Berlín, l’aeroport rescatat abans d’inaugurar-se
El nou equipament de la capital alemanya arriba amb 10 anys de retard i un cost que dobla el pressupost
BerlínEs va començar a construir deu anys després de prendre la decisió de fer-ho. S’inaugurarà deu anys després del previst. Haurà costat 5.900 milions d’euros en lloc dels 2.700 milions pressupostats. Els sectors turístic i de les aerolínies operen ara a un 25% a causa del coronavirus. Malgrat tot, finalment l’aeroport de Berlín-Brandenburg (BER) s’inaugurarà el 31 d’octubre amb el nom de Willy Brandt, l’excanceller i Nobel de la pau.
“Volem que sigui una inauguració sense gaire tam-tam”, afirma el conseller delegat, Engelbert Lütke Daldrup, que gestiona la societat anònima Flughafen Berlin Brandenburg (FBB) des de fa tres anys, quan ja havien passat els temps més negres del projecte. “Entre el 2010 i el 2013 es van cometre errors, cert, però els últims anys ens hem hagut d’adaptar constantment a noves regulacions europees: hi ha quatre vegades més burocràcia que fa vint anys; a l’Àsia es funciona diferent”, explica Lütke Daldrup a un grup de corresponsals estrangers que hem visitat la terminal 1 aquesta setmana. Les regions de Berlín i Brandenburg hi tenen una participació del 37%, i el govern federal, del 26%. S’hi traslladarà l’aeroport de Tegel, situat dins de Berlín, al nord-oest, des d’on el 8 de novembre volarà l’últim avió. Els últims anys Tegel s’ha utilitzat per sobre de les seves capacitats. L’altre aeroport berlinès actiu, Schönefeld, al sud-est, passarà a convertir-se en la terminal 5 del nou aeroport.
“La terminal 2 estarà enllestida la setmana que ve i la 3 i 4 estaven previstes però, a causa del coronavirus, s’han aturat”, explica la cap de premsa, Sabine Deckwerth. El coronavirus és un bon argument per tapar el forat a la caixa de la societat FBB: s’inaugurarà a punt de fer fallida, si no fos pels 300 milions d’euros d’ajuda addicional que els governs regionals i el federal han assegurat, d’entrada com a crèdit, a l’espera de rebre l’aprovat de la Unió Europea perquè es considerin subsidi.
El principal problema al voltant de l’aeroport BER han estat les mesures de seguretat i d’incendi. Des de l’abril, dos cops per setmana unes 400 persones al dia proven voluntàriament les instal·lacions, des de la senyalització fins a la cobertura d’internet, una raresa a la regió de Brandenburg. Els primers dies de prova van saltar les alarmes d’incendi.
Al llarg dels 14 anys d’obres han rodat caps, cosa que, en part, explica el retard que l’ha convertit en la vergonya de les obres d’enginyeria alemanyes. L’actual és el quart conseller delegat de la societat FBB. El projecte va destruir la imatge de l’exalcalde de Berlín i president de la junta supervisora, Klaus Wowereit, i la del seu successor al capdavant de la junta, Matthias Platzeck, expresident de la regió de Brandenburg. La culpa dels retards oficialment va recaure en el despatx d’arquitectes Gerkan, Marg und Partner (GMP), que han firmat obres emblemàtiques berlineses, sovint lligades a increments desorbitats de pressupost. Als fòrums d’arquitectura se’ls defensa i s’apunta a contractes i assignacions erronis i interessats, com a l’empresa d’instal·lació tècnica que no estava qualificada. “Es van trobar amb una garbuix de cables que calia desenredar”, explica el cap d’operacions, Patrick Muller, que afirma que, malgrat el coronavirus, prefereixen obrir perquè amb l’aeroport tancat tenen pèrdues. El març i l’abril passats els aeroports de Schönefeld i Tegel acumulaven pèrdues diàries d’un milió d’euros.
Debat sobre els accessos
Un altre dels debats al voltant d’aquest macroprojecte arquitectònic a una mitja hora de Berlín han sigut els accessos. S’espera que el 80% dels passatgers hi arribin en transport públic. A sota de la terminal 1 hi ha una estació de tren amb combois metropolitans, regionals i, a partir del 2025, un tren exprés que uneix Dresden amb Rostock, però cap d’alta velocitat, malgrat que es compleixen les condicions ferroviàries. L’autopista que hi arriba, l’A113, continua en obres.
El BER no preveu vols intercontinentals: vol centrar-se en vols privats i, sobretot, amb Easyjet i Ryanair. Amb el coronavirus s’ha vist que aquest tipus de vols són una aposta que podria sobreviure, mentre que els vols de negoci i de llarg radi cauen en picat. S’han vist afectats els aeroports de Frankfurt i Munic, que es mantenen com els capdavanters a Alemanya, també pels trajectes intercontinentals. El BER, amb capacitat per a 43 milions de passatgers, quedarà com a tercer aeroport alemany, malgrat ser a la capital del país.