El BCE resisteix i es dona quatre mesos abans de tocar els tipus

BarcelonaEl Banc Central Europeu manté el guió dels últims mesos. La seva presidenta, Christine Lagarde, ha tornat a descartar aquest dijous una pujada dels tipus d'interès malgrat l'escalada de preus generalitzada a tota la zona euro. La institució monetària no es deixarà influir tot i els increments del preu del diner aprovats per altres bancs centrals del món, l'últim aquest mateix dimecres als Estats Units.

Lagarde no s'ha mogut ni un mil·límetre del que va dir fa tot just una setmana: el BCE descarta qualsevol augment dels tipus d'interès abans del tercer trimestre d'enguany, quan acabaran les compres extraordinàries de deute públic aprovades per estimular l'economia durant la pandèmia. El programa extraordinari aprovat l'abril del 2020, l'anomenat PEPP, s'extingirà a finals d'aquest mes de març, però el BCE compensarà la fi de la mesura amb increments del seu programa habitual, l'APP, que es mantindran fins a finals de juny.

Mentre hi hagi aquestes adquisicions addicionals de deute, doncs, els tipus no es mouran dels mínims històrics del 0%, on són des del 2016. De fet, Lagarde tampoc ha assegurat que la pujada dels tipus tingui lloc just en acabar les compres de bons, i en l'última reunió del BCE va deixar la porta oberta mantenir-les durant el tercer trimestre o a crear "nous instruments" si queia la inflació. "Estem a punt per ajustar la mida i la durada de les compres", ha afirmat Lagarde en una conferència a Frankfurt (Alemanya).

L'impacte de la guerra a Ucraïna és el principal focus d'incertesa per al BCE, per la qual cosa la institució està disposada a adaptar la seva política en funció de com evolucioni el conflicte. "Mantenim oberta l'opció de prendre les mesures necessàries si les conseqüències econòmiques de la guerra s'intensifiquen i interrompen l'actual camí de la recuperació", ha afegit.

El debat sobre els tipus d'interès

Una pujada dels tipus d'interès -també anomenat preu del diner- és una mesura habitual quan els preus es disparen -com està passant els últims mesos-, ja que incrementar-los suposa encarir el crèdit i, per tant, reduir el consum familiar i la inversió empresarial. Aquesta lògica és la que han seguit als EUA i al Regne Unit els seus respectius bancs centrals, la Reserva Federal i el Banc d'Anglaterra, que ja han augmentat els tipus.

La zona euro i aquests dos països tenen en comú que des de fa més de mig any els preus han crescut a un ritme elevat. "L'energia i el menjar representen, de mitjana, uns dos terços de la inflació des del juny de l'any passat", ha explicat Lagarde. El BCE espera tancar el 2022 amb una inflació del 5,1% de mitjana als països de l'euro, tot i que els pitjors escenaris preveuen que superi el 7%,. Xifres molt superiors a les dels últims anys, quan la inflació es quedava bastant per sota del 2%, l'objectiu que es marquen la majoria de bancs centrals.

"L'oferta no ha pogut atrapar la demanda quan l'economia mundial s'ha reobert" després dels confinaments del 2020, ha indicat Lagarde. L'escassetat de certs productes -sobretot primeres matèries i components, com els microxips- i els problemes logístics han provocat desabastiments que encara persisteixen i que han comportat un encariment de molts productes i, alhora, l'aturada o frenada de l'activitat en algunes indústries, com l'automoció.

La guerra a Ucraïna ha encarit encara més el petroli i el gas natural a Europa, que depèn energèticament de Rússia -els EUA exporten energia- i provocarà escassetat de blat, potassi -indispensable per fer fertilitzants- i primeres matèries necessàries per a la indústria tecnològica, com el pal·ladi, el neó, el vanadi o el cobalt, del qual Ucraïna o Rússia són productors. Això impactarà de ple tant en els comptes de resultats com en la capacitat de producció de moltes empreses i es traduirà en més pujades de preus.

L'argument del BCE

Ara bé, hi ha diferències notables que expliquen la calma del BCE per adoptar unes mesures que nord-americans i britànics ja han pres de manera decidida. Als EUA, on el mercat laboral és més flexible, la inflació es va traslladar a la demanda mitjançant un augment dels sous. En canvi, l'economia europea avança a pas ferm, però el mercat de treball encara no està plenament recuperat, segons el BCE.

A Europa, una pujada de tipus provocaria que als augments de costos que pateixen les empreses en forma d'encariments de l'electricitat i les primeres matèries s'hi sumés una contracció de la demanda, cosa que alentiria encara més la recuperació. A molts estats de la UE -Espanya en seria un dels principals exemples-, les crisis acostumen a disparar l'atur.

A més, molts governs europeus -també en aquest cas Espanya està entre els afectats- tenen un elevat nivell de deute. Augmentar els tipus provocaria també un encariment dels interessos d'aquest deute.