Biden proposa uns nivells d'inversió inèdits des de la Segona Guerra Mundial

WashingtonÉs la carta anual als Reis de l'Orient dels presidents nord-americans, la presentació al Congrés el seu pla de pressupostos. Segons va avançar dijous el New York Times, Joe Biden proposarà aquest divendres al Capitoli que per al pròxim any fiscal, que comença l'1 d'octubre, li aprovin un pressupost per valor de 6 bilions de dòlars. Si rep el vistiplau, els nivells d'inversió del govern federal serien els més elevats des de la Segona Guerra Mundial, amb un dèficit projectat per a la pròxima dècada superior a 1,3 bilions de dòlars anuals i que assoliria un màxim de 1,8 bilions el 2022.

L'administració nord-americana defensa que, amb una pujada d'impostos a les grans corporacions i les fortunes del país, el deute començaria a disminuir en la pròxima dècada. L'economia dels Estats Units establiria un nou rècord històric de dèficit el 2024 que superaria els registres de la Segona Guerra Mundial. Per al 2031, el deute suposaria un 117% del producte interior brut (PIB).

El document es farà públic aquest divendres i inclou els dos plans principals que ha presentat Joe Biden des que va prendre possessió del càrrec. És a dir, els més de 2 bilions de dòlars per a un pla de renovació de les infraestructures de país i 1,8 bilions per al pla de Famílies Americanes, amb el qual pretén enfortir l'escanyolida xarxa de protecció social nord-americana.

El president insisteix en buscar el consens bipartidista, després que a l'inici del seu mandat aconseguís aprovar un pla d'estímul econòmic per combatre els efectes de la pandèmia per valor de 1,9 bilions de dòlars sense un sol suport republicà al Senat. Per aprovar-lo, els demòcrates van haver de fer ús d'una eina legal, coneguda com a "reconciliació pressupostària", que els va permetre tirar endavant la llei amb 51 vots i no amb els 60 necessaris per a la majoria dels casos. La Casa Blanca intentar vendre el missatge que el suport majoritari de la població al pla que recollien les enquestes li donava la pàtina bipartidista que li negava la política. Actualment demòcrates i republicans tenen 50 senadors, amb la vicepresidenta Kamala Harris com a vot de qualitat en cas d'empat.

Joe Biden ha insistit que els EUA necessiten fer una gran inversió per recuperar i solidificar la seva classe mitjana i competir en el món en un moment de transformació econòmica marcada tant pel creixement de la Xina com per la lluita contra el canvi climàtic. El seu pla d'infraestructures inclou no només la renovació de les infraestructures convencionals (carreteres, ponts, aeroports, accés a internet, etc.) sinó també partides com el finançament d'estacions de càrrega per a vehicles elèctrics. Igualment reserva una part important a la inversió en les "infraestructures humanes" com, per exemple, l'atenció a la gent gran o les persones dependents. L'administració Biden argumenta que el seu país és l'únic del món industrialitzat sense baixes remunerades per a la cura de familiars.

Contraoferta republicana

No obstant això, tant en qüestió de quantitat com de contingut, la Casa Blanca s'ha trobat amb l'oposició republicana, que no accepta que s'incloguin partides per al que no són infraestructures tradicionals —el que el senador republicà John Barraso va qualificar aquest dijous de "socialisme camuflat com a infraestructures"—, ni tampoc que el seu finançament sigui a costa d'una pujada d'impostos a les grans fortunes i les multinacionals, tal com proposa Biden. Un grup de senadors republicans ha presentat una nova contraoferta a la Casa Blanca. Una inversió per valor de 980.000 milions de dòlars que, han argumentat, es finançaria en gran mesura amb els fons del paquet d'estímul econòmic per combatre els efectes de la pandèmia que encara no s'han gastat.