Una dona cobra 6.500 euros bruts menys a l'any que un home

Barcelona"Inacceptable, inadequat i il·lògic". Aquestes són les primeres valoracions que ha fet aquest dilluns el mateix conseller de Treball, Chakir el Homrani, davant la bretxa salarial que hi ha entre homes i dones a Catalunya. Les dades del 2017, les últimes fetes públiques, són contundents: les treballadores cobren 6.522 euros bruts a l'any menys que els homes, o el que és el mateix, la bretxa salarial de gènere se situa en un 23%.

El sou mitjà d'un home és de poc més de 28.300 euros bruts anuals, mentre que el d'una dona és de només 21.800 euros. Tot i que la diferència salarial és la més baixa des que es va començar a analitzar l'any 2008, el descens és mínim, de només quatre dècimes respecte al 2016. Ara bé, hi ha una excepció preocupant: la bretxa entre els sous més baixos va augmentar un 0,5% i va arribar al 34,5%. El salari mitjà de les dones que cobren menys és de prop de 7.700 euros, mentre que el dels homes s'enfila fins als més d'11.800 euros. Segons el conseller de Treball, aquesta tendència es deu al 50% de treball a temps parcial no volgut, que afecta molt més les treballadores que els treballadors.

L'informe torna a demostrar que la dona pateix tant el que es coneix com a terra enganxós, és a dir, que ocupa les franges salarials més baixes, com el sostre de vidre. Entre el 10% dels assalariats més ben pagats, les treballadores guanyen prop de 38.800 euros o més i els homes, en canvi, cobren 48.100 euros o més, cosa que suposa un 19,4% més.

Però quan s'accentua més la bretxa salarial? Es va eixamplant a mesura que augmenta l'edat, i el pic arriba amb 55 anys o més (29,2%). De fet, l'augment de sous de les dones s'atura als 45 anys, mentre que el dels homes va creixent fins als 55 anys o més. El conseller ha atribuït aquesta tendència a la maternitat. "És un motiu de pèrdua de perspectives laborals per a una dona, però no per a un home", ha lamentat. Pel que fa al tipus de contracte, hi ha més diferència de sou si el contracte és indefinit i si es tracta d'un treballador nacional.

"Tenim un problema greu quan el 51% de la població està en situació de discriminació", ha insistit El Homrani. Per intentar reduir aquesta situació, el Govern ha anunciat la creació d'un registre salarial. El registre desplega un reial decret llei aprovat pel govern espanyol fa un any i amplia el nombre d'empreses obligades a fer un pla d'igualtat.

La normativa preveu que l'1 de març les companyies amb més de 150 empleats tinguin aquest pla, en el qual han de registrar els salaris, els complements i les percepcions extrasalarials que reben els treballadors. El registre és gratuït per a totes les empreses i es troba a la pàgina web del departament de Treball, Afers Socials i Famílies. El reial decret preveu que les empreses que superin el 25% de la bretxa salarial en justifiquin els motius.

Des de la conselleria de Treball s'ha recordat que els casos de discriminació salarial per sexes estan penalitzats amb sancions mínimes de 6.000 euros. "El pla servirà per dotar-se de coneixement dins de la mateixa empresa i per fer un exercici de transparència", ha assegurat la directora general d'Igualtat, Mireia Mata.

La bretxa salarial entre els funcionaris espanyols és del 14%

El conseller no ha donat dades de la bretxa salarial entre els treballadors de les administracions públiques, però qui sí que ho ha fet ha sigut el sindicat UGT a nivell espanyol, que la xifra en un 14%. El motiu? Que la major part de les retribucions variables, és a dir, gratificacions extraordinàries, guàrdies i torns de cap de setmana, entre d'altres, les perceben els homes.

L'informe de la Federació d'Empleats Públics de la UGT (FeSP-UGT) presentat a Madrid s'ha fet amb dades del butlletí estadístic anual del personal al servei de les administracions públiques. Segons aquest estudi les administracions públiques donen feina a més de 2,5 milions de treballadors, dels quals un 44% són homes i un 56% són dones.

L'informe també desvela la bretxa salarial a Espanya, incloent-hi empreses privades, i la situa en un 21,9% el 2017, per sota, doncs, de la catalana.