Economia22/07/2020

Al ritme actual caldrien 30 anys per eliminar la bretxa salarial entre homes i dones

La diferència s'ha reduït en un 0,8%: ells cobren 6.350 euros més a l'any que elles

Elisabet Escriche Rivas
i Elisabet Escriche Rivas

BarcelonaLa diferència de sous entre homes i dones només es va reduir en vuit dècimes durant el 2018, l'últim any amb dades disponibles. Amb aquest ritme farien falta fins a 30 anys perquè aquesta bretxa desaparegui. Segons dades de l'enquesta d'estructura salarial presentada aquest dimecres pel sindicat Comissions Obreres, el 2018 es va tancar amb els homes cobrant un 22,2% més que les dones.

Inscriu-te a la newsletter Primer set per al SabadellInformació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

El lleuger descens s'explica perquè els sous de les dones van augmentar una mica més que els dels homes. Tot i així, elles van continuar cobrant 6.350 euros a l'any menys que ells. Aquesta diferència salarial es dona en totes les edats, sectors i amb tot tipus de contractes però a partir dels 45 anys encara s'accentua més: una dona cobra un 25% menys que un home i, a partir dels 55, el percentatge creix fins al 28% o, dit d'una altra manera, elles cobren 9.000 euros menys a l'any que ells.

Cargando
No hay anuncios

Una de les principals explicacions d'aquesta bretxa és l'afectació que la maternitat té en la carrera professional de les dones i, per tant, també dels seus salaris. Un estudi recent del Banc d'Espanya indicava que, quan tenen un fill, els homes mantenen el seu sou mentre que a les dones els baixa un 11% aquell mateix any i un 28% en el termini de deu anys.

Cargando
No hay anuncios

Per nacionalitats la diferència de sou entre un home i una dona nascuts a Espanya és superior (23%) que entre els que tenen nacionalitat estrangera (17%) i, per sectors, els serveis és on la bretxa salarial és més gran (21%), seguida per la indústria (20%) i, a molta distància a causa de l'escassa presència femenina, la construcció (2%).

Segons l'informe, la diferència de sous s'acarnissa en les ocupacions més precàries i elementals. A tall d'exemple, les dones que treballen en la restauració o en comerç cobren un terç menys a l'any que els seus companys de feina (7.700 euros menys).

Cargando
No hay anuncios

Pel que fa a tipus de jornada, el 2018, i per primer cop, la bretxa salarial va ser superior entre les persones que treballen a temps parcial que les que ho fan a jornada completa, una dada significativa si es té en compte que una de cada quatre dones té una feina a temps parcial.

Davant d'aquestes xifres, Comissions Obreres ha exigit aquest dimecres que els plans de reconstrucció de la crisi del covid que s'estan negociant en els diferents governs blindin la reducció de la bretxa salarial de gènere i evitin que les dones "tornin a pagar la crisi", tal com va passar amb la del 2008.

Cargando
No hay anuncios

El sindicat s'ha mostrat preocupat per l'impacte que tindrà la generalització del teletreball i les reduccions de jornada per tenir cura d'algú en els sous de les dones i, per això, ha reclamat a les administracions que posin "fil a l'agulla" amb la llei d'igualtat retributiva i que s'aposti per polítiques d'atenció social públiques i universals i per mesures com la obligatorietat del permís de paternitat.

Cargando
No hay anuncios

La responsable de polítiques d'acció sindical de gènere de CCOO de Catalunya, Lídia Sandalinas, però, també ha enviat un missatge a les empreses: que negociïn tots els plans d'igualtat pendents, després d'un període en què han estat molt abocats a negociar les condicions de seguretat i salut.

L'obligatorietat dels plans d'igualtat

En aquest sentit, Comissions Obreres ha recordat que el 2022 totes les empreses de 50 treballadors o més hauran de tenir un pla d'igualtat. "A partir d'ara començarem a exigir-los perquè si no els exigim no es faran i si no es fan les dones sortiran molt malament després del covid", ha insistit Sandalinas. De fet, des del maç les empreses que tenen a partir de 150 treballadors ja estan obligades per llei a tenir aquest pla. Abans del confinament el sindicat havia presentat una quinzena de denúncies per incomplir aquesta normatives tant en petites i mitjans com grans empreses i també en administracions com l'Ajuntament de Badalona.