Boom de contractes de fins a 11 mesos per burlar la llei

BarcelonaAl bell mig de la Rambla, al número 112, 45 metres quadrats de parquet banyats per la llum del sol i una terrassa compartida plena de plantes ben agradable “amb zona de pícnic, gandules i unes meravelloses vistes del Gòtic”, diu l’anunci a Idealista. Només una mensualitat, de 695 euros, de fiança. Això sí, el lloguer només pot ser “des de 32 dies fins a 11 mesos”. La situació actual fins i tot permet que l’anunci digui que el pis és “en una zona tranquil·la”. És només un exemple del boom de lloguers temporals que burlen la llei d’habitatge amb centenars d’anuncis de particulars i immobiliàries als portals de lloguer.

El límit d’onze mesos no és casual. La nova llei que regula l’habitatge fixa en set anys la durada obligatòria dels contractes, però preveu l’ús temporal, fins a un any, en “usos diferents al d’habitatge, una categoria que engloba els arrendaments de segona residència, els de temporada, els tradicionals de local de negoci i els assimilats a aquests”.

Per signar un lloguer temporal s’ha de demostrar que l’estada serà temporal, una situació que no es dona en la majoria de candidats en un context de pandèmia, amb mobilitat reduïda i amb milers de pisos buits que no es lloguen. “Jo informo els propietaris que això no és legal si la persona no ve a fer un projecte temporal”, reconeix el propietari d’una immobiliària que té 100 pisos en cartera, entre els quals alguns de temporals, i que demana l’anonimat. L’advocada i diputada del Col·legi d’Advocats Cristina Vallejo confirma aquesta tesi: “Els arrendaments de temporada poden convertir-se en un frau per evitar l’aplicació de les normes d’arrendament d’habitatge, com ara la pròrroga obligatòria de 5 anys per a l’arrendador. Hi ha d’haver una finalitat temporal per complir la legalitat”.

“Tu digues que el renovarem i després ja veurem què fem”, diuen alguns llogaters al propietari de la immobiliària, però la mateixa font es mostra convençuda que en un futur proper “hi haurà judicis; els propietaris es trobaran amb un problema i hauran de renovar els contractes, perquè no pots fer fora algú de la seva residència habitual”. La il·legalitat, recorden al sector, consisteix en signar un contracte temporal a una persona que en vol fer un ús residencial.

Però al Sindicat de Llogaters, on ja n’han arribat uns quants casos, no són tan optimistes. “Els jutges acaben decantant-se pels propietaris si han fet signar al llogater que accepta que se’n farà un ús no d’habitatge i per una estada temporal; és difícil demostrar de quina forma se li ha fet signar allò”, afirma el seu portaveu, Jaime Palomera.

El repte de trobar inquilí

Un pis de 65 metres quadrats per 775 euros al barri de Sant Pere-Santa Caterina i un altre de la mateixa mida per 800 al mateix barri són altres exemples fàcils de trobar als portals d’internet. Als barris cèntrics és on es troba la major part d’aquesta oferta, en part a causa dels prop de 6.000 pisos turístics que s’han alliberat, segons Apartur. “Hi ha altres causes: els que volen esquivar la nova regulació del lloguer perquè creuen que la tombaran per inconstitucional i els que volen poder tornar a apujar el preu quan passi la pandèmia”, explica aquest empresari. La situació és clara: té més pisos que mai, estan mesos al mercat baixant de preu “i costa molt llogar-los”. Per això alguns “s’estan rendint del lloguer temporal perquè no els lloguen”.

Aquesta fórmula, però, té inconvenients. “Molts propietaris no informen [del marc d’il·legalitat] fins al dia de signar el contracte amb els llogaters”, alerta aquest empresari immobiliari. Però encara és més difícil cancel·lar el lloguer un cop transcorreguts els 11 mesos i quan l’inquilí vol continuar vivint-hi: “Et trobes de tot: el que perdona la fiança, li paga la mudança…”

Des del Sindicat de Llogaters fa temps que denuncien la situació. “És escandalós que en un moment de pandèmia, amb centenars de persones desnonades i milers de pisos de lloguer buits, els propietaris es dediquin a usos anòmals”, denuncia Palomera, que demana que el departament de Territori modifiqui la llei 18/2007 d’habitatge per poder aplicar sancions als propietaris. Consultat per l’ARA, el departament no ha mostrat voluntat de modificar aquesta llei.