Bretxa de gènere i pensions: una desigualtat enquistada

MadridLes crítiques van ser més o menys silenciades, però, quan es va fer públic el pla inicial del ministre de la Seguretat Social, José Luis Escrivá, d’ampliar de 25 a 35 anys el període per calcular la pensió que es cobrarà, moltes veus, en concret les de les dones, van posar el crit al cel perquè-tot i que això tindria un impacte heterogeni- hauria significat una retallada encara més dràstica a les seves pensions.

“Elevar el nombre d’anys que es té en compte per calcular la pensió pot ampliar la bretxa si no s’avança, simultàniament, en la igualtat de la duració de la vida laboral entre dones i homes”, anticipa la professora d’economia aplicada de la Universitat de Múrcia, María López Martínez, a l’ARA. La realitat -afegeix Martínez-és que hi ha una tempesta perfecta que impacta directament en el fet que les dones tinguin unes pensions contributives més baixes que els homes i està relacionada amb el mercat laboral i, esclar, amb els rols de gènere. Elles es fan càrrec majoritàriament de les cures i d’intentar conciliar la seva vida laboral amb la familiar i acaben cotitzant menys temps i per menys salari.

A Espanya, la bretxa de gènere de les pensions és d’un 32,4%, segons les últimes dades d’Eurostat del 2018. Una xifra que el ministeri d’Inclusió i Seguretat Social eleva fins al 33,8%, segons l’última actualització del 2020. En concret, pel que fa a la pensió per jubilació, la bretxa és gairebé del 20%, segons la Seguretat Social. Com a exemple, quan un home es jubila cobra de mitjana 1.344 euros, mentre que una dona no arriba ni al salari mínim interprofessional, 889 euros. La diferència són 455 euros al mes. Aquesta desigualtat, però, no és flor d’un dia. Una participació més baixa de les dones en el mercat laboral és el primer element que explica aquesta realitat, apunta Martínez, que afegeix que “la tendència és la correcció d’aquesta diferència”.

Les dones ocupen més jornades a temps parcial i tenen una vida laboral més curta, fruit sobretot d’interrupcions temporals com un embaràs o perquè acaben assumint la gran majoria de cures de familiars. En aquest sentit, l’últim informe de l’estat financer de la Seguretat Social recull que a Espanya la vida laboral -“una variable crucial”- de les dones és de mitjana 5 anys inferior a la dels homes. A més, apunta que a Europa només un 7% dels homes treballen a temps parcial, mentre que ho fan fins a un 31% de les dones (dades extrapolables a Espanya, segons l’informe). De fet, l’OCDE calcula que dues terceres parts del diferencial salarial entre dones i homes durant la seva vida laboral és traslladat, després, a les pensions.

La pobresa és femenina

El fet que més dones tinguin una pensió més baixa també les situa més a prop del llindar de pobresa. En els últims anys, “l’increment de pensionistes que estan en una situació de risc de pobresa ha sigut la tendència a Europa”, apunta el ministeri de la Seguretat Social.

A Espanya, per exemple, el risc de pobresa entre la població pensionista és d’un 13,9%. Ara bé, si es desglossa, la xifra s’incrementa més de tres punts (17,1%) en el cas de les dones que reben una pensió i cau fins a l’11% en el cas dels homes. Revertir aquesta situació és un objectiu urgent, defensa la professora de la Universitat de Múrcia. Precisament en un moment en què el govern espanyol està discutint mesures per fer “més sostenible” el sistema de pensions “és important que tinguin en compte que es parteix d’una desigualtat de gènere”.

“Mentre no es reverteixi aquesta desigualtat, en qualsevol àmbit s’ha de tenir en compte aquesta perspectiva. Si no, difícilment es corregirà”, afegeix la professora de la Universitat de Múrcia. L’experta detalla diferents mecanismes que poden ajudar a millorar la igualtat, com ara facilitar la conciliació de la vida professional i familiar; incentivar encara més la presència femenina en titulacions i ocupacions científiques i tecnològiques, en general més ben remunerades; promoure la presència de dones entre els directius i, sobretot, més informació i transparència sobre les retribucions, ja que poden ajudar a millorar la igualtat.

Ara bé, l’experta deixa clar que no és que no hi hagi dones qualificades. De fet, la mateixa Seguretat Social reconeix que “es produeixen diferències malgrat que les dones tenen, de mitjana, nivells de qualificació educativa superiors”. Amb tot, afegeix la professora: “Començar a prendre’n consciència és un primer pas. No només és avançar per una qüestió de justícia social, sinó perquè ens beneficia a tots. Estem desaprofitant talent”.