El BCE trenca tots els tabús per salvar l’economia del Covid-19

BarcelonaEl Banc Central Europeu ha tret el bazuca. La setmana passada, quan el coronavirus ja era un problema real a Itàlia i a Espanya, l’organisme va ser cautelós i tan sols va anunciar que compraria 120.000 milions de deute per intentar insuflar ànims a una economia que camina directa cap a la recessió.

El missatge no només no va convèncer els mercats, sinó que després dels anuncis del BCE les borses, que ja queien, van caure en barrina. El motiu, especialment, va ser l’actuació de la presidenta del BCE, Christine Lagarde, que es va mostrar dubitativa a l’hora de mostrar el seu compromís per revertir la crisi, fins al punt d’assenyalar els països com els principals responsables de sortir del forat.

Aquella jornada l’Íbex-35 va viure la caiguda més dura de tota la seva història, amb una espectacular davallada del 14%.

Però els dubtes sembla que s’han acabat. En la nit de dimecres a dijous, i per sorpresa, el BCE va anunciar una macroinjecció de 750.000 milions d’euros (incloent-hi els 120.000 ja avançats la setmana passada). Uns diners que preveu gastar-se aquest mateix any i que destinarà a comprar diversos actius, bàsicament deute públic i privat. Fins i tot comprarà bons de Grècia, un país del qual fins ara mai ha adquirit deute perquè era considerat de mala qualitat.

L’anunci del banc inclou un detall potser encara més important: el BCE afirma que està disposat a ampliar aquestes compres tant de temps com calgui i a tants actius com faci falta. Fins i tot si això obliga a revisar el seu mandat. Dit d’una altra manera, el BCE passarà per sobre de qualsevol limitació que pugui existir avui dia.

“Els moments extraordinaris requereixen accions extraordinàries. No hi ha límits al nostre compromís amb l’euro. Estem determinats a utilitzar tot el potencial que tenim a l’abast, dins del nostre mandat”, va tuitejar una estona després Christine Lagarde.

Impacte als mercats

El moviment del banc central va tenir un impacte a les borses europees, que ahir van tancar amb pujades (en el cas de l’Íbex-35, un 1,9%), i especialment en les primes de risc. La prima espanyola va baixar durant la sessió d’ahir més d’un 25%, fins a situar-se en els 107 punts.

Les compres de deute tenen un objectiu principal: abaratir el cost d’endeutar-se, tant si es tracta dels països com de les empreses que es puguin beneficiar d’aquest programa. Amb això, per tant, el BCE pretén que tant els estats de l’eurozona com les seves principals corporacions rebin oxigen davant d’una crisi, la del coronavirus, que segons la cancellera Angela Merkel és el desafiament més gran des de la Segona Guerra Mundial.

Precisament, amb aquest moviment es vencen les històriques reticències de països com Alemanya, Holanda o Àustria, molt poc partidaris de les polítiques d’aquest estil per estimular l’economia.

“Realment són mesures molt importants en quantitat -explica l’economista Xavier Freixas-. Les mesures estan molt al límit jurídicament i tècnicament. Però com que políticament és impecable, no crec que hi hagi oposició”, afegeix.

“Les compres s’aturaran quan el consell de govern [del BCE] consideri que la crisi del coronavirus s’ha acabat, però en qualsevol cas no s’aturaran abans que acabi l’any”, explica el banc central en un comunicat. D’aquesta manera, fins i tot el BCE obre la porta a mantenir les compres més enllà del 2020.

Segons l’economista Oriol Amat, el paquet de mesures anunciat pel banc central “va en la bona direcció”, però només el temps que duri la crisi sanitària dirà si és suficient per evitar una gran crisi econòmica. “Si estem parlant d’una aturada d’entre un i dos mesos, són bones mesures. Si s’allarga, hi hauran de posar més diners”, opina Amat.

El Programa de Compres d’Emergència per la Pandèmia (PEPP, per les seves sigles en anglès) supera àmpliament el que va anunciar diumenge passat la Reserva Federal dels EUA, valorat en 700.000 milions de dòlars (639.000 milions d’euros).

La xifra compromesa també és més alta del que el BCE s’ha gastat en programes similars en el passat. Entre el 2015 i el 2018, el BCE ja va estar molt actiu adquirint deute. En aquells quatre exercicis, la institució es va gastar 2,6 bilions d’euros adquirint deute dels països i les empreses europees. De mitjana es va gastar 650.000 milions a l’any, una xifra inferior a la coneguda ara.

Gir de 180 graus

L’anunci del BCE suposa un gir de 180 graus respecte al que fins ara havíem sentit des del banc. Primer va ser Christine Lagarde en la roda de premsa de la setmana passada, quan va dir: “No som aquí per abaixar les primes de risc”. Aquesta frase (molt allunyada del compromís de Mario Draghi de fer “el que calgués” per salvar l’euro) va deprimir profundament les borses.

Aquest dimecres, a més, un membre del consell de govern del BCE, l’austríac Robert Holzmann, va donar suport a l’afirmació de Lagarde: “Nosaltres no podem resoldre el problema, ara és principalment una qüestió de política fiscal”, és a dir, és feina dels estats. Finalment, però, Lagarde també s’ha tret de sobre els complexos i s’ha compromès a fer el que calgui per salvar l’economia. Ara falta veure si els països tenen algun altre recurs amagat.