Botín: “El meu pare em va fer fora pel bé de l’empresa”
A Ana Botín, la presidenta del Banco Santander i una de les dones més poderoses del món, no li agrada parlar sobre la seva vida privada. Dilluns va fer una excepció
MadridA Ana Botín, la presidenta del Banco Santander i una de les dones més poderoses del món, no li agrada parlar sobre la seva vida privada. Concedeix entrevistes en comptadíssimes ocasions i gairebé sempre a la premsa econòmica. Ahir va fer una excepció i va optar per un to més relaxat en un acte a Madrid amb unes 200 persones, el Luxury Summit -dedicat a la indústria del luxe-, que organitza el Financial Times.
El veritable luxe de l’acte va ser escoltar Botín explicant detalls personals -amb tocs d’humor inclosos- i parlant d’un dels capítols més difícils de la seva biografia: quan el seu pare, el banquer Emilio Botín, va forçar la seva sortida de l’entitat el 1999 quan s’acabava de produir la fusió entre el Santander i el Banco Central Hispanoamericano. Ana Botín va assegurar que entén aquella decisió del seu pare, mort el 2014. “L’empresa primer: sempre hem posat per davant la responsabilitat empresarial [a la família]”, va explicar. Era el 1999 i un reportatge publicat a El País sobre la filla d’Emilio Botín insinuant que ella seria la futura presidenta de l’entitat va crear molt malestar entre els directius del Central Hispanoamericano, que van demanar el seu cap. “Crec que ho va fer pel bé de l’empresa”, va dir ahir la presidenta del Santander.
Una Botín íntima va explicar com va ser la seva infància en una família acomodada -“Soc una afortunada”, va admetre- i amb una mare que els va oferir a ella i als seus germans una “gran” educació: “Ens feia treballar de valent”. Botín va assegurar que comparteix al 50% la cura dels fills, ara ja grans, i de la casa amb el seu marit, Guillermo Morenés. També que llegeix les coses que es diuen d’ella a les xarxes socials.
