¿A qui beneficia l'ampliació del càlcul de les pensions a 28 anys?

MADRIDLa proposta inicial del ministre de la Seguretat Social, José Luis Escrivá (PSOE), d'ampliar el període de càlcul de les pensions de 25 a 30 anys i triar els 28 millors ha aixecat molta polseguera. D'entrada, perquè ha rebut el rebuig de sindicats i patronals, però també de la majoria de partits polítics, i fins i tot de dins del govern espanyol. “No ho compartim”, ha dit la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz (Unides Podem).

Però què diu exactament la proposta? ¿És cert que no beneficiaria a ningú? Diferents acadèmics consultats per aquest diari coincideixen que hi ha perfils de treballadors que en sortirien ben parats. També ho apunten dos dels informes més recents que s’han elaborat sobre el tema: un del Banc d’Espanya i un altre de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE). Cal tenir en compte que el plantejament d’Escrivá és tot just una proposta inicial que s’està negociant i que pot rebre modificacions abans de ser aprovada a final d’any, tal com està emparaulat amb Brussel·les.  

Primer de tot: què proposa el govern espanyol? 

El govern espanyol proposa ampliar els anys de carrera laboral que s'han de tenir en compte per calcular la pensió futura. Avui són els 25 anys anteriors a la jubilació, i l'executiu estudia ampliar-ho a 30 descartant les 24 pitjors mensualitats. A la pràctica, per tant, s'ampliaria el còmput d'anys als 28 millors. El canvi seria progressiu. Es començaria a ampliar l'any 2027, tres mesos, fins a l'any 2038, segons es desprèn de l'esborrany inicial de la proposta al qual ha tingut accés l'ARA.

A tall d'exemple, quan una persona es jubila amb 67 anys, s'han de tenir compte els salaris i les cotitzacions a partir dels 42 anys: els darrers 25 anys treballats. En canvi, l'any 2010 quan una persona es jubilava amb 65 anys, es tenien en compte els últims 15 anys laborals, és a dir, els salaris i les cotitzacions partir dels 50 anys. "Pot generar molt debat, però ja fa anys que s'ha optat per aquest camí [ampliar el còmput de les pensions]. T'hi veus abocat perquè Europa t'hi obliga i a molts altres països és així", apunta la professora d'economia de la Universitat de Barcelona Montserrat Guillén.

Aquest canvi afecta la quantitat de la prestació i no a l'accés a la jubilació, que, de fet, no es toca en la reforma que s'està negociant, remarquen diferents acadèmics. El que determina quant cobrarà un pensionista és la base reguladora de la pensió, i per definir-la es tenen en compte els salaris i les cotitzacions a partir d’una edat. Per tant, com més s'amplia el període de càlcul, més salaris i cotitzacions es tenen en compte a l'hora de conèixer la base reguladora.

La mesura rep crítiques perquè quan s'ha ampliat el període d'anys, el resultat ha suposat habitualment un estalvi en la despesa de la Seguretat Social: els jubilats han vist reduïda la seva pensió. Segons deia el Banc d'Espanya en un informe publicat al setembre, "l'extensió del període càlcul dels 15 anys als 25 anys estaria associada a una caiguda de la pensió inicial mitjana del 5%".

Però atenció: les conclusions canvien quan s'afegeix l'opció de poder escollir els millors anys o, en altres paraules, descartar els 24 pitjors mesos, en el cas de la proposta que s'està negociant. Per això el ministeri de la Seguretat Social defensa que la mesura genera un impacte “neutre”: no implica més despesa en prestacions, ni tampoc un estalvi dels ingressos de la Seguretat Social. També ho conclou una anàlisi elaborada aquesta setmana per l'observatori de pensions WTW. "L'efecte de la mesura [que planteja Escrivá] sobre la quantitat de les pensions de jubilació és pràcticament neutral, amb una disminució de la pensió mitjana de tan sols el 0,04%", conclou l'anàlisi.

De fet, quan el Banc d'Espanya va elaborar el seu informe ja va destacar que "fer simultània l'ampliació del període de càlcul a 35 anys amb el fet de descartar els anys més desfavorables permetria suavitzar la caiguda de la pensió inicial mitjana i al mateix temps reduiria l'heterogeneïtat [diferència] de les pensions entre les persones".

Qui en sortiria beneficiat?

Hi ha alguns perfils que veurien millorar la seva prestació, conclouen informes i experts. A grans trets, són les persones que al llarg de la seva vida laboral han estat a l’atur en algun moment, és a dir, han tingut una carrera intermitent o no han cotitzat a la Seguretat Social. Però també aquelles persones el salari de les quals no ha crescut de manera progressiva —normalment els sous solen pujar a mesura que avança la trajectòria laboral— o que han acabat la carrera laboral amb pitjors bases de cotització.

Un exemple molt clar: una persona que va començar a treballar molt jove i als 50 anys va veure com l'empresa on treballava abaixava la persiana (va passar amb la crisi del 2008). En aquell moment tenia un bon sou però, a partir del seu acomiadament i fins als 66 anys, quan es jubili, la trajectòria laboral ha estat més fluixa, sigui per la dificultat de trobar feina, la inestabilitat dels contractes o un salari més baix. El fet de tenir en compte més anys li permetria incloure en el càlcul de la prestació anys laborals de quan era més jove. Alhora, descartar els pitjors mesos li permetria esborrar part de l'última etapa laboral en què ha vist truncada la seva estabilitat i, per tant, el sou i la cotització.

L'informe del Banc d'Espanya també posa com a exemple que una ampliació del període fins a 35 anys, però escollint els 29 més favorables, "beneficiaria les pensions inferiors a les [prestacions] mitjanes", és a dir, aquelles prestacions més baixes que normalment són resultat de carreres laborals marcades per la precarietat o la inestabilitat. També l'IVIA apunta que els treballadors amb menys bases de cotització (rendes més baixes) veurien incrementada la seva pensió. En el cas de l'Institut Valencià, l'estudi analitzava l'ampliació a 35 anys, però escollint els 25 millors.

Pot perjudicar a algú?

Els dos informes destaquen que la pensió de les dones no milloraria tant com la dels homes. En aquest cas, el ministeri de la Seguretat Social està plantejant mesures paral·leles per pal·liar la bretxa de gènere. "Obligues les dones a agafar períodes de cotització en què no han cotitzat", apunta el professor d'Economia de la Universitat de València Enrique Devesa. En aquest cas, Guillén explica que "posa damunt la taula com era d'inestable abans el mercat laboral de les dones, sobretot als anys 90, amb carreres molt més curtes", en part per les poques polítiques de conciliació.

Al seu torn, una persona amb una carrera laboral molt curta també podria sortir-ne malparada, perquè ampliar el període pot suposar afegir més buits i, finalment, les rendes més altes, atès que normalment els augments del sou es concentren al final de la vida laboral i no al principi i, per tant, al sac per calcular la pensió també hi entrarien sous i cotitzacions menys elevats.