Macroeconomia

Brussel·les ja creu que la inflació a Espanya s'enfilarà fins al 8,1% aquest any

La Comissió Europea situa en un 8,1% l'escalada de preus a Espanya aquest 2022 i manté el creixement econòmic en el 4%

El comissari europeu d’Economia, Paolo Gentiloni.
3 min

MADRID"Els riscos que envoltaven les previsions [econòmiques] de la primavera s'han materialitzat". Així arrenca l'actualització d'estiu de les previsions de la Comissió Europea publicades aquest dijous. El resultat: una inflació encara més desbocada i un alentiment del creixement econòmic.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Les conseqüències econòmiques de la guerra a Ucraïna han deixat en mal lloc la previsió d'escalada de preus que Brussel·les va dibuixar a la primavera. En el cas d'Espanya, ara els economistes de la Comissió situen la inflació en un 8,1% per a aquest 2022, gairebé dos punts més que l'índex estimat fa només dos mesos (6,3%). El salt és important: la previsió d'encariment de preus augmenta un 28% en només dos mesos.

Malgrat això, la taxa es continua mantenint per sota de la prevista per a tota la Unió Europea i que els economistes situen en un 8,3%. El motiu de tot plegat és l'increment constant dels preus de l'energia, i en particular del gas, però també dels aliments. Una situació que ha acabat esquitxant altres serveis i béns, assumeix la Comissió. Per això, en el cas d'Espanya, l'executiu comunitari reconeix un altre cop que els espanyols perdran inevitablement poder adquisitiu, perquè els seus salaris no creixeran tant com ho fan els preus.

Aquesta revisió a l'alça de l'increment dels preus deixa molt enrere l'estimació inflacionista del govern espanyol (6,5%), però també la d'organismes com el Banc d'Espanya i l'Airef. A la primavera, el primer va situar la inflació en un 7,5% aquest 2022, mentre que l'Airef situa l'índex de preus del consum (IPC) en un 6,2%. Ara bé, tots dos organismes ja han anticipat que probablement hi haurà revisions a l'alça. De cara al 2023, la Comissió espera recuperar unes taxes d'inflació "estables", per bé que l'aspiració d'arribar a un 2% no s'albira pròxima. Al conjunt de la Unió Europea, els preus començarien a baixar a principis del 2023 i caurien per sota del 3% "a mesura que s'esvaeixin les limitacions d'oferta i caiguin els preus de les primeres matèries", apunta la Comissió. Pel que fa a Espanya, la taxa d'inflació prevista per al 2023 se situa en un 3,4%.

Alentiment econòmic

Si bé la Comissió sosté que "s'apuntalarà" el creixement econòmic, reconeix que el ritme de l'activitat serà més "moderat" tot i una temporada d'estiu turística "prometedora." L'increment dels preus, sumat als colls d'ampolla i a la contenció del consum derivada d'una política monetària més dura, fa que Brussel·les mantingui un creixement econòmic del 4% a Espanya aquest 2022. De cara al 2023, el creixement seria del 2,1%. En tots dos casos, però, el rebot del PIB és millor que el previst per al conjunt de la Unió Europea (2,7% aquest 2022).

Les previsions, però, no deixen de ser lleugerament menys pessimistes que les que el govern espanyol va presentar fa un temps. El departament que lidera la vicepresidenta Nadia Calviño situa el creixement del PIB aquest 2022 en el 4,3%, i en el 3,5% el 2023. Finalment, una de les notes positives de la Comissió se la continua enduent el marcat laboral, que segons els economistes europeus es mantindrà "fort".

Caixabank rebaixa les previsions

A diferència de la Comissió, Caixabank Research -el servei d'estudis de l'entitat d'origen català- ha rebaixat aquest dijous les previsions de creixement per a l'economia espanyola, però per al 2023. De cara a l'any que ve, el banc espera que el PIB espanyol creixerà un 2,4%, 1,4 punts percentuals menys que el darrer pronòstic.

Malgrat la reducció, Caixabank Research considera que l'economia espanyola manté "una inèrcia positiva" i "un bon ritme" de creixement, tot i "el context advers" a nivell internacional. Concretament, en aquests moment la recuperació del turisme i el bon ritme de consum de les famílies són els dos principals pilars de l'activitat econòmica, la qual cosa repercuteix positivament en el mercat de treball, segons l'entitat.

stats