mestres estan consensuades". Ja no hi ha un intercanvi de textos nous de cap a peus, sinó que "s'està treballant en els matisos d'alguns conceptes". L’escull principal continua sent la temporalitat i el recel dels empresaris a limitar-la en excés. En aquest sentit, el govern espanyol ha fet gestos com treure el límit del 15% de contractes temporals per empresa o limitar-la en funció de la mida de la companyia amb l’objectiu de seduir la patronal. "Si no vull negociar, m'aixeco de la taula", apunta una font pròxima al diàleg social, que destaca que per primer cop la patronal ha presentat una proposta de text durant la negociació. A més a més, hi ha alguns serrells oberts en relació amb la contractació dels fixes discontinus i la negociació col·lectiva.