La quimera del bo jove de lloguer: "A Barcelona no trobaràs un pis per 600 o 900 euros"

Clara Fernández paga 400 euros per la seva habitació, però està rellogada sense contracte. Roger Santacreu comparteix pis, però el lloguer és de 1.200 euros. Javier de la Sotilla s'ha mudat per feina a Barcelona, però no hi està empadronat. A tots tres els aniria bé poder acollir-se al bo jove, però no poden. Fa una setmana el govern espanyol va aprovar aquesta ajuda de 250 euros mensuals durant dos anys, destinat a les persones d'entre 18 i 35 anys que visquin de lloguer. L'objectiu és pal·liar les dificultats que tenen els joves per independitzar-se; als països europeus l'edat d'emancipació s'acosta als 26 anys, mentre que a Espanya, de mitjana, es tarda gairebé quatre anys més.

El gran hàndicap del bo jove és el llindar màxim del preu mensual del lloguer: no pot superar els 600 euros i, en determinats casos, és ampliable a 900 –Catalunya és una de les comunitats que ha sol·licitat l'augment–. Aquesta condició obvia la realitat de ciutats com Barcelona, on la mitjana del lloguer és de 932,32 euros, i segons diu la portaveu del Sindicat de Llogaters, Carme Arcarazo, la mesura tindrà un efecte limitat i pot fer que els propietaris aprofitin l'ajuda per apujar els preus.

Però els requisits no s'acaben aquí. Els joves que tinguin uns ingressos anuals de més de 24.319 euros, quantitat equivalent a tres vegades l'indicador públic de renda d'efectes múltiples (IPREM), queden fora de l'ajuda. També cal presentar tres nòmines d'un contracte vigent de treball i estar empadronat en el municipi on es resideix. Com a conseqüència, el govern espanyol calcula que el bo jove tindrà 70.000 beneficiaris a tot l'Estat, una xifra mínima sabent que només a Barcelona hi ha 389.501 habitants d'entre 18 i 35 anys. Qui compleixi tots aquests requisits podrà demanar el bo jove, que té caràcter retroactiu des de l'1 de gener, quan d'aquí uns mesos el govern espanyol firmi els convenis amb les autonomies. A l'ARA hem parlat amb diferents joves barcelonins que tenen dificultats per pagar el lloguer però es queden fora de l'ajuda.

Roger Santacreu, 28 anys, dependent en una botiga d'interiorisme: "Comparteixo pis perquè amb el sou no m'arriba"

El Roger comparteix pis a Barcelona amb tres persones més, ja que els 17.000 euros bruts que guanya a l'any no li permeten viure sol. O no almenys en un pis "gran i amb condicions" millors que els diminuts estudis que es lloguen per 600 euros. Va estudiar la carrera de disseny i fa tres anys que treballa com a dependent en una botiga d'interiorisme, on l'han fet indefinit. No pot sol·licitar el bo jove perquè el lloguer del pis que comparteix és de 1.200 euros, que repartit entre els quatre surt a uns 300 cadascú sense comptar les factures. Tampoc creu que anant a viure a un pis de 40 metres quadrats pagant 500 o 600 euros al mes i amb l'ajuda li sortís a compte: "El que s'ha de fer és regular el preu del lloguer i ser realista amb la nostra situació".

Clara Fernández, 25 anys, consultora de comunicació: "No hi ha hagut manera que em facin contracte"

Els lloguers d'habitacions també estan inclosos al bo jove i en aquest cas el llindar màxim s'ha ampliat fins als 450 euros de lloguer. El problema és que moltes de les persones que relloguen una habitació no acaben figurant al contracte d'arrendament i tampoc se'ls fa cap contracte d'habitació i, per tant, queden fora de l'ajuda. És el que li passa a Clara Fernández. Té 25 anys i és de Lleida, però fa un mes i mig que va aconseguir feina com a consultora en una agència de comunicació a Barcelona i s'ha hagut de buscar un lloc on estar. "Pago 400 euros per l'habitació i no m'han fet contracte", lamenta la Clara. El motiu? "Per fer el canvi al contracte d'arrendament s'han de pagar uns 100 euros i les meves companyes em donen llargues" i que explica que no té ni temps ni diners per buscar un altre pis.

Javier de la Sotilla, 24 anys, periodista: "El requeriment d'estar empadronat no té en compte la temporalitat"

“El requeriment d’estar empadronat no té en compte la nostra realitat. Molts venim de fora de Barcelona a treballar durant un període de temps concret i, donada la temporalitat de les nostres feines, és probable que ens veiem obligats a marxar de la ciutat en un futur”. El Javier és de Cambrils i està empadronat allà, però fa tres mesos que ha trobat una feina a Barcelona on cobra 18.322 euros bruts a l'any i ha rellogat una habitació per la qual paga 425 euros al mes. Tampoc apareix per escrit al contracte del pis i no sap si li surt a compte empadronar-se per si ha de tornar a Cambrils.

De la Sotilla no veu el bo jove ni "realista" ni una solució factible: "Si es vol incentivar l’emancipació dels joves, s’hauria d’anar a l’arrel del problema: combatre l’elevada taxa d’atur i la precarietat laboral entre els menors de 35 anys, o apostar per la regulació dels lloguers".

Laia Catalán, 25 anys, coordinadora d'assajos clínics a la Vall d'Hebron: "A Barcelona no trobaràs un pis per 600 o 900 euros"

Fins fa poc Laia Catalán vivia amb els seus pares al Poblenou. Ha llogat un pis a Ciutat Vella per 1.100 euros amb dos amics seus i l'han moblat de zero. "No ha estat fàcil perquè m'he deixat quasi tots els estalvis per pagar l'entrada", recalca Catalán. Feia temps que estalviava per poder fer el pas, però no es va decidir fins que al desembre la van renovar per sis mesos més a la Vall d'Hebron, on treballa com a coordinadora d'assajos clínics. Ella tampoc podrà accedir a l'ajuda, que creu que no és justa amb la realitat de les grans ciutats: "A Barcelona, que és on hi ha la majoria d'oportunitats laborals, no trobaràs un pis per 600 euros o 900 euros".

Andreu Punsola, 24 anys, becari en una consultoria tècnica d’enginyeria: "Si els preus fossin raonables, no caldrien ajudes per omplir les butxaques dels propietaris"

Tres nòmines d’un contracte vigent i garantia de continuar cobrant els pròxims sis mesos. Aquest és un requisit difícil de complir per a algú com Andreu Punsola, que té la carrera d'enginyeria, però està amb un contracte de pràctiques mentre acaba d'estudiar el màster. Des del setembre del 2020, explica, l'estan renovant com a becari. No ha vist ni un sol contracte laboral que no sigui de pràctiques i tots han sigut temporals. El 65,6% dels contractes que es van firmar l’any passat a Catalunya tenien una durada de menys d’un any.

Amb aquesta situació i un sou de 9.500 euros bruts a l’any per 30 hores setmanals ha de pagar un lloguer de 1.200 euros que comparteix amb tres persones més. L’Andreu sap que no podrà rebre 250 euros del bo jove, encara que tampoc creu que hagi d’existir. “Si els preus dels habitatges fossin raonables i tinguessin coherència amb el que es cobra, no caldria dedicar fons estatals per omplir les butxaques dels propietaris de pisos, que ja cobren prou”.