El BCE promet fer front a la segona onada de la pandèmia i manté els estímuls

L'organisme deixa al 0% els tipus d'interès bàsic mentre espera un novembre "molt negatiu"

La presidenta del BCE, Christine Lagarde, en la seva última roda de premsa
Leandre Ibar Penaba
29/10/2020
3 min

BarcelonaEl Banc Central Europeu també hi serà contra el rebrot del covid d'aquesta tardor. "Hem donat una resposta a la primera onada i la donarem a la segona", assegurava aquest dijous la presidenta del BCE, Christine Lagarde. La màxima representant de l'organisme donava una resposta ferma i que va tenir impacte immediat a les borses i als mercats, tot i que el BCE manté de moment sense canvis els diferents programes d'estímuls monetaris que té en marxa per pal·liar els efectes negatius de la pandèmia.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

La institució monetària advertia que "recalibrarà" les seves polítiques a partir d'aquest desembre, després d'elaborar una "reavaluació exhaustiva" de les projeccions econòmiques en funció de com evolucioni l'epidèmia. I les projeccions no pinten bé.

Lagarde ha expressat un cert grau de preocupació pel deteriorament de l'economia. "Hi ha menys impuls [en l'economia], cosa que hem anat observant des del setembre", ha dit en roda de premsa a Frankfurt. Lagarde considera, per tant, que és "aparent" que, després de l'estiu, l'economia de la zona euro es troba en una situació pitjor que al juny.

El BCE espera unes bones xifres de creixement econòmic per al tercer trimestre, que inclou els mesos de juliol i agost, quan les taxes de contagis van caure a tot el continent i les empreses van poder reemprendre una part de l'activitat d'abans del covid-19. Apunta, però, que l'últim trimestre de l'any no presentarà unes xifres tan bones i el ritme de creixement de l'estiu es veurà "clarament agreujat".

"El quart trimestre serà a la baixa. Esperem que el mes de novembre sigui molt negatiu", ha dit Lagarde, en referència a la situació macroeconòmica. Els rebrots de la pandèmia, les mesures de confinaments parcials i les restriccions a l'activitat econòmica són les principals raons per explicar aquest empitjorament durant els últims mesos. Tanmateix, Lagarde no s'ha atrevit a pronosticar si l'economia tornarà a caure o si simplement continuarà a l'alça, però a un ritme més baix.

Les mateixes eines

Davant d'aquest panorama, i a l'espera de la revisió anunciada per al desembre, el consell de govern del BCE –que s'ha reunit aquest dijous– ha acordat mantenir sense modificacions els estímuls que ja té en funcionament: el fons extraordinari d'1,35 bilions d'euros destinats a la compra de bons continuarà amb les adquisicions "fins almenys el juny del 2021", tal com estava previst. A més, el programa habitual de compra de deute, que ja estava en vigor abans de l'esclat del coronavirus, també continuarà funcionant al ritme marcat fins ara, amb injeccions de 20.000 milions d'euros mensuals als mercats de bons, als quals cal afegir 120.000 milions més fins a finals d'any".

El BCE també ha anunciat que deixa inalterats els tipus d'interès, al 0% en el cas del tipus bàsic, al 0,25% en el cas dels dipòsits a curt termini (un dia) i del -0,5% per als dipòsits a llarg termini. En tots tres casos, sense cap data prevista per apujar-los mentre la inflació continuï als baixos nivells actuals.

De fet, la inflació és la justificació que utilitza el BCE per mantenir les agressives mesures contra la pandèmia. A diferència d'altres bancs centrals del món, que tenen un mandat dual de controlar els preus i alhora promoure el creixement o la plena ocupació, l'organisme monetari europeu té un mandat únic consistent a mantenir la inflació "propera però per sota" el 2% anual. Actualment, la inflació de la zona euro no està ni de bon tros a aquest nivell, sinó que al setembre va ser negativa, del -0,3%. És a dir, els preus estan caient.

Lagarde espera que la inflació es mantingui per sota del 0% "fins a principis del 2021", per la qual cosa té sentit que mantingui una política d'injeccions de liquiditat al sistema financer, tant a través de les compres de bons com amb altres instruments, com l'anomenada barra lliure a la banca, que també manté sense canvis.

Més estímuls fiscals dels governs

Per fomentar la recuperació, la presidenta del regulador monetari també ha demanat que els governs portin a terme polítiques fiscals expansives; és a dir, que augmentin la despesa pública per afavorir el creixement. "La demanda feble suposa un fre significatiu en els mercats de treball i productes", ha comentat Lagarde amb l'argot habitual dels banquers centrals. La traducció és simple: a causa de la incertesa per la pandèmia i les restriccions sanitàries provocades pel covid-19, famílies i empreses estan consumint menys que de costum, cosa que afecta les empreses i incrementa l'atur. Això és l'arrel de la crisi i per combatre-ho els governs han de gastar més per compensar aquesta caiguda del consum privat.

stats