Brussel·les proposa tornar als ajustos de dèficit i deute, però de manera "gradual"

Brussel·lesCadascú ja hi pot dir la seva. La Comissió Europea ha llançat aquest dimarts la consulta pública per a la revisió del Pacte d'Estabilitat i Creixement, és a dir, la regulació que fixa les normes de dèficit i deute per als països de la UE. Era una promesa del 2020, que la pandèmia va posar en standby i que ara Brussel·les ha recuperat empesa justament per les conseqüències econòmiques de la crisi del coronavirus. El meló s'obre en un context absolutament diferent. Les normes, que fixen límits de dèficit del 3% del PIB i de deute al 60%, estan excepcionalment suspeses fins al 2023. l ara el dèficit mitjà a la UE és del 8,2% i el deute frega el 93%. El debat és extremadament complex i espinós perquè enfronta els blocs que demanen més rigidesa pressupostària amb els que esperen més flexibilitat. Però Brussel·les té una cosa clara: les economies necessiten temps per recuperar-se i perquè el debat no neixi mort ha obert una consulta molt genèrica que no proposa nous objectius.

"La discussió serà més per quin és el ritme que no per la reducció del dèficit", explica una font comunitària. "Una reducció inicial excessivament gran de les ràtios de deute comportaria un alt cost social i econòmic i seria contraproduent, sobretot en el context d’una política monetària restringida i del risc de cicatrius econòmiques, però una reducció realista, gradual i sostinguda del deute segueix sent important també per reconstruir els amortidors abans de la propera recessió", rebla el text de la Comissió.

De fet, la Comissió ja va tenir clar des del moment en què va suspendre les normes de dèficit i deute que tornar-les a posar en marxa havia de ser progressiu, una lliçó apresa de l'anterior crisi, quan es va veure que les conseqüències d'aplicar receptes d'austeritat massa prematurament havien sigut en alguns casos remeis pitjors que la malaltia. El comissari d'Economia, Paolo Gentiloni, no s'ha cansat de repetir que cal evitar una retirada d'estímuls prematura de la mateixa manera que caldrà adaptar el retorn al camí de l'estabilitat fiscal en funció de les necessitats de cada economia per no ofegar el creixement. És a dir, que cal flexibilitat.

"S'ha de reduir el deute, però s'ha de fer de manera intel·ligent, gradual i sostenible", ha dit el vicepresident de la Comissió, Valdis Dombrovskis, que ha insistit que cal aconseguir anar reduint el deute mentre es mantenen les inversions, per la qual cosa hi ha també les fons antipandèmia. Gentiloni ha recordat que aquest va ser un dels errors comesos en l'anterior crisi i ha fet servir la paraula "realista" per referir-se a la futura reducció del deute.

Retornar a les normes fiscals de cop i de manera estricta el 2023 implicaria obrir procediments per excés de dèficit a la gran majoria d'economies europees. Per això, hi ha propostes sobre la taula com ara aplicar un període transitori en què Brussel·les negociï un camí propi i raonable amb cada govern. La consulta pública llançada aquest dimarts reflecteix aquesta voluntat de fons però no entra en cap detall. Brussel·les deixa, doncs, que siguin els governs, els ministres d'Economia i Finances, els que baixin al fang i obrin la batalla política.

Estan convidats a respondre des de l'Eurocambra fins al Consell, passant per governs i parlaments nacionals, banc centrals, acadèmics i autoritats fiscals independents, per exemple. Després, el primer trimestre del 2022, Brussel·les presentarà una proposta més detallada basada en totes aquestes respostes. Per veure si la revisió està a punt per activar-se el 2023, caldrà veure fins a quin punt s'allarga la pugna entre les dues posicions tradicionalment enfrontades. D'una banda, hi ha països com Espanya o França, que han volgut aprofitar la pandèmia per accelerar aquest debat i relaxar al màxim unes normes que ja consideraven obsoletes abans de l'esclat del coronavirus. De l'altra, hi ha l'ala més dura, capitanejada públicament pels Països Baixos, els anomenats frugals, que ja van aprofitar fa unes setmanes per marcar posicions a través d'una missiva pública que signaven també països com Dinamarca i Àustria en què ja avisaven que la discussió anirà per llarg. Es mostraven oberts a debatre "millores" –concretament "simplificacions i adaptacions"– però subratllaven que mai s'ha de posar en perill la sostenibilitat financera del conjunt de la UE.

En aquest encaix de peces serà important també el nou govern alemany. El ministre de Finances socialista, Olaf Scholz, previsiblement futur canceller substitut d'Angela Merkel, és més flexible que l'encara cancellera però la presència dels liberals en la coalició serà clau per marcar la posició de la principal economia europea. I val a dir que, encara que sigui socialista, Scholz no és aliè a l'aversió alemanya al deute i a la despesa elevada.

Justament més que el dèficit públic la preocupació d'autoritats, experts i institucions és el gruix del deute públic que acumulen la majoria d'economies mundials. Països com Grècia arriben al 200% del PIB i Espanya està actualment en un 120%, per darrere de Grècia i Portugal. Les polítiques del Banc Central Europeu (BCE) són claus per sostenir aquests nivells de deute però la presidenta de la institució, Christine Lagarde, ja ha anunciat l'inici de la retirada dels estímuls. Sigui com sigui, la consulta consisteix en 11 preguntes força obertes sobre el futur de les normes, les possibles millores, control o fins i tot sanció que venen condicionades per les "lliçons" apreses per la crisi i que posen en valor la posada en marxa dels fons europeus antipandèmia i la flexibilitat mostrada durant els últims dos anys.