BPI: raons del no a CaixaBank
Dos Santos va impedir l’opa per poder seguir controlant el banc amb només un 18% de les accions
BarcelonaEl dissabte 30 de maig es jugava a Barcelona la final de la Copa del Rei entre l’Athletic i el Barça i la ciutat es tenyia de blanc i de vermell. Aquell dia Isidre Fainé, president de CaixaBank, feia l’últim intent per intentar tirar endavant l’opa sobre BPI i agafava un avió amb destinació a Londres. Va ser aquell dia, a la capital britànica, quan es va produir la tercera i última trobada entre el banquer català i la multimilionària angolesa Isabel dos Santos, segona accionista de BPI i principal obstacle de CaixaBank a l’hora d’augmentar la seva posició a Portugal.
Segons ha pogut saber l’ARA de fonts coneixedores de la negociació, Fainé i Dos Santos es van reunir per acostar posicions i pressionats pel calendari, ja que el 17 de juny l’assemblea general d’accionistes de BPI havia de votar la condició fixada per CaixaBank per tirar endavant la compra: que el banc retirés el topall de dret de vot al 20% que té fixat l’entitat catalana malgrat que té un 44,1% d’accions. Aquesta decisió, pel 18,6% de capital que hi té Dos Santos, requeria un acord a dues bandes.
La reunió, com es va veure la setmana passada, no va arribar a bon port: l’assemblea va votar-hi en contra i CaixaBank va frenar l’operació. Fonts consultades per l’ARA expliquen que la qüestió que va bloquejar l’acord va ser, precisament, la demanda de CaixaBank de poder votar conforme a les seves accions. Dos Santos s’hi va negar en rodó. ¿Per què? Senzillament per seguir controlant el banc amb el seu 18,6%.
Qüestió de prestigi
Fonts financeres han explicat que Dos Santos, amb una inversió creixent a Portugal, té un especial interès a controlar la quarta entitat del país. Però no per les lògiques raons econòmiques o de poder: en el cas de Dos Santos, la seva condició de ciutadana angolesa i filla del controvertit petrodictador d’Angola -que segons Forbes i l’FMI ha fonamentat la seva fortuna en la corrupció- converteix el fet de tenir un banc en un país europeu en una qüestió de prestigi i credibilitat. I des d’aquest punt de vista, la condició de CaixaBank era inacceptable per a ella.
El sector considera que el topall de vot que va patir CaixaBank és “insòlit”, però a Espanya existeix una norma similar per evitar que grups estrangers controlin sectors clau de l’economia, com ara l’energètic. Arran de la pugna de Florentino Pérez (ACS) per controlar Iberdrola i de Sacyr per fer el mateix amb Repsol, el PSOE va anul·lar aquest blindatge el 2010, però el govern del PP va tornar a imposar-lo el 2012.
Les negociacions entre les dues parts es van intensificar des del llançament de l’opa, el 17 de febrer, tant per conductes normals (converses entre els consellers de CaixaBank a BPI i els representants de Dos Santos al banc) com amb la intervenció de Gonzalo Gortázar, conseller delegat de l’entitat catalana.
Opció africana
Malgrat el rebuig frontal de la inversora a acceptar la condició de CaixaBank, fonts de la negociació expliquen que les dues parts van arribar a punts d’acord al llarg de la negociació. Tant és així que Dos Santos va arribar a plantejar a Fainé la possibilitat que CaixaBank entrés a l’accionariat de Banco BIC, el seu banc a Angola, una possibilitat que l’entitat catalana no preveu.
Fainé i Dos Santos van mantenir dues reunions més a part de la que van fer a la capital anglesa, on viu Dos Santos, que ostenta la vuitena fortuna d’Àfrica. Es van veure a Madrid unes setmanes després que CaixaBank llancés l’opa i s’havien vist abans a Barcelona.
Aquest fet desmenteix la versió segons la qual CaixaBank va ser traïda per algun dels majoritaris, que inicialment haurien donat llum verda a l’operació del banc català, però que després s’hi van oposar. Segons fonts financeres, a CaixaBank van ser conscients en tot moment de les dificultats que tindria l’operació, no pel preu, sinó pels drets de vot.
El banc que presideix Fainé ha de plantejar-se ara el seu futur a BPI. Però la voluntat del BCE, la fragilitat dels resultats i la dèbil capitalització del banc portuguès i la intenció de CaixaBank de rebaixar la seva presència en participades anticipen una sortida d’un BPI que quedaria, encara més, en mans d’Angola.
