El BCE es planteja actuar per frenar la pujada dels preus de l’habitatge
Catalunya tancarà el 2021 amb el nombre més gran d'hipoteques signades des del 2011
El debat sobre les pujades dels preus ha arribat a l’habitatge, que està creixent amb força a nombrosos països d’Europa fins al punt que el Banc Central Europeu ja s’està plantejant actuar per frenar possibles bombolles.
La sobrevaloració dels mercats residencials "està cada cop més estesa i això és una preocupació", ha explicat aquest dijous Luis de Guindos, vicepresident del BCE. "Crec que hem de començar a plantejar-nos la possibilitat de tornar a implementar mesures macroprudencials [a la banca]", ha afegit l’exministre d’Economia espanyol.
Els preus de l’habitatge van créixer al tercer trimestre més d’un 10% interanual a 13 dels 27 països de la UE, especialment al nord i al centre del continent, segons Eurostat. Això afegeix més tensió a les escalades de preus que s’estan veient en àmbits com l’alimentació o l’energia, que estan disparant la inflació a nivells rècord (en el cas de Catalunya i Espanya, l’IPC està al màxim de les últimes tres dècades). A Espanya els preus no van escalar amb tanta força: ho van fer un 4,2%, quan la mitjana de l’eurozona va fregar el 9%.
L’anunci del BCE sobre possibles "mesures macroprudencials" podria implicar que el supervisor imposés a les entitats financeres noves restriccions per impedir que el crèdit flueixi en excés cap a l’immobiliari. Un exemple habitual és el de limitar la concessió d’hipoteques que superin el 80% del valor del pis, ja que es consideren préstecs de més risc. Un altre cas podria ser, per exemple, demanar més requisits de capital per als bancs que prestin en sectors on el BCE considera que hi ha un excés de crèdit.
Les polítiques macroprudencials es poden implantar per països de forma individual (en el cas espanyol seria el Banc d’Espanya) o també pot ser que el BCE opti per aplicar-les de forma generalitzada —i fins i tot més exigent— a tot el continent, segons explica un portaveu de la institució.
Bona marxa per a les empreses immobiliàries
El 2021 ha estat un bon any per al sector immobiliari català i espanyol: entre gener i octubre es van signar prop de 58.000 hipoteques a Catalunya. A falta de saber les dades dels dos últims mesos de l’any, aquests registres se situaran a nivells no vistos des del 2011. De fet, entre abril i juny es va registrar a Catalunya el nombre compravendes més gran en un únic trimestre des del 2007, segons l’Associació d’Agents Immobiliaris de Catalunya (AIC) i el Col·legi Oficial d’Agents de la Propietat Immobiliària (COAPI).
Pel que fa als preus, si bé és cert que de mitjana encara no s’han recuperat els rècords de l’època de la bombolla immobiliària, hi ha grans desigualtats territorials, especialment entre determinades ciutats (en algunes zones de Barcelona i Madrid sí que s'estan fregant els nivells previs a la bombolla) i d’altres territoris que tenen menys atractiu per als ciutadans i els inversors.
De totes maneres, l’arribada de la pandèmia no va provocar una davallada dels preus, tal com pronosticaven inicialment algunes veus. El valor dels pisos ha seguit creixent ininterrompudament tot aquest temps a Catalunya i Espanya, per molt que alentissin el ritme durant alguns trimestres per l’arribada del covid-19. Les empreses del sector immobiliari que estan trigant més a recuperar-se són les que depenen més del mercat estranger, com les que venen cases de luxe, ja que aquest tipus de client sí que està trigant més a tornar, segons expliquen fonts del sector.
A banda de la bona marxa immobiliària, els bancs s’estan trobant que —a diferència de la crisi anterior— la morositat no s’està convertint en un gran problema. El 2013 es va arribar a fregar una morositat del 14%, és a dir, que un de cada set euros que els bancs havien concedit com a crèdit es considerava molt difícil de recuperar. Ara, en canvi, la morositat està en el 2,93%, segons les dades publicades aquest dijous pel Banc d’Espanya.
És cert que hi ha més de 130.000 milions en crèdits ICO que es van entregar durant l’inici de la pandèmia i que encara no s’han hagut de tornar, però les estimacions del Banc d’Espanya són que tan sols un 2% d’aquests crèdits (l’equivalent a menys de 3.000 milions) seran morosos. Això significa que, si es compleixen els pronòstics del Banc d’Espanya, la morositat no sembla que s’hagi de ressentir gaire quan al llarg d'aquest any els crèdits ICO vagin vencent i s’hagin de començar a tornar. A banda del 2% que es considera de dubtosa recuperació, hi ha un 16% dels crèdits ICO que el supervisor té sota "vigilància especial" per si s’acaben tornant dubtosos. Però fins i tot si això passés, la xifra de morositat només quedaria lleugerament per sobre del 3%.