Thomas Cook, de predicador baptista a pioner del turisme de masses en ple segle XIX

LondresL'últim vol de Thomas Cook que es va enlairar abans que es fes oficial la seva fallida va ser el que va sortir d’Orlando (Florida) poc després de la mitjanit de dilluns. L’avió arribava a l’aeroport de Manchester quasi vuit hores després. La tripulació ja sabia aleshores que s’havia quedat sense feina i, segons molts passatgers, en declaracions a diferents cadenes de televisió britàniques tot just arribar-hi, en el moment de tocar terra molts van esclatar a plorar. Acabava així una història de 178 anys.

La companyia, el segon gegant del turisme mundial fins encara no fa ni 24 hores, va néixer a la regió de les Midlands de l'Est, a Anglaterra, quan el seu fundador, Thomas Cook, va començar a oferir a mitjans del segle XIX trajectes en tren per un xíling –equivalent a menys de quatre euros avui en dia– per a membres i simpatitzants d’una societat, la de la Temperance, que s’oposava al consum d’alcohol.

Cook, un antic predicador baptista, considerava que l’alcohol era a l’arrel dels mals de la societat victoriana. Oferint viatges recreatius a preus molt populars creia que allunyava la classe treballadora de la temptació de l’alcohol.

Així, el primer viatge que va organitzar Cook va ser per a un grup de 500 persones de l'esmentada Temperance Society per traslladar-los des de Leicester fins al poble de Loughborough, a onze quilòmetres de distància, on tenia lloc una manifestació contra els mals de la beguda. Va tenir lloc el 5 de juliol de 1841. Deu anys després ja va traslladar 150.000 persones per visitar la Gran Exposició de Londres des d'aquesta mateixa zona del centre d'Anglaterra. I el 1855 va dur a terme la seva primera excursió a l'estranger, amb dos grups de persones en una gira per Bèlgica, Alemanya i França que va acabar a París.

Thomas Cook ja duia turistes britànics a Venècia a finals del segle XIX. Però no seria fins a després de la Segona Guerra Mundial que arribaria el 'boom' de les vacances per a la classe mitja britànica a preus relativament assequibles i amb la possibilitat de la venda a crèdit. Així va esdevenir un dels noms més coneguts en el món dels touroperadors, el favorit entre els britànics.

Una de les grans paradoxes del final d'aquesta història d'èxit fins a fa poc més d'una dècada és que, 178 anys després de la fundació, una de les ofertes més populars del turisme de paquet de Thomas Cook és, o era, l’anomenada estada en hotels 'all-inclusive'. Són una mena d'establiments on s’ofereix a un cost molt reduït, de vegades per sota del de cost, el consum de tot l’alcohol i menjar que els clients siguin capaços d’entomar.

Un exemple d'això és el que ha pogut recavar aquest corresponsal. Segons la informació facilitada pel director d'un hotel de la cadena Melià a Cuba –prefereix mantenir l'anonimat–, Thomas Cook pagava per cada client que arribava aquest agost a l'illa del Carib 37 dòlars per persona i dia, 15 dòlars menys al cost de l'estada.

Els baixos preus –dues setmanes en un 'all inclusive' de quatre i cinc estrelles a la zona de Cayo Guillermo o Cayo Coco, a Cuba, costaven, vols inclosos, 2.030 euros– a la Perla del Carib, afavorits per la caiguda del turisme nord-americà i la necessitat dels establiments hotelers de les cadenes europees de mantenir-ne l'ocupació, havien fet del touroperador el gran favorit dels turistes britànics que es desplaçaven en família, tant a l'illa de Centreamèrica com a altres destinacions europees: Mallorca, Grècia, Tunísia o Xipre, per exemple.

Així ha estat fins a la seva fallida, la matinada d'aquest dilluns, a causa del Brexit, de la desconfiança dels britànics, la caiguda de la lliura i -també- d'un insòlit bon temps al Regne Unit.