L'Íbex-35 viu una jornada de compres i apunta als 8.000 punts

BarcelonaL'Íbex-35 ha tancat amb una pujada del 0,84%, fins als 7.986,80 punts. El selectiu espanyol ha tornat a apuntar als 8.000 punts amb l'indicador de referència de Nova York, Wall Street, animat per les bones expectatives de la reunió de

Així doncs, els valors que més han pujat a l'Íbex-35 han estat Mapfre, un 6,59%; Mediaset, un 4,06%, i Bankia, un 3,81%.

D'altra banda, els valors que més han perdut han estat Abengoa, un 1,08%; Acciona, un 0,91%, i Gamesa, que avui s'ha conegut que no continuarà a l'Íbex-35 el 2013, un 0,79%.

Aquest dimecres, s'ha sabut que les 35 companyies més grans d'Espanya que formen l'Íbex-35 han tingut uns beneficis de 13.733 milions d'euros, un 54,7% menys que en els nou primers mesos del 2011.

La prima de risc –el diferencial entre el bo espanyol i l'alemany a 10 anys i termòmetre de la confiança dels mercats en l'economia de l'Estat– s'ha relaxat onze punts bàsics, fins a plantar-se als 403 punts. El diferencial ha continuat la tendència impulsada ahir, a darrera hora, després que el fons de rescat permanent de l'eurozona (MEDE) transferís a Espanya els 39.468 milions d'euros per a les entitats nacionalitzades i el 'banc dolent'.

El rendiment del bo espanyol a 10 anys ha baixat fins al 5,37%, mentre que el 'bund' alemany s'ha pagat a un interès de l'1,34%.

Els principals selectius europeus han tancat en verd. L'índex Euro Stoxx ha pujat un 0,24%; París, un 0,01%; Frankfurt, un 0,33%; Londres, un 0,35%, i Milà, un 1,15%.

El 'precipici fiscal' americà, el compte enrere

L'anomenat 'precipici fiscal' s'acosta a la data límit del 31 de desembre. Mentrestant, demòcrates i republicans encara no han acordat cap pacte. Tot i que ahir van acostar posicions, avui els republicans s'han resistit a facilitar les bases d'un acord i han frenat els guanys de Wall Street d'aquest dimecres. En qualsevol cas, si els dos màxims partits nord-americans no es posen d'acord, caducarà la llei temporal impulsada per George Bush fill. L'expiració d'aquesta llei provocaria unes retallades automàtiques de la despesa pública i de les inversions de prop de 700.000 milions de dòlars, i un increment dels impostos que poden abocar els Estats Units a una altra recessió. I de retruc, podria arrossegar la resta d'economies. Per això, l'acostament de posicions entre demòcrates i republicans s'ha traduït als mercats amb bons resultats.