El BCE intenta atacar el coronavirus comprant 120.000 M€ de deute i elevant la injecció de crèdit

Brussel·lesSi la frase per la qual és recordat l'expresident del Banc Central Europeu (BCE) Mario Draghi va ser aquell "whatever it takes" [El que calgui], la seva successora, Christine Lagarde, té molts números per ser recordada per la frase que ha pronunciat aquest dijous: "No som aquí per abaixar les primes de risc". Una frase que aixecat polseguera de manera instantània. Si el principal efecte que va aconseguir Draghi amb la seva intervenció va ser una rebaixa espectacular de la prima de risc, ara Lagarde diu que això no és la seva feina.

El que sí que ha fet el BCE ha sigut aprovar un paquet de mesures per atacar els efectes del coronavirus a l'economia europea, mesures que passen per injectar liquiditat al mercat a través de més crèdit barat per a empreses i ciutadans i més compra de deute (120.000 milions addicionals fins a finals d'any). Ara bé, en la primera gran (i inesperada) crisi que Lagarde ha hagut de gestionar, ha decidit no enfonsar encara més els tipus d'interès, però en resposta immediata, els que s'han enfonsat encara més després de l'anunci han sigut els mercats. Per això, menys de dues hores després de la roda de premsa ha concedit una entrevista a la cadena CNBC en què ha intentat rectificar i ha afirmat que les elevades primes de risc "perjudiquen" la transmissió correcta de la política monetària i ha insistit que el seu paquet de mesures permet encara "flexibilitat".

Els mercats, doncs, esperaven més. Però l'objectiu de Lagarde ha quedat clar després de la seva compareixença de premsa: passar la pressió als estats. "El que em preocupa especialment és la complaença i lentitud per part de les autoritats fiscals. Per això espero que en la reunió de l'Eurogrup del pròxim dilluns hi hagi un moviment determinant en direcció de la resposta ambiciosa i col·lectiva que demanem", ha dit.

Lagarde no només ha heretat de Draghi una economia raquítica, sinó la necessitat d'estar reclamant constantment als estats i institucions europees que facin la seva part i acompanyin amb inversió pública i mecanismes fiscals les polítiques monetàries que busquen empènyer l'economia. Malgrat les dures conseqüències de la crisi financera, els països europeus no han aconseguit pactar un pressupost de l'eurozona que pugui contrarestar recessions, ni tan sols un fons de garantia de dipòsits comunitari.

Les posicions continuen allunyades entre els partidaris de més integració fiscal (França i els del sud) i els de la disciplina pressupostària (Alemanya i els nòrdics), segons fonts del ministeri d'Economia. "La resposta hauria de ser primer i principalment fiscal. No crec que ningú hagi d'esperar dels bancs centrals la primera línia de resposta", ha etzibat l'exdirectora del Fons Monetari Internacional.

Davant aquesta situació, de moment, doncs, no es toquen els tipus d'interès, que ja estan sota mínims històrics, però sí que s'activa un pla de compra extra de deute per 120.000 milions d'euros fins a finals d'any i s'eleva la injecció de crèdit per introduir més liquiditat al mercat. El BCE aclareix que no detecta per ara símptomes materials de falta de liquiditat al sistema financer, però defensa que la seva actuació proporcionarà "condicions favorables de finançament per a l'economia real en temps d'elevada incertesa".

El pla de compra de deute per 120.000 milions d'euros s'afegeix al programa d'adquisicions per valor de 20.000 milions mensuals que ja estava en marxa.

Per facilitar que el crèdit arribi a empreses i a ciutadans en major mesura, el que fa el BCE és millorar les condicions de les subhastes de liquiditat (TLTRO, pel seu nom tècnic), que van dirigides als bancs però condicionades sempre a la concessió de crèdit a empreses i a particulars. Es farà, però, a partir del juny i fins al 2021. Com explica el BCE, es busca arribar especialment a les petites i mitjanes empreses més afectades bonificant els bancs si els donen diners sota aquestes condicions.

I queden intactes els tipus d'interès, que ja toquen fons: els generals es mantenen en el mínim del 0%, mentre que el tipus que paguen els bancs per mantenir guardats els seus diners queda en el 0,5%.

El 'xoc' econòmic del coronavirus

Un altre missatge de pessimisme s'envia amb la revisió a la baixa de les previsions econòmiques. Com ha dit la mateixa presidenta del BCE, el coronavirus suposa "un xoc més gran" per a les projeccions econòmiques. D'aquí la rebaixa de tres dècimes de les previsions de creixement per al 2020. Segons l'actualització d'aquest dijous, l'economia de la zona euro creixerà només un 0,8% aquest any, i això sense haver tingut en compte l'últim gran pic de la pandèmia registrat justament aquesta setmana, ha explicat la presidenta del BCE.

Al preguntar-li per les possibilitats d'una recessió econòmica per a Itàlia o França, Lagarde ha insistit que dependrà sempre de la durada de la crisi i, sobretot, del nivell de coordinació i "ambició" de la resposta d'aquells que poden impulsar polítiques econòmiques públiques. "No tinc la particular voluntat històrica de ser recordada per un whatever it takes2", ha dit Lagarde passant la responsabilitat a uns estats que en l'última dècada han sigut incapaços de teixir la xarxa de seguretat necessària per aguantar un nou sotrac.