El BCE torna a rebaixar els tipus d'interès 0,25 punts, fins al 3%

BarcelonaLes prioritats del Banc Central Europeu (BCE) han canviat: ara tem més per les dificultats de l'economia de la zona euro de recuperar el vol que no pas per la inflació. Els països de la moneda única continuen registrant creixements minsos —especialment a Alemanya i França, on regna la inestabilitat política—, mentre que els preus ja es troben gairebé sota control. En aquest context, l'organisme bancari ha decidit aquest dijous continuar abaixant els tipus d'interès i els ha reduït en 0,25 punts, fins al 3%.

La retallada anunciada aquest dijous és la quarta d'enguany i la tercera consecutiva. Així doncs, el BCE està revertint de mica en mica la pujada abrupta del preu del diner que va iniciar després del començament de la guerra d'Ucraïna, i la crisi energètica i d'augment de preus. De fet, els analistes i els mercats preveuen l'organisme bancari continuarà reduint els tipus d'interès l'any vinent, sobretot davant de l'alentiment de l'economia de l'eurozona.

Tot i això, la presidenta del BCE, Christine Lagarde, ha evitat donar pistes sobre si el Consell de Govern de l'organisme bancari continuarà baixant els tipus d'interès. Així doncs, s'ha limitat a dir que continuaran "basant-se" en les perspectives de la inflació i de la transmissió de la política monetària. "No ens comprometem per avançat en cap senda concreta de tipus", ha insistit la dirigent francesa.

En aquest sentit, cal recordar que l'augment dels tipus d'interès és una de les principals eines de les quals disposa el BCE per aplacar la inflació. Si el preu del diner s'encareix, els crèdits –això inclou les hipoteques– s'apugen. Això frena l'activitat econòmica i, per tant, s'aconsegueix l'objectiu perseguit: reduir l'augment de preus. Ara bé, naturalment, un dels efectes secundaris dels tipus d'interès elevats és fer minvar el creixement econòmic.

Per aquest motiu, en un context d'alentiment econòmic com l'actual, el BCE opta ara per reduir el preu del diner i intentar impulsar l'increment del product interior brut (PIB, índex que es fa servir per calcular la riquesa d'un país) de l'eurozona. De fet, les mateixes previsions del BCE "preveuen ara una recuperació econòmica més lenta que les projeccions" que van publicar el setembre: creixerà un 0,7% el 2024, un 1,1% el 2025, un 1,4% el 2026 i un 1,3% el 2027.

Per això, la mateixa presidenta de l'organisme bancari ha defensat la decisió del Consell de Govern del BCE. "Amb el temps, la desaparició gradual dels efectes de la política monetària restrictiva hauria de sostenir una recuperació de la demanda interna", ha dit la dirigent francesa en roda de premsa. Tanmateix, ha admès que, a hores d'ara, malgrat que les "condicions de finançament s'estan relaxant per les recents baixades dels tipus, continuen sent estrictes perquè la política monetària encara és restrictiva i les anteriors pujades encara es continuen transmetent" en els crèdits.

Per contra, el BCE es manté optimista amb el control de l'augment de preus. "El procés de desinflació continua avançant", s'ha congratulat Lagarde. Així doncs, les previsions econòmiques de l'organisme bancari asseguren que la inflació el 2024 se situarà ja en el 2,5%, el 2,1% el 2025, l'1,9% el 2026 i el 2,1% el 2027. I, pel que fa a la inflació subjacent –la que no inclou els preus de productes més volàtils, com els aliments o l'energia–, també es calcula que continuarà baixant gradualment: un 2,9% el 2024, un 2,3% el 2025 i un 1,9% tant el 2026 com el 2027.

D'aquesta manera, la presidenta del BCE ha constatat que "la majoria d'indicadors" apunten que la inflació "s'estabilitzarà de manera sostinguda" al voltant del 2%. "La inflació ha descendit, però continua sent elevada principalment perquè els salaris i els preus en alguns sectors encara s'estan ajustant amb un retard considerable a la forta pujada d'inflació", ha explicat Lagarde.