La bretxa salarial ja és d’un quart del sou

BarcelonaEls homes cobren de mitjana 7.000 euros més a l’any que les dones. Així, la bretxa salarial entre sexes ja arriba al 26% a Catalunya, segons un estudi del Govern basat en les últimes dades disponibles de l’Institut Nacional d’Estadística. El repunt ja supera fins i tot els nivells del 2008, quan la diferència de salaris entre homes i dones es va situar en el 24,4%.

D’aquesta manera, segons les dades que va fer públiques ahir la consellera de Treball, Afers Socials i Família, Dolors Bassa, el salari mitjà dels homes és de 27.477 euros i el de les dones de 20.324 euros. L’estudi també revela que la diferència es nota més en les remuneracions més baixes: allà la bretxa arriba al 42,6%.

“És una xacra laboral amb unes xifres intolerables”, va sentenciar la consellera Bassa, alhora que va explicar que “el govern de Catalunya té el ferm propòsit de combatre-la”. Per a Bassa hi ha tres motius clau que expliquen aquestes diferències: la infravaloració de la feina feta per les dones, l’escassa presència en els llocs directius -i ben pagats- i el repartiment desigual entre homes i dones a l’hora de conciliar la vida professional i la familiar, des de la maternitat fins a la cura d’altres familiars o les feines de la llar. “No ens podem permetre com a país que hi hagi aquesta discriminació salarial -va insistir Bassa-. Aquest és un mal global, també a tot Europa, però cal posar-hi mesures”.

El treball invisible

La bretxa es fa més evident si aquestes dades es creuen amb les que també va presentar ahir la Cambra de Comerç de Barcelona. Segons les seves xifres, les dones catalanes sumarien, de mitjana, 2.759 euros més a l’any al seu sou si, a casa, les feines de la llar i la cura de la família fos igualitària. L’estudi Quantificació econòmica del treball domèstic i de la cura de persones no remunerat a Catalunya constata que, amb una distribució igualitària de les tasques domèstiques, les catalanes veurien créixer en un 25% els seus salaris bruts per la feina remunerada, ja que les dones dediquen de mitjana 1 hora i 52 minuts més al dia a les tasques de la llar i la família, mentre que els homes dediquen 1 hora i 2 minuts més que elles a la feina remunerada.

De fet, segons aquest informe, a les llars amb infants de menys de 10 anys “es perpetua el model tradicional de repartiment de tasques”, sobretot en l’etapa amb una edat de la dona compresa entre els 30 i els 44 anys. A partir dels 30 anys -quan passen a viure en parella o tenen fills-, la dedicació de les dones a les tasques familiars es duplica, i després es manté relativament constant.

En canvi, en els homes el que es duplica a partir dels 30 anys és el temps dedicat a la feina. “La maternitat és el sostre de vidre que tenen les dones quan volen impulsar la seva carrera al mercat laboral”, va indicar la presidenta de l’Institut de les Dones, Teresa Maria Pitarch. Si es comptabilitzessin les tasques domèstiques, el PIB català s’incrementaria un mínim del 23,4%. El 2015 hauria passat dels 214.927 als 265.248 milions d’euros.

El treball domèstic i la cura de la família, així, està xifrat en 50.321 milions d’euros, i les dones són les que fan una aportació més gran a aquest PIB (el 67%, enfront del 33% dels homes). “Encara existeix una divisió entre el treball productiu i econòmic i el reproductiu i de cura de les dones; i no és fortuït, perquè el treball domèstic és invisible als ulls de la gent i de les estadístiques de creixement econòmic”, va reflexionar Pitarch.

Però la manca d’igualtat en les retribucions entre homes i dones no es limita només a la vida laboral. L’informe elaborat pel departament de Treball també evidencia que les diferències s’estenen de per vida perquè la diferència salarial es tradueix també a les prestacions posteriors.

La desigualtat es perpetua

Així, com que moltes prestacions depenen de les cotitzacions durant la vida laboral, els homes cobren 1.300 euros de pensió, mentre que les dones se situen en els 900; en els casos d’incapacitat laboral la prestació d’ells arriba als 1.000 euros mentre que elles es queden en 800. De la mateixa manera, quan es queden a l’atur els homes cobren de mitjana 890 euros i les dones 740, segons les dades de Treball. “No és només una desigualtat mentre estan en actiu, sinó que persisteix al llarg de la vida”, ha lamentat Bassa.

En aquest sentit, la consellera ha recordat que, segons l’Organització Internacional del Treball, els dos factors clau que han de determinar el sou d’un professional són l’educació i l’experiència. Segons aquest principi, i tenint en compte que les dones tenen -de mitjana- més nivell de formació que els homes, els salaris femenins no haurien de ser inferiors, sinó un 2% superiors als masculins.

Per contra, l’estudi reflecteix que, lluny de superar el salari masculí, les dones pateixen tres vegades més parcialitat que els homes i treballen menys hores, fet que és un dels factors principals que fan que el salari mitjà femení baixi. També tenen més taxa d’atur i són menys presents en els llocs de treball qualificats. En el càlcul del salari per hora també hi surten perdent: en aquest cas, però, la bretxa baixa i se situa a tocar del 16%.

Les diferències de sou són més presents en les empreses petites que en les grans i es noten més en el sector privat que no pas en el públic. Per tot plegat, la conselleria ha multiplicat per cinc el pressupost inicial destinat a igualtat en l’àmbit laboral: passarà dels 90.000 euros de l’any passat als 500.000 euros d’aquest 2017. Treball vol centrar els esforços en la formació per “remoure la cultura de gènere des de la base”. També farà suport i assessorament a empreses, jornades amb empresaris i representants dels treballadors i mantindrà els grups de reflexió i treball amb les universitats per aconseguir un canvi de percepció de la dona al món del treball. El 2016 la Generalitat ja va fer formació a un miler de directius i va engegar 42 plans que afecten 27.000 treballadors.