Bones perspectives (i el risc de la profecia autocomplerta)
Catedràtic d’economia de la UPFLes dades del mercat laboral continuen sent molt positives. En els últims dotze mesos l’afiliació ha augmentat en gairebé 460.000 persones, mentre que la desocupació s’ha reduït en 300.000. Només al febrer, l’afiliació ha augmentat en 97.000 persones. És cert que el febrer és històricament un bon mes per a l’ocupació després d’uns geners negatius. No obstant això, fins i tot les dades desestacionalitzades són molt positives, ja que es redueix en 49.500 el nombre d’aturats, i augmenten en 84.000 les afiliacions corregides per l’efecte del calendari. Val a dir que una proporció elevada correspon a contractes temporals i a temps parcial, però els contractes que més creixen (un 30,6%) són els contractes indefinits a temps complet. Alguns analistes insisteixen que això és un miratge causat per la tarifa plana de la Seguretat Social. Crec que en podem fer altres lectures: si és veritat que una reducció de la Seguretat Social té uns efectes tan significatius, potser el govern hauria de pensar en una baixada permanent, com la que havia d’haver acompanyat l’augment de l’IVA del 2012.
Totes aquestes dades encaixen bé amb les noves previsions, que situen el creixement de l’economia entre el 2,5% i el 3% el 2015. El pes del creixement l’està portant el consum, mogut per una millora clara de les expectatives dels consumidors. Tot i això, sobre el 2015 planen moltes incerteses lligades al risc polític i la previsible fragmentació dels Parlaments. I les expectatives són molt volàtils i sensibles. Des d’aquesta perspectiva, la caiguda de la taxa de cobertura dels desocupats al 56% suposa un gran contratemps: una part important de la població està aturada i sense protecció i no sent de cap manera la millora del mercat laboral. La seva raonable frustració, canalitzada a través de les urnes, pot fer que la profecia s’autocompleixi, dificultant la governabilitat i paralitzant un procés de millora que té bones perspectives.
