El boom de beneficis a les farmacèutiques per la vacuna del covid

BarcelonaQuan tot just començava el 2020 l’existència d’empreses com Biontech o Moderna era desconeguda per a la majoria dels mortals. També es desconeixia aleshores la importància que agafarien gegants farmacèutics com Pfizer, Johnson & Johnson o AstraZeneca en la nostra vida quotidiana per fer front a la pandèmia que es va declarar oficialment l’11 de març del 2020. 

Les dades són conegudes. A més del col·lapse temporal de l’economia propiciat pels confinaments arreu del món, el 2020 com a mínim 1,8 milions de persones van morir a tot el planeta per complicacions relacionades amb el coronavirus. Durant el 2021, marcat per les variants delta i òmicron i per fins a quatre onades més, aquesta xifra s’ha disparat fins als 5,4 milions de defuncions. L’impacte, però, hauria estat molt pitjor si no hagués estat per les vacunes contra la malaltia. Aquests avenços, que van provocar una eufòria borsàtil poques vegades vista quan al novembre del 2020 Moderna i Pfizer n’anunciaven l'efectivitat, han suposat un abans i un després en la letalitat del virus als països amb majors índexs de vacunació i han tingut un impacte no menys important en les empreses que els van fer possibles.

Si triem les cinc empreses que en van ser responsables, ens trobem que dues d’elles, Biontech i Moderna, les més petites, van acumular pèrdues milionàries durant el 2019, l’últim abans de la pandèmia, en un fenomen habitual en les biotecnològiques que es troben en una fase primerenca i fan recerca i desenvolupament. Entre les cinc, però, van acumular guanys de més de 28.000 milions d’euros (vegeu gràfic) amb un paper clau de Pfizer i Johnson & Johnson, dues de les companyies més grans del planeta. 

El 2020, mentre s’ultimava el llançament de les vacunes, aquest selecte grup de farmacèutiques i biotecnològiques va veure com els seus beneficis conjunts queien als 22.000 milions, un descens interanual del 23%. Aquell any, però, Biontech va aconseguir els números vermells que segons els registres l’havien acompanyat sempre, fet normal tenint en compte que fins a la pandèmia no tenia productes a la venda.

Nou mesos de guanys

El veritable boom de resultats s’ha viscut aquest any. Biontech, per exemple, els ha millorat en 475 vegades, amb l’afegitó que encara falta conèixer el creixement del quart trimestre. En només nou mesos, Moderna ha canviat les pèrdues del 2019 i el 2020 (més de mil milions en conjunt) per uns guanys de més de 6.400 milions. I Pfizer i Johnson & Johnson (l’empresa que comercialitza la vacuna Janssen) també porten ritme de rècord. Només AstraZeneca, amb la vacuna que ha estat més qüestionada pels seus efectes secundaris, escapa al clima d’eufòria d’aquest grup, que en conjunt i en només tres trimestres acumula beneficis de 44.000 milions aquest any. 

Aquestes xifres posen sobre la taula el vell debat del sector farmacèutic sobre la legitimitat del seu negoci. La patronal espanyola, Farmaindustria, ha recordat sovint que estudis com el de la universitat nord-americana de Tufts fixen en els 2.400 milions el preu que té portar un medicament al mercat. Per fer-ho, calen entre 10 i 12 anys i a més es calcula que només una de cada 10.000 molècules que s’investiguen acaba arribant al mercat.

Això ho ha patit especialment un sector que durant els 80 i els 90 vivia dies de glòria però que avui veu com les grans necessitats mèdiques –i en conseqüència els medicaments que potencialment arriben a més consumidors– ja estan ateses. Tant és així que la majoria de patents de malalties comunes han expirat i s'ha obert la porta a la competència dels genèrics, molt més barats i molt menys rendibles. 

Així i tot, el sector és blanc de crítiques per l’escassa transparència amb la seva política de preus, especialment en la relació amb els governs. Això ha estat un dels factors polèmics que han envoltat les vacunes del covid, que han tingut contractes presumiblement milionaris –però secrets–. 

La petjada espanyola

El boom econòmic de les vacunes contra el covid ha deixat a Espanya la seva petjada. La gran guanyadora és Rovi, que ha assolit un any rodó que va culminar amb la seva entrada a l’Íbex-35 la setmana passada. Rovi va arribar a un acord per produir la vacuna de Moderna i aquest any ha duplicat els seus beneficis fins als 99 milions en els nou primers mesos de l’any. 

Menys sort ha tingut la catalana Reg Jofre. La farmacèutica va signar amb Johnson & Johnson per fer la formulació, omplir i envasar l’injectable Janssen en una planta on havia invertit 10,9 milions. Malgrat que la producció havia d’iniciar-se al juny, encara no ha començat, sense que l'empresa n'expliqui les raons, i ha vist com els guanys del covid, per ara, li passen de llarg.