El BCE manté sense canvis els estímuls però accelera el ritme de les compres de bons
Lagarde preveu que la incertesa sobre el futur de l'economia es mantindrà durant mesos
El Banc Central Europeu ha decidit mantenir inalterada la seva política d'estímuls monetaris per frenar els efectes negatius de la pandèmia sobre l'economia de la zona euro. Així doncs, l'ens monetari manté el programa de compra massiva de deute públic d'1,85 bilions d'euros, que s'estendrà com a mínim fins al març del 2022 i que se suma als 20.000 milions mensuals del programa habitual d'adquisició de bons que el banc ja tenia en funcionament abans de l'esclat del covid-19. No obstant, el BCE accelerarà el ritme de compres en comparació amb els primers mesos d'aquest any per injectar més liquiditat a l'economia.
En la roda de premsa posterior al consell de govern de la institució d'aquest dijous, la presidenta del BCE, Christine Lagarde, ha assegurat que, a causa de la pandèmia i del lent ritme de vacunació al continent, la "incertesa" sobre el futur de l'economia de l'Eurozona continua sent molt alta, especialment a curt termini, malgrat la "perspectiva positiva" que manté el BCE sobre el futur a més llarg termini.
És per això, i per la "persistència" dels contagis de coronavirus a Europa, que el BCE ha decidit ampliar el nivell de compres de bons mensuals que du a terme, tot i que sense explicitar en quina quantitat. Aquests programes de compres tenen com a objectiu injectar liquiditat, a través de les entitats financeres, a l'economia real perquè, que amb més diners disponibles, consumidors i empreses incrementin la seva activitat i augmentin la despesa i les inversions.
En les dues setmanes precedents a la reunió d'aquest dijous, l'organisme havia rebaixat el ritme d'adquisicions i anteriorment ja havia anunciat que potser no gastaria tot el paquet d'1,85 bilions disponible mentre duri la pandèmia. Aquesta desconnexió entre la política real del banc i la retòrica favorable als estímuls havia creat dubtes als mercats de deute públic i havia provocat que els interessos del deute dels països de l'euro pugessin lleugerament.
Però amb l'anunci d'aquest dijous els interessos dels bons europeus han tornat a caure. El bo alemany a 10 anys, el de referència a Europa, ha passat del -0,33% al -0,37%, mentre que l'italià ha perdut 0,1 punts percentuals, fins al 0,57%. El bo espanyol ha passat del 0,34% al 0,29%.
Per aquesta mateixa raó Lagarde també mantindrà en mínims històrics els tipus d'interès bàsics (al 0%) i l'anomenada barra lliure a la banca, que permet a les entitats financeres obtenir liquiditat a interessos molt baixos. Aquestes dues mesures serveixen per abaratir el crèdit per a famílies i companyies.
Més inflació, però per sota del màxim
Entre la millora a més llarg termini de l'economia europea i la política agressiva d'estímuls que du a terme, el BCE espera que els preus augmentin més del previst al desembre. Concretament, espera una taxa d'inflació per al 2021 de l'1,5%, mig punt percentual per sobre dels pronòstics del banc a finals d'any, mentre que per al 2022 augura un increment dels preus de l'1,2%, una dècima més.
La política del BCE té com a únic mandat mantenir la inflació propera però per sota del 2%, per la qual cosa no compliria l'objectiu ni aquest any ni el següent. Això permet a l'organisme mantenir les polítiques d'injeccions de liquiditat sense por, a priori, que la inflació es dispari. Els economistes i els membres més conservadors (els anomenats falcons) del BCE, sobretot alemanys, neerlandesos i austríacs, critiquen la política del BCE des de temps de Mario Draghi perquè consideren que pot fer créixer els preus massa ràpid, una hipòtesi que no s'ha materialitzat ni a Europa ni en altres països (com el Japó, els Estats Units o el Regne Unit), on els bancs centrals han posat en marxa estímuls encara més agressius que els del BCE.