Espanya rebutja la proposta de Brussel·les de limitar el consum de gas si empitjora la crisi energètica

MADRIDEuropa es prepara per a un hivern amb poc gas. Amb la mirada posada al gasoducte Nord Stream 1—aquest dijous s'hauria de reactivar després de dies aturat per tasques de manteniment—, la Comissió Europea ha preparat un pla de contingència de cara a l'hivern. L'objectiu: reduir-ne el consum i, si cal, preparar-se per si Rússia en talla el subministrament. El problema és que aquest pla no convenç tothom. Poques hores després de l'anunci, Espanya ha mostrat la seva disconformitat amb els plans de Brussel·les. La ministra Teresa Ribera ha dit que Espanya "a diferència d'altres països, no ha viscut per sobre de les seves possibilitats des del punt de vista energètic". A més, ha afirmat que els plans de la Comissió Europea perjudicarien Espanya, França i Portugal i ha assegurat que —a diferència del que contempla el pla de Brussel·les— el govern no aplicarà cap tall de gas ni d'electricitat.

En el document Estalviar gas per a un hivern segur, fet públic aquest dimecres, l'executiu comunitari deixa negre sobre blanc un conjunt de mesures que tenen com a objectiu final reduir el consum de gas fins a un 15% fins a la primavera. En concret, Brussel·les demana als estats membres que redueixin la demanda de gas un 15% entre l'1 d'agost del 2022 i el 31 de març del 2023.

A priori, aquestes recomanacions no seran vinculants, ja que Brussel·les confia que els països despleguin les mesures oportunes per aconseguir-ho. Ara bé, si l'escenari energètic empitjora, és a dir, si Rússia realment talla l'aixeta del gas, l'executiu comunitari s'ha guardat la capacitat de transformar en obligatòries totes les recomanacions, segons es desprèn del document, per bé que ho hauria de consultar amb els Estats membres. Això passaria si s'activa el nivell "d'alerta europea".

A més, les mesures serien obligatòries per a tots els països, independentment de quina sigui la seva dependència cap a Rússia. Espanya, per exemple, també les hauria d'aplicar malgrat que l'impacte d'un possible tall del subministrament és molt menor. "Rússia està pressionant, reduint el subministrament de gas", ha recalcat la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, durant la roda de premsa d'aquest dimecres. En tot cas, el pla de Brussel·les ha de rebre el sí de tots els Estats membres. El document es votarà dimarts que ve en un consell extraordinari de ministres d'Energia de la Unió Europea que no es presta, precisament, amable després de les paraules de Ribera aquest dimecres.

Com reduir el consum de gas?

Per arribar a aquest 15%, l'executiu planteja una bateria de mesures, però també demana als estats membres que actualitzin, com a molt tard al setembre, els seus plans d'emergència i hi recullin com afrontaran l'hivern i complir amb la fita del 15%. Cada dos mesos hauran d'informar a la Comissió sobre les mesures. De fet, Espanya fa dies que està preparant el seu pla. El pla de contingència de Brussel·les afectarà administracions, famílies, empreses i en particular la indústria, així com els proveïdors d'energia, adverteix la Comissió.

Pel que fa a les mesures més quotidianes, la Comissió Europea aconsella la reducció del consum energètic en edificis i llars. Es demana no tenir l'aire condicionat per sota dels 25 graus, mentre que a l'hivern la calefacció s'haurà de posar, com a molt, a 19 graus.

De cara a la indústria i les empreses de producció d'electricitat, Brussel·les demana que l'Estat incentivi a través d'ajudes públiques l'ús de combustibles alternatius i nets com són l'energia solar, la biomassa o el biometà per substituir el gas. A més, planteja la creació de subhastes o licitacions d'energia a través de les quals els governs instin a la reducció del consum de gas dels grans consumidors industrials a canvi de compensacions financeres o estalvis.

Consumidors prioritaris

El pla de Brussel·les també inclou una "guia" de criteris perquè els diferents estats membres identifiquin i prioritzin els consumidors que es poden veure més afectats per un tall del subministrament i, per tant, a qui caldria protegir de seguida en cas que la Unió Europea decideixi limitar el subministrament de gas. "S'haurà de donar prioritat als sectors i a les cadenes de valor d'importància clau i crítica, que, si interrompen [la seva activitat per falta de gas], podrien repercutir negativament en la seguretat, l'alimentació i la salut", apunta el document.

L'executiu comunitari estableix quatre criteris: el paper social (per exemple, si es tracta d'una activitat indispensable com l'alimentació o la salut); el rol en el funcionament de les cadenes de subministrament; els danys a les instal·lacions, és a dir, si es paralitza una activitat, quines conseqüències pot tenir, i, finalment, la possibilitat de reduir l'ús de gas o substituir-lo per altres combustibles.

"Mecanisme de solidaritat"

El pla també inclou un "mecanisme de solidaritat". Alguns països, en particular els de l'Europa de l'est, poden patir situacions d'emergència energètica si Rússia talla el subministrament. Aquests podrien demanar que altres estats membres amb més capacitat de gas –ja sigui perquè depenen menys de Rússia o perquè tenen més reserves– els ajudin, és a dir, que facin de proveïdors. En tot cas, l'executiu comunitari demanarà als països que es trobin en aquesta situació que demostrin si abans han pres mesures per reduir la demanda interna per no arribar a un nivell d'alerta.

Al mes de maig, Brussel·les ja va preveure coordinar racionaments de subministrament i també mecanismes de solidaritat per a aquells països que es veurien més afectats. En aquell moment també es va parlar de la compra conjunta de gas, una mesura que torna a aparèixer al pla de contingència presentat i que l'executiu comunitari es compromet a "accelerar" per enfortir l'aprovisionament de la Unió Europea.