Oblidar la contrasenya i perdre 263 M$ en bitcoins

'The New York Times'A Stefan Thomas, un programador d’origen alemany que viu a San Francisco, li queden dos intents per esbrinar una contrasenya que val, des d’aquesta setmana, 263 milions de dòlars (217 milions d’euros).

La contrasenya li permetria desbloquejar un petit disc dur, conegut com a IronKey, que conté les claus privades d’una cartera digital amb 7.002 bitcoins. Tot i que el preu del bitcoin va caure dilluns, encara és superior al 50% respecte a fa un mes, en què va batre el màxim històric anterior d’uns 20.000 dòlars.

El problema és que el senyor Thomas va perdre fa anys el paper on anotava la contrasenya del seu IronKey, que dona als usuaris deu oportunitats abans que es bloquegi i en xifri el contingut. Ja ha provat les vuit combinacions de contrasenya que més utilitza, sense èxit.

“Em quedo al llit i hi penso una estona -diu Thomas-. Llavors vaig a l’ordinador amb alguna nova estratègia, no funciona, i em torno a desesperar”.

El bitcoin, que ha experimentat una extraordinària trajectòria ascendent de vuit mesos, ha fet que molts dels seus titulars siguin ben rics en poc temps, mentre la pandèmia del covid devastava l’economia mundial.

Però la mateixa naturalesa de la criptomoneda ha fet que molts d’aquests rics no puguin accedir a la fortuna perquè han perdut o oblidat les claus. S’han vist obligats a observar, impotents, com el preu dels bitcoins pujava i baixava sense poder treure’n profit.

Dels 18,5 milions de bitcoins que hi ha, al voltant del 20% (amb un valor d’uns 140.000 milions de dòlars) es trobarien en carteres perdudes o bloquejades, segons la firma de dades de criptomonedes Chainalysis. Wallet Recovery Services, una empresa que ajuda a trobar claus digitals perdudes, explica que rep 70 sol·licituds diàries de persones que necessiten ajuda per recuperar els diners, el triple que fa un mes.

Els propietaris de bitcoins amb la cartera bloquejada parlen de dies de frustració infinits intentant accedir a la fortuna. Molts són propietaris de les monedes des del principi, quan ningú confiava en els tokens.

“Aquests últims anys diria que m’he passat centenars d’hores intentant entrar a les carteres”, explica Brad Yasar, un empresari de Los Angeles que té uns quants equips d’escriptori amb milers de bitcoins. Tot i que ara valen centenars de milions de dòlars, en va perdre les contrasenyes fa anys i ha decidit deixar fora de la vista i en bosses tancades al buit els discos durs: “No vull recordar cada dia que el que tinc ara és una fracció del que puc haver perdut”.

El dilema és un dur recordatori de les insòlites bases tecnològiques del bitcoin, que el diferencien dels diners normals i li confereixen les seves qualitats més cèlebres i arriscades. Amb els comptes tradicionals, els bancs i la resta d’empreses financeres poden recordar als clients les contrasenyes dels seus comptes.

Diners al marge dels governs

Però bitcoin no té cap empresa que proporcioni ni emmagatzemi les contrasenyes. El creador de la moneda, una figura fosca coneguda com a Satoshi Nakamoto, va assegurar que la idea central era permetre que qualsevol persona pogués obrir un compte digital i retenir els diners d’una manera que cap govern pogués impedir-ho ni regular-ho.

Això és possible gràcies a una estructura que es regeix per una xarxa d’ordinadors que van acordar seguir un programari amb les regles de la criptomoneda. El programari inclou un algoritme que permet crear una adreça i una clau privades que només coneix la persona que va obrir la cartera.

També permet confirmar l’exactitud de la contrasenya per poder fer transaccions, sense que aquesta s’hagi de veure ni conèixer. En resum, el sistema permet a qualsevol persona crear una cartera de bitcoins sense haver de registrar-se a una institució financera ni passar per cap comprovació d’identitat.

Això ha fet que bitcoin sigui popular entre els delinqüents, que poden utilitzar els diners sense revelar la identitat. I ha atret gent de països com la Xina i Veneçuela, on els governs autoritaris són coneguts per tancar comptes bancaris.

Però el sistema no preveia que difícil que seria per a les persones recordar i mantenir segures les contrasenyes.

“Fins i tot inversors professionals han estat del tot incapaços de gestionar les seves claus privades”, assegura Diogo Monica, cofundador d’una start-up anomenada Anchorage que ajuda les empreses a gestionar la seguretat de les criptomonedes. Monica va arrencar la companyia el 2017 després d’haver ajudat un fons de capital risc a recuperar l’accés a una cartera de bitcoins.

Thomas, el programador, explica que es va sentir atret pels bitcoins perquè quedaven fora del control d’un país o una empresa. El 2011, quan vivia a Suïssa, un fanàtic dels bitcoins li va donar 7.002 criptomonedes com a recompensa per haver-li fet un vídeo animat sobre què era el bitcoin, que va introduir molta gent a aquella tecnologia.

Però aquell mateix any va perdre les claus digitals de la cartera on guardava les monedes. Des d’aleshores, a mesura que el valor del bitcoin ha augmentat o ha disminuït i no ha pogut recuperar els diners, s’ha desencantat amb la idea que la gent hauria de ser el seu propi banc i mantenir els seus propis diners.

“Això de ser el vostre propi banc, permeteu-me descriure-ho així: ¿que us fabriqueu les vostres sabates?”, es pregunta. “La raó per la qual tenim bancs és que no volem gestionar totes les coses que fan els bancs”.