Bob Iger, un fill pròdig al rescat de Disney
El gegant de l'animació fulmina al seu conseller delegat, Bob Chapek, després de signar un dels pitjors trimestres financers de l'empresa
WashingtonDe la nit al dia, en un moviment digne de Hollywood, Disney va acomiadar diumenge passat Bob Chapek, que havia servit com a conseller delegat de la companyia durant els últims dos anys. El seu lloc l'ocuparà el seu predecessor, Bob Iger, considerat un dels empresaris més exitosos de la indústria, que ja va liderar l'empresa entre el 2005 i el 2020. Durant aquests quinze anys, Iger va fer créixer el negoci de Disney, ampliant la seva llista de propietats intel·lectuals i quintuplicant la capitalització de mercat de l'empresa. Als seus 69 anys, reticent, va decidir fer un pas al costat i va deixar l'empresa de la seva vida, no sense abans suggerir el nom de qui es convertiria en el seu successor: Bob Chapek.
Però l'elecció no ha resultat com s'esperava. El pic de pèrdues registrat en els comptes trimestrals de The Walt Disney Company, presentats el novembre per Chapek, va encendre les alarmes de la junta directiva, que ja estava descontenta amb l'executiu. Concretament, els 1.500 milions de dòlars negatius en la seva divisió de streaming, Disney+, més del doble que l'any anterior (630 milions), van enfurismar els directius. Malgrat l'èxit de les subscripcions a Disney+, Chapek va fer curt en totes les expectatives. La companyia va ingressar 20.150 milions de dòlars en aquests tres mesos, 1.150 menys del previst, i va generar uns dividends de nou cèntims per acció, una caiguda important respecte al trimestre anterior.
Lluny de l'autocrítica, en una trobada posterior amb inversors i analistes, Chapek va qualificar els resultats de "positius", destacant l'habilitat de l'empresa de vendre "records màgics que duren tota la vida". Va atribuir les pèrdues a les despeses de producció, màrqueting i tecnologia de Disney+ (plataforma desenvolupada pel seu predecessor, Iger) i va augurar un futur "prometedor" a l'empresa. Els números vermells i la manca d'esperit per reconduir la situació van convèncer la junta directiva de fulminar-li el contracte, que mesos abans havia sigut estès fins al 2025.
Durant l'últim any, Disney ha perdut la confiança que tradicionalment havia rebut de Wall Street. Des del gener, les accions de l'empresa han perdut el 41% del seu valor. El matí després que Chapek minimitzés els mals resultats, les accions van caure el 12%. Aquests números han contribuït a enfonsar encara més el vaixell de Disney. A més, ja fa anys que el món audiovisual tradicional s'enfronta a una ferotge competència amb l'auge de potents plataformes de streaming, com HBO, Netflix o Amazon Prime.
Uns parcs temàtics desorbitats
Però la sèrie de danys que la junta atribueix a Chapek va més enllà dels serveis de streaming i s’estén al conjunt de les divisions de l'empresa; per exemple, l'estratègia d'apujar els preus als parcs temàtics, que ja eren desorbitats, en un context de pandèmia, ha generat inquietud a l'interior de la firma. Aquest estiu Chapek va reconèixer que els mals resultats de la companyia responien a una "assistència desfavorable" al parc de Disney World.
A més, les desavinences de la junta amb el primer executiu també han tingut un caràcter ideològic. Al març Disney es va veure embolicat en una disputa amb el governador de Florida, el republicà Ron DeSantis, que aspira a succeir Donald Trump en el lideratge del seu partit. L'ultraconservador va aprovar una polèmica legislació que pretenia prohibir el debat a les aules sobre l'orientació sexual i la identitat de gènere. Això va generar grans protestes a Florida, on Disney compta amb la lucrativa presència del seu parc més important, Disney World, a Orlando. Chapek va decidir no prendre partit públicament, cosa que va provocar una revolta interna dels seus empleats, que es van organitzar per protestar a les oficines d'Orlando. Finalment, va cedir a la pressió i va denunciar enèrgicament el projecte de llei, afirmant que havia comès un error.
Arran d'aquesta sèrie d'adversitats, Disney ha fulminat Chapek i ha retornat la confiança al seu predecessor, que havia afirmat en diverses ocasions que no tenia la intenció de tornar. Tanmateix, Iger no ha amagat la seva decepció amb Chapek, afirmant que estava "devastat" per la direcció descendent que havia pres la companyia. Però ara torna per reconduir l'empresa de la seva vida.
Durant els seus 15 anys de gestió, la capitalització de mercat de Disney va passar de 48.000 milions de dòlars a 257.000 milions. A més, va fer profitoses adquisicions de propietat intel·lectual, com la de Pixar (2006) per 7.400 milions de dòlars, Marvel Entertainment (2009) per 4.000 milions, Lucasfilm (2012) per 4.060 milions o els actius d'entreteniment de 21st Century Fox (2019) per 71.300 milions. Iger també va ajudar a internacionalitzar l'empresa, ampliant la presència dels parcs temàtics de Disney a l'Àsia oriental, amb el Hong Kong Disneyland Resort (2005) i el Shanghai Disney Resort (2016).
