Brussel·les aprova les reformes espanyoles i avisa contra baixades d'impostos

MADRIDAquesta setmana els despatxos d'alguns ministeris han hagut de retre comptes a la Comissió Europea. El motiu: una nova visita dels tècnics europeus que vetllen pel compliment del pla de recuperació i l'execució dels fons europeus. "És robust", el qualifiquen fonts comunitàries. En línies generals, Brussel·les aprova les reformes fins ara desplegades per l'executiu de Pedro Sánchez i que tenien com a compensació l'arribada dels fons europeus antipandèmia. "Els primers símptomes de la reforma laboral són positius", ha exemplificat el vicepresident executiu per a una Economia al Servei de les Persones, Valdis Dombrovskis, aquest dimecres al matí. Alhora, ha recordat que "hi ha altres reformes en curs" vinculades a l'arribada dels diners. Dues d'aquestes són la reforma fiscal i la segona part de la reforma de les pensions.

En el cas de la reforma fiscal –ara en ple debat després de l'anunci del Partit Popular andalús de suprimir l'impost de patrimoni–, fonts de la Comissió Europea expliquen que hi estan treballant amb el govern espanyol. "[La reforma fiscal] és al forn", diuen aquestes fonts, que afegeixen que es tracta d'una de les reformes "més importants". Però, cap on ha d'anar? Si bé és cert que Brussel·les no es mulla, avisa: "És molt important recaptar diners". És a dir, lluny de les posicions que han defensat comunitats com Andalusia o Madrid, Brussel·les adverteix que els ingressos són "necessaris", i més en un context econòmic com l'actual: "Cal donar suport a les llars més necessitades i mitigar el cost de la guerra", recorden les mateixes fonts.

Segons es recull al component 28 del Pla de Recuperació, el govern espanyol havia de formar un comitè d'experts que analitzés quins canvis calia aplicar al sistema fiscal espanyol. Una fita que l'executiu ja ha complert. Ara, però, cal materialitzar-los. Malgrat que des del ministeri d'Hisenda sempre han refredat l'opció d'una "revolució fiscal", sí que hi ha el compromís de tirar endavant alguns canvis tributaris abans de l'estiu de l'any que ve, com recorden les fonts comunitàries. N'és un exemple l'harmonització fiscal a tot el territori per "aconseguir una coordinació a nivell regional" dels diferents impostos, com apunten les mateixes fonts i com recull el Pla. "Fa falta recaptar més impostos per a tothom, falten ingressos i falta que la recaptació sigui el més eficient i eficaç possible. Cal adequar el sistema fiscal i hi estem treballant", han recalcat des de Brussel·les.

D'aquesta manera, la Comissió s'alinea amb el govern espanyol, que fins i tot ha confirmat que està "explorant" gravar les grans fortunes de la mateixa manera que ho farà amb la gran banca i el sector energètic, segons ha anticipat la ministra d'Hisenda i Funció Pública, María Jesús Montero, aquest dimecres al Congrés de Diputats.

A més a més, des de la Comissió Europea adverteixen que si bé Espanya, com Itàlia, és un país que rebrà una quantitat ingent de diners –en el cas espanyol, només en transferències es rebran 77.234 milions d’euros i el govern ja ha confirmat que demanarà part del préstec abans d'acabar l'any–, els fons europeus també "s'acabaran [el 2026]", ha advertit Brussel·les, que manté com a brúixola la "disciplina fiscal".

Pendents de les pensions

El govern, però, té pendent enllestir la segona part de la reforma de les pensions. A diferència del to utilitzat en l'última valoració del mes de juny per la Comissió, en què dubtava de les mesures per pagar l'increment de la despesa en pensions, aquest cop fonts comunitàries han estat més prudents. Reconeixen que els canvis pendents són els que han d'assegurar la sostenibilitat del sistema, com ara l'aplicació del mecanisme d'equitat intergeneracional i l'adequació del còmput d'anys per calcular la pensió, però reiteren que no ho avaluaran fins al primer trimestre del 2023 (tot i que alguns elements han d'estar aprovats abans que s'acabi l'any). Des de la Comissió Europea, però, reiteren: "La despesa en pensions a Espanya és important i cal garantir que no puja".

Amb tot, Brussel·les recorda que hi ha un calendari pactat amb el govern espanyol i que si les reformes no s'aproven dins el termini i en la forma escaient hi ha "risc" que els diners no arribin. "Això no ho vol cap país", reiteren les fonts comunitàries, que valoren positivament el ritme actual del govern espanyol en l'execució de les reformes. "Cal mantenir [el ritme] fins al 2026. Després es tanquen les portes i no es podran sol·licitar fons addicionals", recorden des de la Comissió. Un cop arriben, però, el repte continua sent absorbir-los.