L'impacte de la pandèmia

Berlín i París demanen prémer l'accelerador de la recuperació: "Hem perdut massa temps"

Els ministres de Finances francès i alemany presenten els seus plans de recuperació

Brussel·lesHa passat gairebé un any des que Angela Merkel i Emmanuel Macron van reactivar el motor francoalemany de la UE per proposar un fons de recuperació contra la pandèmia del coronavirus amb deute comú. Però l'energia generada des de Berlín i París encara circula pels engranatges de la Unió Europea sense que s'hagi produït la combustió. Els diners no han arribat, ni tan sols s'han començat a emetre, i mentrestant els Estats Units ja tenen un nou president que ha posat en marxa un pla de recuperació econòmica sense precedents. "Hem de ser clars, vam ser molt eficients l'any passat adoptant el pla de recuperació europeu i la decisió d'emetre deute comú. Però, des d'aleshores, hem perdut massa temps, la Xina ha recuperat el seu creixement i els Estats Units ja reboten", ha reconegut aquest dimarts el ministre de Finances francès, Bruno Le Maire.

Inscriu-te a la newsletter Andic i l'entrevista que mai vam llegirInformació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Ho ha dit en una roda de premsa virtual i conjunta amb el seu homòleg alemany, Olaf Scholz, que ha volgut honorar i reivindicar amb èpica el gest dels seus respectius caps d'estat i de govern. "Sense la nostra cooperació, el moment que celebrem ara mateix no hauria sigut possible", ha dit Scholz. "Quan França i Alemanya volen, Europa pot", ha reblat el francès al seu torn. Una reivindicació políticament necessària perquè el gest queda lluny i la Unió Europea no deixa de ser qüestionada, encara més després que el president dels Estats Units, Joe Biden, hagi anunciat un pla per revifar l'economia nord-americana amb una despesa pública sense precedents.

Cargando
No hay anuncios

"Europa és diferent dels Estats Units. També hi ha les estratègies fiscals pròpies dels estats i després la nostra resposta conjunta, un gran problema que és absolutament diferent de la resposta de fa deu anys i que estic convençut que marcarà la diferència global", ha respost el ministre alemany quan li han preguntat per la necessitat de replantejar-se l'escala del pla de recuperació europeu davant la magnitud de la pandèmia i de la resposta nord-americana. Le Maire ha sigut encara més taxatiu: "La comparació amb Biden és injusta i inadequada. Si es volen fer comparacions entre els dos continents, cal tenir en compte les polítiques socials europees i els diners ja gastats".

Cargando
No hay anuncios

Tot i això, que l'autoproclamat motor d'Europa reivindiqui la qualitat de la resposta europea no vol dir que no admetin que no hi ha temps a perdre per encarar la recuperació. Per això Le Maire ha demanat a la Comissió Europea que vagi tan de pressa com sigui possible per aprovar els plans de recuperació i als governs que encara no ho han fet que activin la ratificació necessària perquè la Comissió s'endeuti per aconseguir els 800.000 milions d'euros del fons de recuperació. També ha alertat del perill de dependre dels Estats Units o de la Xina a nivell econòmic i tecnològic.

Encara falta la ratificació de diversos països i la Comissió Europea compta que en l'escenari més optimista, podrà començar a repartir els avançaments al juny. Tot i això, el mateix Le Maire ha admès que els esperava al setembre. Perquè els diners arribin, cal que Brussel·les aprovi els plans de recuperació que es presentaran en gran mesura aquesta setmana (ja els han presentat Grècia i Portugal). Però la Comissió té dos mesos per mirar-se'ls i el Consell un altre mes, terminis que no es preveu que es puguin escurçar.

Cargando
No hay anuncios

En les línies generals que han presentat els dos ministres, Scholz ha explicat que dels 25.600 milions d'euros en subvencions que rebrà Alemanya del fons, 11.500 milions aniran destinats a polítiques verdes o de transició ecològica i 14.000 milions a transformació digital, i ha apuntat que suposarà un creixement de dos punts del PIB alemany. Per la seva banda, Le Maire ha defensat la necessitat de reformar i modernitzar l'economia francesa amb els 39.400 milions d'euros en subvencions que li pertoquen del fons.