Draghi: “La inflació no és on volem que sigui”

Brussel·lesEl Banc Central Europeu manté el programa de compra de deute. El president de la institució, Mario Draghi, ha admès que la inflació encara no es troba en els nivell desitjats, per això reitera la "necessitat" d’una política monetària expansiva. Tot i que la qüestió s’abordarà a la tardor, tampoc tanca la porta a ampliar el programa de compra si les condicions econòmiques no són favorables.

"La inflació no és on volem que sigui. Confiem què hi arribarà, però no hi és", ha explicat Draghi. Tot i que els mercats esperaven l’anunci d’una lenta retirada, Draghi encara es va mostrar prudent, ateses les últimes informacions que situen la inflació de l’eurozona en l'1,3%, encara lluny del 2% desitjat. Creu que a curt termini aquesta situació es mantindrà, en part, a causa dels baixos preus del petroli, per la qual cosa la seva política expansiva encara té arguments per mantenir-se.

Amb tot, l’italià ha avançat que es discutirà el futur de la compra de deute a la tardor, però que en la reunió d’aquest dijous hi ha hagut “unanimitat” per seguir mantenint l’actual política monetària. Tot i que Draghi assegura que no vol posar “data a la retirada dels estímuls”, no descarta que amb una situació econòmica favorable ho proposi, però ha enviat un avís clar als mercats: si l’economia empitjora, el programa es podria allargar i incrementar fins als 80.000 milions mensuals enfront dels 60.000 actuals.

Alemanya pressiona el BCE

“Les compres netes continuaran al ritme actual fins a finals de desembre del 2017”, ha assegurat la institució. Després d’aquesta data, és encara una incògnita, però a causa d’uns rumors que aventuraven l’anunci d’una retirada gradual la prudència s’ha tornat a apoderar de Frankfurt.

Davant de les pressions d’alguns països com Alemanya i dels mercats, Draghi ha repetit com un mantra que cal ser “persistents, pacients i prudents” per arribar a la xifra pròxima al 2%. S’ha mostrat convençut que “a mitjà termini” els preus es recuperaran, però que la inflació subjacent (la que no té en compte el preu del petroli o dels aliments frescos) és encara molt baixa, en part perquè els salaris no s’han recuperat fins als nivells precrisi.

Previsions optimistes

Tot i així, s’ha mostrat esperançat, gràcies a “l’enfortiment del creixement econòmic de l’eurozona”. “La fortalesa econòmica ha arribat, així que només cal esperar” perquè millorin les perspectives. Tot i així Draghi ha insistit en la prudència per evitar que les condicions financeres s’endureixin. Creu que aquest factor pot ser decisiu per impulsar el mercat de treball i que augmentin els preus.

De fet, ha millorat les seves previsions, i ha vaticinat un creixement “sòlid i generalitzat” “en els pròxims 3 mesos”, tot i que deixa als estats la patata calenta de seguir amb “reformes estructurals” perquè la millora de l’economia sigui sostinguda. L’eurozona porta 17 trimestres consecutius de creixement, uns nivells que no s’observaven des d’abans de la crisi, però el BCE prefereix no deixar-ho, de moment, tot en mans de les bones perspectives econòmiques.