La bretxa salarial de gènere comença a la infantesa

És ben conegut que tenir fills tendeix a afectar les carreres professionals de les dones i, en canvi, no té conseqüències sobre les dels homes. Nombrosos estudis han mostrat que, com a grup, tenir fills penalitza sobre el període de les dones per tenir ingressos, un efecte anomenat la penalització del fill. Un ample ventall de decisions individuals provoca aquests efectes. Algunes dones treballen menys hores, o cap, quan els seus fills són petits. D’altres canvien a feines que són més aptes per conciliar la vida laboral i la familiar però que estan més mal pagades. En resum, hi ha una variació substancial en la dimensió de la pèrdua d’ingressos, que va des del 0% fins al 100% (això últim quan les dones deixen de treballar completament).

Un nou estudi acadèmic ha revelat un interessant factor que ajuda a saber si es reduiran més o menys els ingressos d’una dona un cop tingui fills: l’opció escollida durant la seva infantesa per la seva pròpia mare. Els autors de l’estudi, Henrik Kleven, de la Universitat de Princeton; Camille Landais, de la London School of Economics, i Jakob Soogard, del ministeri danès d’Hisenda, van utilitzar dades de Dinamarca que cobreixen tota la població del país per generacions. Van definir la penalització del fill com la quantitat dels ingressos que les dones van perdre respecte als homes després de la maternitat.

Entre el 1980 i el 2013, el càstig a llarg termini va ser de prop del 20%. Com que la bretxa salarial entre homes i dones es va reduir durant aquest termini, el 2013 el càstig per tenir fills representava gairebé la totalitat d’aquesta diferència. Abans de ser mares, la remuneració salarial de les dones segueix més o menys el mateix ritme que la dels homes. Només quan tenen fills les seves trajectòries econòmiques comencen a canviar.

Quan els investigadors van explorar les causes potencials d’aquest fenomen, es van adonar que les dones que creixien en famílies en què les mares treballaven molt respecte al pare tendien a patir càstigs relativament petits. A la inversa, aquells que van créixer amb mares que eren a casa eren més propensos a renunciar a les seves carreres. És revelador que els patrons de treball dels sogres d’aquestes mateixes dones no influïssin sobre les preferències que les seves parelles s’havien pogut formar durant la infantesa.

Tot això és una lliçó per a aquelles mares que volen que les seves filles se saltin la bretxa salarial de gènere. Els seus desitjos tenen més possibilitats de convertir-se en una realitat si prediquen amb l’exemple quan les seves filles són petites.