Lagarde continua restant importància a la pujada de la inflació: "És temporal"

BarcelonaLes pujades de preus continuen sense preocupar al Banc Central Europeu (BCE), que ha anunciat aquest dijous que manté pràcticament sense canvis la seva política d'estímul de l'economia. La presidenta de la institució monetària, Christine Lagarde, ha assegurat que la inflació era "temporal" i que se solucionaria el 2022.

L'únic canvi que farà el BCE és al PEPP (el programa de compra de deute públic engegat arran de la pandèmia). El banc ara reduirà el ritme de compres. Lagarde espera que el programa, que preveu desemborsar fins a 1,85 bilions d'euros en compres de deute dels governs de l'eurozona, es pugui retirar del tot el març del 2022, la data prevista inicialment, encara que no s'hagi gastat tot. El PEPP ha sigut el principal estímul monetari per donar suport a l'economia europea durant la pandèmia, i per això la presidenta ha justificat l'alentiment de les compres amb la recuperació gradual dels últims mesos.

Així doncs, pocs canvis. El programa fix de compra de deute del BCE (denominat APP) desemborsarà 20.000 milions d'euros mensuals, com era habitual des d'abans de l'esclat del coronavirus, mentre que el programa TLTRO-III, que dona finançament barat als bancs (l'anomenada col·loquialment barra lliure a la banca), també continuarà sense canvis com a mínim fins al desembre.

El BCE tampoc tocarà els tipus d'interès, que continuaran al mínim històric del 0% en el cas del tipus bàsic, al 0,25% per a préstecs a la banca a curt termini i al -0,5% per al dipòsit de les entitats financeres. Quan els periodistes li han preguntat sobre una hipotètica pujada dels tipus d'interès per frenar la inflació, Lagarde ha remarcat que el BCE no ho preveia de cap manera a curt termini. Perquè es produís, ha explicat, la inflació hauria d'arribar a l'objectiu del 2% i mantenir-s'hi més enllà de "l'horitzó de projeccions, que són si fa no fa uns tres anys", així com "estabilitzar-se al 2% a mitjà termini". Unes condicions que "clarament no es donen" actualment.

"Temporalitat" de la inflació

La inflació a l'eurozona està a nivells elevats en relació amb els últims anys i per això els últims increments de preus generalitzats a tota la zona euro han sigut el punt central de discussió entre els membres del consell de govern. Concretament, aquest setembre es va situar en el 3,4%, quan l'objectiu a mitjà termini de la institució era mantenir-lo al 2% de mitjana. És a dir, que en alguns moments pot estar per sobre d'aquesta xifra i en altres per sota, com va ser el cas del 2020, quan va entrar en terreny negatiu durant alguns mesos per culpa de la pandèmia.

"Hem parlat d'inflació, d'inflació i d'inflació", ha dit Lagarde. Però les conclusions a què ha arribat el BCE són clares: la pujada dels preus té unes causes molt concretes i "passarà al llarg del 2022", segons la presidenta. "És una font de preocupació per als ciutadans d'Europa", ha afegit, però l'organisme té "plena confiança" en les seves anàlisis, i totes apunten que els preus continuaran pujant fins a finals del 2021 per tornar a la normalitat a mesura que avanci l'any que ve. "Tenim totes les raons per creure que s'esvairà el 2022", ha reblat, seguint el discurs mantingut pel BCE i la resta de bancs centrals des de fa mesos.

Ara bé, quines són les causes d'aquest increment de preus? Segons Lagarde, n'hi ha tres. La primera és purament estadística i és el que els economistes anomenen efecte base: com que els preus van caure amb força el 2020 pels confinaments i les restriccions, amb la recuperació de l'activitat econòmica les taxes de creixement dels preus són més altes del que era habitual, perquè els preus es comparen amb els d'un any en què van ser anormalment baixos. A escala europea, aquest fenomen es veu magnificat perquè el 2020 el govern alemany va reduir l'IVA, la qual cosa va suposar una caiguda encara més forta de preus a la principal economia del continent i, quan es va reintroduir l'impost als nivells normals, ha agreujat la pujada.

En segon lloc, Lagarde ha identificat una "desconnexió entre oferta i demanda" a escala mundial per culpa de la recuperació postpandèmia. Quan s'han aixecat les restriccions a la majoria de països, la demanda de productes que havia quedat aturada s'ha reprès de cop, per la qual cosa les empreses productores no donen l'abast per satisfer-la. Això ha causat desabastiment i escassetat de matèries primeres, de components industrials –per exemple els microxips– i d'altres béns necessaris per a les manufactures.

A aquesta escassetat s'hi han sumat problemes logístics internacionals amb el transport de contenidors, que es va aturar en sec amb l'esclat de la pandèmia i que ara s'ha de reorganitzar. Això causa retards en les entregues de mercaderies i encareix els costos logístics i de transport.

Finalment, l'augment de la demanda mundial de petroli, l'increment de la demanda de gas natural a la Xina en detriment del carbó i les tensions geopolítiques entre Rússia i Europa i entre Algèria i el Marroc han disparat els preus d'aquests dos productes energètics i, de retruc, de derivats com la gasolina i l'electricitat. No obstant això, Lagarde ha recordat que els preus de l'energia "no creixen per sempre" i que històricament s'acaben normalitzant i fins i tot caient després de pujades sobtades com l'actual.

Recuperació "forta"

Lagarde s'ha mostrat optimista i ha recordat que el ritme de creixement econòmic al continent és elevat, per la qual cosa l'activitat econòmica continuarà creixent fins a superar l'any vinent els nivells prepandèmia. És per això que, quan una periodista li ha preguntat sobre si veia "perill d'estagflació" (una recessió amb inflació alta), la presidenta ha mostrat la seva frustració: "No estem veient cap estancament! Per tenir estagflació d'entrada cal patir un estancament i el que estem veient és una recuperació forta", ha exclamat.

Tot i la bona marxa de l'economia, la dirigent del BCE ha assegurat que encara hi ha camí per córrer, perquè la zona euro encara no té els nivells d'activitat del 2019. Per exemple, ha recordat que encara hi ha dos milions d'ocupats menys que abans de la pandèmia i uns tres milions de treballadors afectats per ERTOs o programes de suspensió temporal de feina semblants als dinou països que comparteixen la moneda comuna.