Brussel·les assumeix que l'òmicron i la inflació castigaran la recuperació però no la faran descarrilar

Tot i això, la Comissió Europea manté la data de retorn a les normes de dèficit i deute per al 2023

El comissari d’Economia, Paolo Gentiloni, i el vicepresident de la Comissió, Valdis Dombrovskis, ahir a la presentació dels objectius.
3 min

Brussel·lesÉs inevitable que l'impacte de l'òmicron i l'escalada global de la inflació afectin negativament el creixement de l'economia europea. Les autoritats comunitàries en són conscients, tal com han admès aquest dimarts els dos comissaris econòmics de la Comissió Europea, Valdis Dombrovskis i Paolo Gentiloni. Tot i això, confien que la recuperació no descarrilarà perquè les polítiques públiques de suport han permès consolidar les bases de cara al futur postpandèmia. Els riscos són considerables, però per ara Brussel·les no veu necessari prendre noves mesures o canviar el camí fixat.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

"Les perspectives a curt termini s'han debilitat, però no esperem que la recuperació descarrili, ja que els colls d'ampolla haurien de millorar gradualment amb el pas del temps", ha dit Dombrovskis a l'Eurocambra. De fet, ja es comença a notar en les previsions d'organismes com el Fons Monetari Internacional (FMI) que aquest mateix dimarts ha refredat les perspectives de creixement per al conjunt de l'economia global. Si l'octubre passat aquesta institució creia que el PIB mundial progressaria un 4,9% aquest 2022, ara l'organisme que encapçala Kristalina Georgieva calcula que ho farà un 4,4%. Per a Espanya la retallada és molt similar, amb un pronòstic de creixement actualitzat del 5,8%, encara molt per sobre de la zona euro.

Les normes de dèficit i deute

Les normes de dèficit i deute estan suspeses des de principis de la pandèmia justament per permetre als governs invertir àmpliament per salvar les seves economies. El pla de la Comissió, però, és reactivar-les el 2023 i aprofitar per repensar-les i adaptar-les a la nova realitat postpandèmica. Per ara, aquest objectiu es manté malgrat l'impacte de l'òmicron, de la pujada dels preus de l'energia i de la inflació, de les tensions globals a Ucraïna i dels problemes de subministrament.

Ho ha dit encara més clar el ministre francès de Finances, Bruno Le Maire, que aquest semestre lidera les reunions dels ministres de Finances de la UE, sota la presidència gal·la. "Confio que l'òmicron tindrà un impacte limitat sobre el creixement francès i europeu. Pot crear desorganitzacions, però l'impacte serà limitat, per això no hi ha motiu per mantenir les normes suspeses més enllà de l'1 de gener del 2023", ha dit en una compareixença també al Parlament Europeu.

Com tornar al marc fiscal amb els límits del 3% de dèficit i del 60% del deute és el gran debat econòmic de l'any a Brussel·les. El sud té por que un retorn brusc a les normes suposi recuperar també les polítiques d'austeritat, però el consens tant a Brussel·les com a París i fins i tot, amb matisos, al nou govern alemany, és que caldrà més flexibilitat, perquè la majoria de països parteixen de grans acumulacions de deute. "No tornarem a l'austeritat", ha dit amb contundència el comissari d'Economia, Paolo Gentiloni.

Això no vol dir, però, que no s'hagi d'estar a l'aguait. El vicepresident econòmic Dombrovskis ha assegurat que cal "estar a punt per ajustar" les polítiques, perquè el context és molt "incert". "Ara mateix és més realista pensar en un alentiment del creixement que en conseqüències econòmiques similars a confinaments anteriors", ha dit al seu torn el comissari italià, que ha deixat clar que "ningú pot excloure la possibilitat que hi hagi una nova crisi severa". De moment, però, advoca per centrar els esforços en "sortir de l'actual" de la millor manera, amb una reforma de les normes fiscals i la garantia que no es retiraran les polítiques de suport de manera brusca o prematura.

stats