Brussel·les engega la maquinària del fons de recuperació amb una primera emissió de deute de 20.000 M€
La presidenta de la Comissió Europea viatja aquest dimecres a Madrid per donar llum verda al pla de recuperació espanyol
Brussel·lesLa maquinària s'ha posat en marxa i amb èxit. La Comissió Europea ha fet aquest dimarts la primera emissió de deute per aconseguir els diners del fons de recuperació que es començaran a repartir aquest agost. Ha captat 20.000 milions d'euros, però la demanda ha escalat fins als 142.000 milions. És un pas clau en el procés d'integració de la Unió Europea, perquè implica que, encara que sigui de manera extraordinària i temporal, els països de la Unió (també els més reticents al deute com holandesos i alemanys) accedeixen a endeutar-se en una quantitat sense precedents i de manera conjunta (és a dir amb els més endeutats, com grecs, espanyols i italians) per finançar la recuperació. Pactar aquest pas va suposar gairebé cinc dies de cimera a Brussel·les ara fa un any i algunes concessions als més ortodoxos.
Brussel·les ja s'havia estrenat a l'octubre en l'emissió de deute europeu del fons SURE per finançar els ERTO, però les emissions previstes per al Next Generation superen de llarg les seves xifres. "És la transacció sindicada més gran per part de les institucions europees que s'ha fet mai", ha dit el comissari de Pressupostos, Johannes Hahn. La Comissió ha emès bons a deu anys que han tingut una molt bona acollida per part dels inversors perquè s'ha captat el doble de diners del previst inicialment, cosa que suposa la transacció en bloc més gran de la Unió Europea, que fins ara havia emès deute conjunt només en quantitats molt menors. Els bons de la UE emesos avui tindran la màxima qualificació i s'han col·locat amb un tipus d'interès de només el 0,08%, per sobre del deute alemany, considerat el més segur del continent (-0,25%), i millor que el francès (0,13%).
Segons ha explicat el comissari Hahn, el deute europeu emès aquest dimarts ha quedat en mans principalment d'inversors europeus i en un 30% d'Àsia i Amèrica. Sobre el tipus d'inversors, ha assegurat que són bancs centrals, gestors de fons en un 25%, un 37% fons de pensions i un 11% en fons d'assegurances. "En general podem dir que hem aconseguit interessar inversors a llarg termini", ha conclòs el comissari, satisfet de "l'estructura dels inversors". A més, s'han exclòs una desena de bancs de la possibilitat de vendre bons europeus per haver incomplert abans les normes antimonopoli de la UE; segons ha avançat el Financial Times, es tracta d'entitats com JPMorgan, Citigroup, Bank of America o Barclays.
La previsió de l'executiu comunitari és captar uns 80.000 milions d'euros més aquest any en bons a llarg termini i menys quantitat a curt termini. Amb aquesta xifra, l'executiu comunitari compta poder repartir el 13% del total del fons, l'avançament que ha de servir als governs per començar a finançar els plans de reformes a l'espera que el gruix dels diners arribi el 2022. Però aquest 13% no començarà a arribar fins a l'agost, un mes més tard del previst inicialment per la Comissió perquè abans de començar a repartir els diners cal que els governs de tota la UE vagin donant llum verda als plans de reformes estatals una vegada obtenen el vistiplau de la Comissió. En total, Brussel·les preveu captar uns 800.000 milions d'euros fins al 2026, un 30% dels quals seran bons verds.
Llum verda al pla espanyol
A Espanya li corresponen uns 9.000 milions d'euros per aquest 13%, però hi ha la possibilitat que rebi un segon pagament abans que acabi l'any si es compleixen les fites pactades en el pla de reformes. Justament aquest dimecres la presidenta de la Comissió Europea viatjarà a Madrid per fer oficial l'aprovació del pla de recuperació del govern de Pedro Sánchez. La visita forma part d'una estudiada coreografia de Brussel·les que envia així un missatge polític a Espanya i Portugal, els dos primers països que obtenen la llum verda de l'executiu comunitari i també dos dels més durament colpejats per la pandèmia. Després de Portugal, viatjarà a Grècia, Dinamarca i Luxemburg.
En total, a Espanya li corresponen fins a 140.000 milions d'euros dels 800.000 milions de tot el fons de recuperació. Gairebé la meitat els rebrà en forma de subsidis, és a dir transferències a fons perdut, i la resta en forma de crèdits barats.
- Què suposa l'emissió de deute per part de la Comissió Europea? Implica que la Comissió capta diners per repartir entre tots els països de la Unió Europea i que són aquests qui l'avalen als mercats. Per fer-ho, va ser necessària la ratificació per part de tots els parlaments nacionals, cosa que va allargar el procés fins que Brussel·les ha pogut activar l'emissió de deute aquest dimarts. N'hi haurà una altra aquest mes i una segona la juliol abans de l'aturada d'agost.
- Com es tornaran els interessos del deute? Brussel·les compta que trigarà 32 anys a retornar tant els interessos com el principal, i per fer-ho necessitarà uns 50.000 milions d'euros anuals. La UE compta amb diverses partides de recursos propis, però són insuficients. Són drets duaners, drets agrícoles, la transferència a la UE d'un percentatge de l'IVA que recapten els estats membres, la transferència que aquests estats fan en funció de la seva renda nacional bruta i també una contribució estatal en funció dels residus de plàstic. Per assumir els pagaments, la Comissió preveu ampliar les fonts d'ingressos amb nous impostos com el mecanisme d'ajust d'emissions de carboni en frontera o per la polèmica taxa digital.
- Quan arribaran els fons a Espanya? Brussel·les calcula poder entregar el primer avançament a l'agost, un mes més tard del previst inicialment perquè cal que hagi captat prou diners per fer totes les entregues. El gruix dels diners, però, arribarà l'any següent tot i que hi ha la possibilitat d'un segon pagament abans que acabi l'any si es compleixen les fites marcades.
- La llum verda de la Comissió és l'últim pas? No. Després del viatge d'Ursula Von der Leyen a Madrid cal que els vint-i-set aprovin també els plans per la seva banda en un màxim de quatre setmanes. Els encarregats de fer-ho són els ministres de Finances i està previst que donin el seu vist-i-plau corresponent a mitjans de juliol.
