La biotecnologia, el refugi del capital risc durant la pandèmia

BarcelonaFeia poc més d’un any que Ona Therapeutics havia nascut. I amb això n’hi va haver prou perquè aquesta empresa que treballa en un fàrmac per evitar la formació de metàstasi en malalts de càncer assolís la fita de tancar la primera ronda de finançament més alta a Espanya. Els 30 milions d’euros que hi van injectar al juny fons com Sabadell Asabys, Alta Life Sciences o Ysios Capital donaven múscul a aquesta start-up per afrontar el desenvolupament preclínic del medicament i fins i tot arribar en el futur als primers estudis clínics en pacients.

Però més enllà d’això, aquesta ronda tancada amb la crisi del covid-19 encara present confirmava que el moment, crític en general, és una oportunitat per a la biotecnologia: el sector passava de captar el 8% de les rondes tancades el segon trimestre del 2019 a Catalunya al 23% del total el mateix període del 2020.

Així ho mostren les dades del servei estadístic Transactional Track Record (TTR) del primer semestre de l’any a Catalunya: mentre que altres anys el pes d’aquest sector en el total d’inversions fetes no s’allunyava excessivament del 5%, en els primers sis mesos del 2020 havia sigut destinatari del 12,3% de les inversions del capital risc. Exactament el mateix percentatge de rondes que van anar a parar a start-ups dedicades a internet (l’any passat hi havia més de 7 punts de diferència entre una i l’altra).

Biocat també ha notat el fenomen. Aquesta entitat, que promou les ciències de la vida i la salut, assegura que les start-ups dedicades al sector a Catalunya gairebé han igualat durant aquest primer semestre el capital aixecat en rondes durant tot el 2019: de 63,6 milions d’euros tot l’any passat s’ha passat a 55,6 milions fins al juny. La presidenta de l’associació CataloniaBio & HealthTech, Judit Anido, va explicar en presentar les dades que la interpretació més evident és que el sector té cada cop més visibilitat i que els inversors estan perdent la por a entrar-hi.

“És el que ara se suposa que tindrà més tirada”, apunta per la seva banda Santiago Simón, professor a Esade i inversor. “Aquests sectors agafaran protagonisme en l’economia, perquè tothom és conscient que caldrà anar amb compte amb una sèrie de coses i que els diners invertits fluiran cap a aquestes coses”, explica.

Rondes més petites

Però deixant de banda el fenomen aïllat de la biotecnologia, el comportament del capital risc el primer semestre de l’any envia diversos missatges. El primer, que hi ha interès i capacitat per seguir invertint. Això es veu en el fet que, segons TTR, a Catalunya s’hagin tancat gairebé el mateix nombre de rondes entre el primer semestre del 2019 i el mateix període de l’any següent (105 i 106); o que s’hagin acordat rondes importants tot i la pandèmia, com els 23 milions d’euros a Wallbox o els 30 milions dirigits a Ona Therapeutics. La qüestió, però, és que el volum invertit en conjunt va caure a més de la meitat: mentre que el 2019 -molt en línia amb els primers sis mesos dels últims 3 anys- els fons de capital risc van invertir un total de 541,4 milions d’euros, aquest primer període de l’any la xifra queia fins als 257,7 milions.

De fet, un dels punts preocupants és, precisament, que la ronda dels 30 milions sigui la més alta fins ara, perquè era cinc vegades més petita que la tancada en el mateix període d’un any enrere (150 milions per a Glovo). Tanmateix, a aquestes altures de l’any passat la nord-americana Aura Biosciences havia tancat una ronda de 35,7 milions i Red Points una altra de prop de 34. L’any previ, n’hi havia hagut dues de 100 milions.

Els núvols a l’horitzó

“Les empreses de capital risc tenen molta caixa i també molta pressió per invertir, però les empreses que volen comprar són empreses reals afectades per la situació actual: segons com, surt més a compte tenir caixa que perdre diners”, diu Santiago Simón. “La gent veu núvols a l’horitzó i no sap si aquesta crisi ha tocat fons o si el PIB seguirà caient”, indica. A tot això s’hi afegeix el mateix funcionament del capital risc: “Quan entres en un fons hi entres per a 10 anys: si t’equivoques, t’has equivocat i et quedes allà enganxat”.

Per als analistes consultats del portal Investing.com, la qüestió és que a l’impacte de la crisi sanitària mundial s’hi ha sumat la falta de grans inversions. “A més, cal tenir en compte que el govern va posar en marxa una legislació durant l’estat d’alarma que exigeix una autorització per a les inversions que superin el 10% del capital de l’empresa”, afegeixen. Això obliga els fons a demanar permís per fer aquesta mena d’inversions.