Un botí de 39 milions

Barcelona“Allà on hi hagi un delicte, hi ha d’haver algú capaç de denunciar-lo”. “Lluita pels teus diners”. “Mai tants van deure tant a tan pocs”. Aquests eren alguns dels eslògans grandiloqüents amb què Ausbanc i Manos Limpias captaven ciutadans que volguessin denunciar els bancs. Però aquestes dues entitats, que ara tenen els seus antics caps (Luis Pineda i Miguel Bernad, respectivament) a la presó, no sempre defensaven els interessos dels afectats: feien servir els seus casos per, presumptament, extorsionar les entitats, a les quals demanaven diners a canvi de frenar alguns casos.

Segons va avançar ahir Eldiario.es, Ausbanc en solitari va ser capaç de recaptar al llarg d’una dècada pagaments per valor de 39 milions d’euros, a més de cinc milions més en subvencions públiques. Així constava a la denúncia que el fiscal Daniel Campos va presentar al jutge a partir de les investigacions de la UDEF (la unitat de delictes econòmics de la Policia) i que va propiciar una cascada d’escoltes policials que s’han conegut ara.

Aquests 39 milions els van abonar els grans bancs espanyols, amb un protagonisme especial del Santander, que hi va aportar fins a 11,5 milions entre el 2005 i el 2014. L’entitat presidida per Ana Botín no va atendre ahir les consultes realitzades per l’ARA. La fórmula de pagament passava per pagar publicitat a les revistes d’Ausbanc. Fonts del sector qualificaven ahir d’“escandaloses” les xifres que facturava la revista que editava Ausbanc tenint en compte la seva difusió.

Segons la UDEF, entitats com el Sabadell, Liberbank o BMN van pagar Ausbanc per aconseguir que es retiressin demandes per les clàusules terra. El conseller delegat del Sabadell, Jaume Guardiola, va afirmar fa unes setmanes que l’única relació que tenien amb l’entitat presumptament extorquidora era la publicitat que hi posaven “seguint normes internes de difusió i targets ” i els judicis on es trobaven. Fonts de l’entitat van explicar ahir que han tingut prop de 600 demandes d’Ausbanc. Pel que fa al brusc augment de la inversió publicitària del Sabadell l’any 2012, coincidint amb una demanda perduda, l’entitat vallesana explica que en aquell moment va triplicar la seva dimensió per la compra d’altres bancs, i que això explica l’augment. En total, el Sabadell va pagar 2,6 milions en publicitat a Ausbanc.

El paper de la infanta

¿Com es va acabar aquest lucratiu negoci per a Ausbanc, que cobrava de tots els bancs amb l’excepció del BBVA? Arran de l’oferta de les dues entitats per desimputar la infanta Cristina en el cas Nóos. Entre el febrer i el març, segons consta al sumari, es van succeir les trucades de Manos Limpias i Ausbanc a directius de la Fundació La Caixa (on treballa la germana del rei) i del Sabadell (on exerceix com a secretari del consell l’advocat de la infanta, Miquel Roca). Directius de totes dues entitats han sigut citats pel jutge en condició de testimonis.

La trama d’influències d’Ausbanc no s’acabava amb la seva capacitat per portar les entitats bancàries als tribunals. L’entitat que presidia Luis Pineda (ara en presó incondicional pels presumptes delictes d’extorsió, amenaces, pertinença a organització criminal, frau en les subvencions, estafa i administració deslleial) organitzava també jornades amb jutges als quals pagava entre 800 i 1.000 euros per “guanyar-se les seves simpaties”, segons va confessar Pineda. En una conversa amb un subordinat, ho expressava així: “Nosaltres ho fem per aprendre, perquè n’aprenguin, i per guanyar simpaties”. I afegia: “ Si tú no pagas, ¿qué simpatía ganas, joder? ”

Dies després de la detenció de Pineda, els bancs van tallar qualsevol mena de relació comercial amb Ausbanc, entitat que tenia un president que es vantava d’“ensenyar les dents” a la banca. Aquestes demostracions i amenaces li van reportar 39 milions.

LES CLAUS

1. Per què pagaven els bancs?

Ausbanc i Manos Limpias estan acusades d’extorsionar les entitats amb demandes milionàries pels conflictes que mantenien amb els seus clients. El precedent de les clàusules terra del 2013 va fer que els bancs temessin les dues entitats, que eren explícites en les amenaces: “Anem contra teu, tens els dies comptats”, va dir-li Pineda al president d’un banc.

2. Tots els bancs pagaven?

La investigació no aclareix aquest punt, però fonts del sector asseguren que era així, amb una excepció: el BBVA, precisament l’entitat més castigada per la sentència del 2013. En una dècada, Ausbanc va cobrar gairebé 39 milions de les entitats, amb el Santander com a primer pagador, amb 11,5 milions.

3. Quin sistema es feia servir per pagar?

Ausbanc cobrava les extorsions a través dels anuncis que els bancs posaven a la seva revista. Fonts del sector admeten que les quantitats que s’hi destinaven eren “escandaloses” tenint en compte l’escassa difusió que tenia aquest mitjà.

4. Què oferien Ausbanc i Manos Limpias a les entitats financeres?

La retirada de demandes. La UDEF (la unitat de delictes econòmics del CNP) creu que en els casos del Sabadell, Liberbank i BMN, aquestes tres entitats van pagar perquè els retiressin demandes en casos de clàusula terra.

5. Quin paper hi va jugar la infanta Cristina?

Ausbanc i Manos Limpias es van oferir a retirar els càrrecs contra ella a canvi de diners, i per fer-ho van contactar amb CaixaBank i el Sabadell.