Brussel·les recepta a Espanya prudència fiscal per sortir de la crisi

Brussel·lesNomés tres països de la Unió Europea compleixen a hores d'ara el límit del 3% del dèficit públic que estava previst abans que esclatés la pandèmia del coronavirus, perquè tots s'han centrat en frenar l'impacte de la crisi amb ajuts públics. Espanya, però, ja arrossegava elevats nivells de deute i dèficit que encara s'han disparat més, i per això la Comissió Europea l'avisa que cal que sigui "prudent" a l'hora de continuar gastant a partir del 2022 per apuntalar la recuperació. Brussel·les recomana així prioritzar l'ús de fons europeus per evitar els riscos associats a un augment encara més gran del deute públic. Espanya va tancar el 2020 amb un deute públic del 120% del seu PIB i el dèficit més elevat de la UE (un 11%).

Els fons antipandèmia començaran a arribar previsiblement el mes que ve, després que la Comissió Europea hagi obtingut ja la llum verda dels vint-i-set països de la UE per poder començar a emetre deute aquest juny. Així, Espanya podrà rebre aquest juliol els 9.000 milions d'euros que corresponen al seu primer avançament, del total dels 140.000 milions que li pertoquen del conjunt dels fons. Aquests són els diners que la Comissió Europea recomana utilitzar de manera prioritària a l'hora de continuar donant suport a l'economia el 2022 i el 2023 per apuntalar la recuperació econòmica postpandèmia.

L'executiu comunitari demana a Espanya prudència vistos els seus "desequilibris" i "vulnerabilitats" en termes de deute, la seva elevada taxa d'atur i l'impacte més dur de la crisi en una economia altament dependent del turisme. De manera particular, Brussel·les recomana a Espanya que prioritzi "reformes estructurals" que contribueixin a la "sostenibilitat" de les finances públiques i també a enfortir els sistemes públics de protecció social i sanitària. Espanya preveu reduir el dèficit públic fins al 5% el 2022 i el deute fins al 115,1% del PIB també l'any que ve, unes projeccions alineades amb les de la Comissió Europea.

Les normes de dèficit, suspeses fins al 2023

Tot i això, no hi ha límits numèrics en cap sentit, perquè cal recordar que les normes de dèficit (és a dir el Pacte d'Estabilitat) estan suspeses i continuaran així fins al 2023, justament per permetre que les institucions públiques continuïn ajudant les seves economies, tal com ha confirmat aquest dimecres Brussel·les. La preocupació de la Comissió Europea és, de fet, que aquestes polítiques de suport es retirin abans d'hora, i per això demana no actuar de manera "prematura", com ha repetit diverses vegades el Banc Central Europeu. A més, l'expectativa de la Comissió i d'alguns països com Espanya és que s'aprofiti aquest impàs per revisar i reformar aquestes normes, tot i que el mateix comissari d'Economia, Paolo Gentiloni, ha reconegut que aconseguir el consens serà difícil. "Volem rellançar la discussió i veure com podem simplificar les normes", ha dit al seu torn el vicepresident econòmic, Valdis Dombrovskis.

Això no exclou que, al mateix temps, Brussel·les demani que, tant com sigui possible, les polítiques fiscals comencin a vascular cap a una "sostenibilitat" més gran, és a dir, que comencin a pensar en la reducció del dèficit i el deute a partir del 2022, quan la mateixa recuperació econòmica anirà reduint els dèficits públics. L'executiu comunitari pronostica que, malgrat fer-ho a diferent ritme, tots els països de la UE hauran recuperat els nivells de PIB prepandèmia a finals de l'any que ve. "Tots estem repetint el mantra de no retirar de manera prematura les mesures de suport fiscal, però al mateix temps també sabem que hem d'anar girant gradualment cap a una política més específica", ha dit Gentiloni.

"La situació es veu més clara del que esperàvem, el ritme de vacunació avança", ha celebrat aquest dimecres Dombrovskis, que ha posat en valor l'impacte de les mesures de suport preses tant pels governs europeus com des de la UE amb el fons de recuperació.