Els botiguers catalans, cinc anys pendents del TC

MadridJa fa un lustre que el comerç català viu perdut entre noves lleis, recursos i sentències del Tribunal Constitucional (TC). Fa dues setmanes el govern de Mariano Rajoy anunciava un nou recurs d’inconstitucionalitat contra l’última nova llei comercial aprovada pel Parlament de Catalunya, la de comerç, serveis i fires. I si ens fixem en els antecedents, hi ha un 100% de possibilitats que el TC l’accepti i torni a suspendre la legislació. Així ho ha fet des del 2012, de manera que ha anul·lat una llei comercial catalana a l’any a instàncies de l’Estat.

La primera vegada va ser el 2012, quan va començar la liberalització del comerç i el primer govern de Mariano Rajoy va recórrer l’article referent al comerç de la llei de promoció de l’activitat econòmica que la Generalitat havia aprovat el desembre del 2011. Tres setmanes després de la presentació del recurs, el Tribunal Constitucional l’admetia a tràmit i, per tant, suspenia els preceptes impugnats.

Des d’aquell dia (19 d’octubre de 2012), cap llei de comerç catalana ha estat en vigor més d’un any, ja fos per les impugnacions del govern central o perquè la Generalitat mirava d’anticipar-se creant-ne una de nova. Cada any hi ha hagut un nou recurs, també contra les lleis d’equipaments comercials, les lleis de consum o preceptes d’altres lleis que s’hi relacionaven.

Rajoy ha anat argumentant la seva ofensiva judicial contra el model comercial català considerant que la Generalitat trepitja les competències estatals quan implementa, per exemple, normes més estrictes, com en el cas dels horaris comercials o de la imposició de municipis o zones turístiques. I la jurisprudència que el TC ha anat deixant per escrit després de totes aquestes resolucions l’avala.

Els límits de la Generalitat

El desembre de 2016 el TC va admetre a tràmit l’últim recurs que el govern espanyol havia presentat (el cinquè si es té en compte que el 2014 se’n van impulsar dos) contra la llei del 2013. Els magistrats van deixar clar que la Generalitat no té capacitat per restringir els horaris comercials més del que ho fa la llei estatal. Segons el TC, “excedeix les competències” del govern català qualsevol limitació que vagi més enllà de fixar com a dies de tancament l’1 i el 6 de gener, el Diumenge i el Dilluns de Pasqua, el primer dia de maig, el 24 de juny, l’11 de setembre i el 25 i 26 de desembre.

L’última llei aprovada aquest estiu pel Parlament català fixa l’obligació dels comerços de tancar a les 21 hores d’octubre a maig, i fins a les 22 hores la resta de l’any, en la línia de la reforma horària que ha de millorar la conciliació laboral. Aquesta llei ja era més liberal que les altres que s’havien fet, i eliminava (com fa l’Estat) els períodes regulats de rebaixes, però el govern de Rajoy continua una batalla al TC que té el comerç català en un marc d’inestabilitat (jurídica) que fa cinc anys que dura.