El blindatge dels convenis pot acostar el pacte salarial
La CEOE s’enroca a congelar sous per garantir ocupació
BarcelonaEl primer trimestre de l’any s’ha quedat curt perquè sindicats i patronals es posessin d’acord a Madrid sobre l’increment mínim de sous que han d’incorporar els convenis col·lectius aquest any i els pròxims. Les postures, ara mateix, segueixen força allunyades, coincideixen a valorar tant la CEOE com els sindicats. Els primers demanen encara un any de quasicongelació, mentre que CCOO i la UGT volen que la millora econòmica ja es noti als sous amb un increment per sobre de l’1% el 2015.
Per mirar de desencallar l’acord, els sindicats han posat damunt la taula un nou ingredient: la vigència dels convenis col·lectius més enllà de la data en què caduquin oficialment, el que es coneix com la ultraactivitat. Aquest va ser un aspecte que la reforma laboral va limitar a només un any (va decretar que passats 12 mesos sense pactar nou conveni, l’antic deixava de tenir efectes), però el Suprem ha tombat aquest punt i en una sentència del desembre certifica que el conveni no mor malgrat que passi més d’un any sense que la part empresarial (sigui l’empresa o la patronal del sector) i els representants dels treballadors en pactin un de nou.
Els agents socials, aprofitant la negociació oberta amb la CEOE, van demanar a la patronal espanyola un pacte que reconegui la vigència dels convenis tal com ha fet el Suprem, però els empresaris s’hi han negat. “No es poden barrejar coses, i això, agradi o no, és llei, així que no s’ha de modificar via un pacte sinó que hi ha altres vies”, sosté una font de la CEOE en declaracions a l’ARA.
Bloqueig negociador
El fet que la reforma laboral atorgui un any per negociar un conveni i, si no, dicti que aquest desapareix no només ha elevat la conflictivitat, segons els sindicats, sinó que també ha afavorit el bloqueig negociador. Segons dades de CCOO i la UGT, encara s’arrosseguen convenis per pactar del 2013 i del 2014. Aquest any no pinta millor i el fet que patronal i sindicats no es posin d’acord amb l’increment salarial no ajudarà a posar pau.
Fonts de la CEOE certifiquen que hi ha una majoria que demana encara una contenció. Un dels principals defensors de pujades per sota del llindar de l’1% és la patronal de la petita i mitjana empresa (Cepyme), presidida per Antonio Garamendi. Les mateixes fonts assenyalen que la patronal de les pimes no vol passar d’un 0,5%.
Un 1% és la millora mínima que estan disposats a acceptar els sindicats per un any en què el PIB pot créixer un 3%, recorda el responsable de la negociació per part de la UGT, Toni Ferrer. La primera quinzena d’abril ha de ser decisiva per al pacte, però ara mateix l’horitzó és “fosc”, segons Ferrer.
Tant CCOO com la UGT sostenen que l’Acord per a l’Ocupació i la Negociació Col·lectiva que va vèncer a finals del 2014 preveia pujades de sous molt superiors a les que ara estan plantejant. “Aquell document, en què vam acceptar pujades mínimes per la crisi, dibuixava un increment de l’1,5% per al 2015 i situava una millora del 2% per al 2016; ja hem rebaixat plantejaments”, insisteix Ferrer.