La Unió Europea es prepara per a un món sense gas rus

Brussel·lesPla de xoc per protegir Europa de les conseqüències de dependre excessivament dels combustibles fòssils russos. La Comissió Europea ha posat aquest dimecres sobre la taula un amplíssim paquet de mesures a curt, mitjà i llarg termini per aconseguir que la Unió Europea es pugui desfer definitivament d'aquesta llosa que està provocant una alça de preus a nivells històrics a tot el continent. En el cas més immediat i davant l'eventual emergència que podria suposar que el Kremlin decideixi tallar del tot el subministrament de gas a Europa, Brussel·les preveu la possibilitat de fixar un límit comú al preu d'aquest combustible , coordinar racionaments de subministrament i també mecanismes de solidaritat per a aquells països que es veurien més afectats.

Es tracta d'un "últim recurs", segons expliquen fonts europees, que es té especialment present després que Rússia tanqués l'aixeta a Polònia i Bulgària. "Si es donés aquest escenari, especialment abans de l'hivern que ve, faríem servir totes les eines existents per assegurar el subministrament", apunta la mateixa font. Per dur a terme aquestes mesures d'emergència, però, caldria un canvi legislatiu i, per tant, cal que els vint-i-set governs de la UE en discuteixin i aprovin la mesura perquè es puguin preparar els textos legals. De fet, l'executiu comunitari admet que seria tècnicament complicat posar-ho en pràctica, sobretot a l'hora de decidir quin seria el preu i qui el fixaria. El que queda clar, però, és que es preveu com una mesura d'emergència i temporal.

No a la reforma del mercat elèctric

Fixar un topall comú del preu del gas era de fet una proposta que va plantejar el govern espanyol a l'inici de la crisi energètica que s'arrossega des d'abans que comencés la invasió russa a Ucraïna. Brussel·les considera que aplicar-lo de manera general provocaria que el mercat elèctric europeu deixés de funcionar correctament, però sí que ho considera com a botó d'emergència. El que també demana el govern de Pedro Sánchez i d'altres com el de Portugal o Itàlia és que es revisi de manera profunda el disseny del mercat energètic europeu que fixa el preu, cosa que per ara l'executiu comunitari descarta.

Com ja es va anunciar, també està previst que els governs puguin redirigir els beneficis caiguts del cel de les elèctriques per compensar l'augment de la factura dels més vulnerables. Brussel·les també acceptaria que es limitin els preus de la llum per a petites i mitjanes empreses, com ja és possible fer justament per a famílies vulnerables, per exemple. La comunicació de la Comissió també preveu les mesures que tenen previst aplicar Espanya i Portugal d'acord amb el que s'ha anomenat "l'excepció ibèrica" i que els permet topar el preu del gas per limitar així el preu final de la factura. Fonts europees diuen que si altres països argumenten correctament una situació excepcional i, sempre d'acord amb els tractats de la UE, podria estudiar-se aquesta opció més enllà de la península Ibèrica.

Més inversió en renovables i estalvi

A llarg termini, el que fa la Comissió Europea és accelerar els plans cap a la transició verda, a més de buscar alternatives per substituir el subministrament de gas rus a curt i mitjà termini. Deixar d'utilitzar gas rus costarà uns 210.000 milions d'euros, segons els càlculs de la Comissió. Es tracta d'un pla amb clara intencionalitat "política" perquè busca deslligar-se de Rússia però també apostar encara més per les renovables dins l'objectiu de convertir el continent europeu en lliure d'emissions d'aquí al 2050. Ara bé, a mig camí, la UE admet que cal buscar altres subministradors de gas, perquè "no podem substituir el gas rus i abaixar els preus de manera miraculosa", en paraules d'una altra font comunitària. Per tapar aquests forats, es proposa compres conjuntes voluntàries de gas, gas natural liquat (GNL) i hidrogen a través d'una plataforma a la qual es poden adherir els governs que vulguin, també el d'Ucraïna, Moldàvia, Geòrgia i els Balcans Occidentals. Però, a més, també ofereix fins a 2.000 milions a aquells països com Hongria o la República Txeca que necessiten invertir en les seves refineries de petroli per poder utilitzar un cru que no sigui el rus.

A banda, la Comissió accelera tots els objectius relacionats amb l'augment de consum de renovables i eficiència energètica. En paraules de la mateixa presidenta, Ursula von der Leyen, "l'estalvi d'energia és la manera més ràpida i més barata de gestionar l'actual crisi energètica". Per això, s'incrementa l'objectiu d'eficiència energètica per al 2030 del 9% al 13% i demanen que es prenguin mesures individuals per consumir fins a un 5% menys aquest any amb iniciatives com ara consumir menys gas o aire acondicionat. També es fixa que d'aquí a aquell any, el 45% de l'energia consumida a la UE hagi de ser renovable, principalment solar i eòlica. Abans l'objectiu era del 40%.

Per aconseguir-ho, Brussel·les preveu accelerar les autoritzacions i processos per aprovar projectes relacionats amb infraestructures renovables, com ara un parc eòlic, però també altres noves obligacions, com ara que tots els nous edificis hagin de tenir plaques solars d'aquí al 2029, ja siguin públics, comercials o residencials. Evidentment, tot això costarà molts diners. Brussel·les preveu reconduir part dels fons antipandèmia que encara no s'han gastat, ja sigui en forma de crèdits o d'ajuts directes per valor de 300.000 milions d'euros.