La bretxa de gènere es redueix abans en les parelles de mares lesbianes
Els homes gais no pateixen cap penalització pel fet de ser pares, segons recull un informe de l'IEB
BarcelonaQue la maternitat és un dels principals causants de la bretxa salarial entre homes i dones és una conclusió habitual en la majoria d'estudis sobre aquest fenomen. També ho posa en relleu el nou IEB Report presentat aquest dimecres per l'Institut d'Economia de Barcelona de la UB, que recull diversos informes recents publicats per acadèmics d'arreu del món. Amb tot –matisa l'estudi–, més enllà del fet de ser mares hi ha altres estereotips i estigmes socials que contribueixen al fet que, en conjunt, les dones cobrin sous inferiors als homes.
Per exemple, l'informe destaca una investigació del 2019 del departament d'estadística de Noruega segons el qual en les parelles de mares lesbianes els ingressos de la dona que pareix es recuperen abans que en el cas d'una relació heterosexual. D'aquesta manera, la bretxa salarial entre elles dues desapareix al cap d'uns anys. "La hipòtesi dels autors és que aquesta penalització ha d'evolucionar de manera diferent en parelles del mateix sexe, ja que les normes socials no determinen qui té cura dels fills", apunta la professora d'economia de la UB Lídia Farré.
La situació, en canvi, és diferent per als homes homosexuals. Els mateixos investigadors no van observar cap penalització pel fet de tenir fills en les parelles formades per dos homes. "Aquesta evidència, contrastada per una àmplia bateria de tests per comprovar-ne la solidesa, corrobora la importància de les normes socials sobre la desigualtat de gènere", insisteix Farré.
En aquest sentit, l'acadèmica remarca que la penalització salarial de tenir fills per a les dones està "molt relacionada amb el repartiment de les tasques domèstiques" i també amb la manera d'actuar de les seves pròpies mares durant la infantesa. A Catalunya la bretxa de gènere es manté en el 23%, i el 2017 la diferència entre el salari mitjà anual d'homes i dones va ser de 6.522 euros.
Aquest efecte, doncs, té un origen "cultural" que l'estadística també posa en evidència. Un estudi recent de la publicació American Economic Journal basat en dades de diversos països industrialitzats demostrava que hi ha una correlació positiva entre la penalització salarial per tenir fills i el percentatge d'enquestats que estaven d'acord amb la frase "Les mares han de quedar-se a casa fins que els nens no tinguin edat per anar a escola".
Polítiques públiques i canvis en els rols de gènere
Com es pot revertir aquesta situació? Farré suggereix que polítiques com l'allargament dels permisos de paternitat poden contribuir a assolir "una distribució més equilibrada de la cura dels fills a casa". No obstant, recorda que reduir la desigualtat de gènere també passa per millorar les oportunitats en el mercat laboral de les dones que acaben de ser mares i sovint tenen menys opcions de promoció, sous més baixos, feines més precàries i una taxa d'ocupació més baixa. Com a bri d'esperança, l'economista confia que les generacions més joves "potser tindran una visió més progressista dels rols de gènere, perquè estan exposades a un model de família menys tradicional".