Brexit: una oportunitat per construir els veritables Estats Units d'Europa
Cap d'EconomiaLa decisió del Regne Unit d'abandonar la Unió Europea té conseqüències més àmplies del que podria semblar en un principi. L'única certesa és que, a curt termini, els mercats financers entraran en un Dragon Kahn. Durant el llarg recompte electoral, la lliura esterlina ha viscut espectaculars pujades i baixades en funció de cap on semblava que es decantaria la balança. Finalment, el resultat s'ha decantat cap al cantó més inesperat, i ara s'obre un període d'incerteses. Més enllà dels especuladors, no hi ha ningú que estigui content amb un terreny de joc com aquest als mercats financers.
De totes formes, la victòria del Brexit també és una ocasió d'or per al naixement d'uns veritables Estats Units d'Europa.
En realitat, la crisi en la qual ara s'endinsarà Europa és una crisi merescuda. Hi haurà moltes crítiques a David Cameron, però potser s'hauria de començar a assenyalar Jean-Claude Juncker, Angela Merkel o François Hollande, per mencionar alguns noms.
L'Europa actual només és un club d'estats, on Malta és més important que Catalunya pel simple fet de ser un estat: encara més, Europa només t'escolta si ets un estat. D'altra banda, a l'Europa actual hi ha vincles foscos entre les elits polítiques –per què s'ha ajornat la multa a Espanya per incomplir el dèficit, si no és per ajudar l'actual govern espanyol en les eleccions d'aquest diumenge?–. A l'Europa actual mana més la cancellera d'un país que el president de la Comissió Europea –el qual ha estat escollit per un procés més més o menys democràtic–, cosa que és una perversió es miri com es miri. I a l'Europa actual els lobis regnen sovint amb massa impunitat. L'escàndol més recent és el de les emissions de Volkswagen, que van haver de ser denunciats pels Estats Units tot i que hi ha prou elements per dubtar que les autoritats europees no en sabessin res.
Algunes d'aquestes qüestions han tingut impacte en la votació pel Brexit. L'analista Ambrose Evans-Pritchard defensava recentment el Brexit perquè suposava reinstaurar "la supremacia del Parlament" enlloc de l'actual poti-poti en el qual no està clar qui mana. I si no està clar qui mana no hi pot haver rendició de comptes.
Si Europa no resol disfuncions tan greus és molt probable que avui hagi començat la destrucció de la Unió Europea. O es construeix un projecte atractiu i democràtic o no hi ha res a fer. Veient el precipici en el qual avui s'ha situat el projecte europeu, seria estúpid que no s'optés per construir un projecte sòlid que permeti posar de nou els peus en terra ferma.
La crisi econòmica dels últims anys ha demostrat que sense una veritable integració econòmica, fiscal i política el projecte europeu no funciona. La bona notícia és que, amb la sortida del Regne Unit, la UE perd un dels grans frens a la integració europea. Qui escriu aquestes ratlles és un fervent admirador de la cinquena potència econòmica mundial, però els britànics mai han cregut realment en la UE, més enllà de per accedir al mercat comú. Per tant, no tenia sentit continuar així.
Com escrivia recentment Miquel Puig, "és possible que la sortida del Regne Unit constituís un cop moral prou gran al projecte comunitari per fer-lo descarrilar, però també és cert que el projecte comunitari difícilment es podrà materialitzar mentre el Regne Unit hi estigui a dins". Fins i tot entre els partidaris del 'remain' n'hi havia molts que no creuen en Europa, però decidien votar per quedar-s'hi i evitar un terrabastall. És impossible que una unió política s'aguanti així.
El trencament dels grans estats
El Brexit també pot tenir un gran impacte en les fronteres actuals dels països europeus. Des d'Escòcia es dóna per fet que la sortida del Regne Unit ha de comportar un nou referèndum d'independència, amb la diferència que en aquest cas els independentistes molt probablement el guanyin, ja que ells han votat de forma aclaparadora a favor de la UE. Qui conegui escocesos sabrà que hi ha un nombre no menyspreable de votants que van rebutjar la independència en el referèndum del setembre passat i que, donada la victòria del Brexit, ara canviarien de vot.
El Brexit, per tant, pot suposar l'inici del trencament dels grans estats europeus. Qui sap qui vindrà després d'Escòcia? Potser Catalunya. D'aquesta forma, l'actual organització de la UE, basada en quotes incomprensibles, no podria subsistir. Quina lògica té que un únic país pugui vetar decisions importants per als altres 27? Així és com es prenen algunes decisions importants a Europa a dia d'avui. A l'Europa actual hi ha tants comissaris –27 + 1, que és el president– com països simplement per mantenir aquestes quotes de poder. Cada comissari és d'un estat diferent. ¿S'imaginen que els Estats Units tinguessin 50 secretaris d'Estat –l'equivalent a comissari europeu o ministre, en altres països– simplement perquè tenen 50 estats? Seria inviable. Una Unió Europea amb 35 o 40 estats també faria inviable l'actual estructura escleròtica.
Ha arribat el moment per construir una veritable Europa federal, una Europa dels pobles i no dels estats. I el Brexit, ves per on, potser haurà estat l'empenta que feia falta per crear-la una vegada per totes.
