La beguda vegetal que enfronta el Montseny

BarcelonaEl pare de Joan Serra va ser guarda fluvial al parc del Montseny durant cinquanta anys. De petit, els rierols que baixen pel torrent del coll Pregon fins a la riera Major de Viladrau es van convertir en el seu pati de jocs. És el mateix paisatge on fa de guia i on moltes tardes va amb la canya a intentar que hi piquin les truites. Serra és el president de la Societat de Pescadors de Viladrau, que des del 2007 practica la pesca sense mort a la riera. També representa una de les entitats que, com va avançar la Directa, observen amb neguit els plans d’expansió d’una de les fàbriques del poble, la del productor de begudes Liquats Vegetals.

La companyia, nascuda el 1991 al municipi osonenc i que factura 80 milions d’euros anuals, va engegar el 2016 el procés per demanar l’ampliació de la concessió d’aigües que li permet produir begudes a base d'aigua i d’aliments com la soja, la civada, l’arròs i les ametlles. Proposava obrir 28 nous pous de prospecció (és a dir, per investigar si hi hauria prou aigua abans d’extreure-la) en diferents llocs de la conca. Aquesta xifra va ser la que va alarmar associacions ecologistes i veïnals quan l’estiu passat van saber que el projecte havia passat a exposició pública.

“És la lluita de David contra Goliat”. Enric Tomás, portaveu de la plataforma Viladrau Defensa la seva Aigua, comença amb contundència. Encara que els efectes no es veurien immediatament, creu que els plans de Liquats són el principi d’un camí que no s’hauria de prendre: “El problema és, a poc a poc, començar a assecar el Montseny”. La preocupació és semblant a la que transmet Jesús Soler, del Grup de Defensa del Ter: “Fa anys que la riera dona senyals que caldria aturar-se. Ara plou menys intensament i el canvi climàtic és aquí mateix”. El Parc Natural del Montseny forma part de la Xarxa Natura 2000 i és la llar d’espècies de flora i fauna endèmiques com el tritó del Montseny, en perill d’extinció. Serra afegeix que Viladrau no s’ha d’adaptar a la fàbrica, sinó a la inversa, i considera que l’empresa hauria de créixer fora del municipi. A aquestes crítiques, se n’hi sumen d’altres per la pudor i el soroll que generen la planta a les cases veïnes, així com les dificultats d’accés pel trànsit constant dels camions.

¿Quanta aigua hi ha a Viladrau i, sobretot, n'hi ha prou perquè l’empresa n’extregui més? Liquats ha encarregat un estudi a l’assessoria hidrològica Nabla per donar-hi resposta. Amb la concessió actual, la xarxa del poble disposa de prop de 325.000 metres cúbics d’aigua a l’any, dels quals 0,12 hectòmetres cúbics (hm3) es destinen a les necessitats del municipi i uns 0,3 a la fàbrica de Liquats, el triple. La seva proposta seria passar a consumir-ne 0,4. “Calculem que cada any se'n renoven 8,3 hm3 per la infiltració de la pluja, o sigui, que entre el consum del poble i el de l’empresa no arribaria ni al 10%”, justifica José Luis Vega, director de Nabla. La posició de la companyia és clara: Viladrau té recursos hídrics suficients per dur a terme la seva activitat sense posar en perill la zona. “Ni volem atemptar contra el medi ambient ni contra la legalitat”, insisteix una portaveu. En aquest sentit, assegura que la companyia ja té plans per construir plantes fora de Viladrau i entén que el creixement també passa per sortir del municipi.

L’últim capítol de les tensions va ser a principis de febrer, quan l’Oficina Territorial d’Acció i Avaluació Ambiental de Barcelona va publicar la resolució sobre el projecte d’expansió de Liquats, després de rebre 45 al·legacions d’entitats i particulars. La resposta no és ni sí ni no. Fonts de Territori matisen que l’informe no implica que el projecte quedi aturat, però demana modificacions.

El conflicte continua

La resolució del Govern divideix el problema en tres fronts i anticipa algunes de les solucions. Per una banda, avala la millora de la infraestructura d'abastament de Viladrau i la construcció d’un nou pou a la zona alta de Puigdot. Considera que –sempre que es compleixin les condicions– aquestes obres no tindrien un impacte ambiental significatiu. Tot i així, expressa dubtes sobre un altre punt de l’expansió i demana un nou estudi hidrològic sobre els altres 27 pous de prospecció que vol tirar endavant l’empresa. De fet, d’aquests n’hi ha set que descarta directament, perquè serien en àrees protegides. Finalment, diu a l’empresa que busqui una alternativa a la construcció d’una canonada que baixi l’aigua fins a la planta i aprofiti la infraestructura existent.

Ara Liquats ha de refer el projecte, les entitats avisen que hi tornaran a presentar al·legacions i, en cas que la resolució sigui favorable, serà l’Agència Catalana de l’Aigua la que donarà llum verda a extreure més aigua del Montseny.